En el moment que ERC va decidir investir i fer governable l’Estat espanyol sense un consens ampli entre els partits i les entitats independentistes, va triar, paradoxalment, fer ingovernable Catalunya. Des d’aquell moment, la tensió entre els socis del Govern català va augmentar exponencialment.
Joan Tardà, el llançador oficial de globus sonda republicà, i Gabriel Rufián, en la seva deriva grandiloqüent on ja no respecta res ni a ningú, demanaven eleccions a Catalunya tot criticant als seus socis de govern. Diversos periodistes de l’entorn, apòstols de la reculada, ja apuntaven a la necessitat d’explorar també a Catalunya les mateixes majories que havien fet possible el govern de Sánchez a Madrid.
Sergi Sol, l’estrateg a l’ombra, publicava sense parar articles extremadament tòxics contra els seus socis de govern. Potser es pensava, com en Tardà, que escrivint a El Periódico, els independentistes no els llegirien. Però nois, som a l’era digital.
La pregunta és què pretenien amb aquesta estratègia de desgast contra els seus socis? Perquè suposem que són prou intel·ligents per saber que ERC no traurà majoria absoluta en unes noves eleccions. Ni tan sols suficient per a sumar amb els Comuns. Per tant, trencats tots els ponts amb JxCat i la CUP, només queda un camí per explorar: el PSC. O això o una Catalunya condemnada a repetir eleccions contínuament. Més o menys com alguns dèiem que havíem de fer a l’Estat per a debilitar-lo. Però bé, van triar fer-ho justament al revés.
Per fer possible un nou Tripartit, però, cal que el votant independentista el pugui digerir i que hagi oblidat prou l’1 d’Octubre i la repressió d’aquests dos anys llargs. I això no està tant clar. Mentre Tardà estenia dimecres la mà a Iceta, els mateixos que demanaven fins fa pocs dies eleccions, començaven a tenir dubtes.
A això cal sumar-li el fet que el PSC es troba en ple procés de recuperació, partint-se amb VOX les despulles de Ciutadans a Catalunya i, a més, ben blanquejat per la mateixa ERC, que necessitava millorar la imatge del PSOE entre els seus votants per a justificar el vot a la seva investidura.
Res està clar en el pròximes eleccions i hi ha estudis que albiren una tendència a la baixa d’ERC, mentre JxCat i PSC pugen. No està clar, fins i tot, que els republicans siguin la primera força del possible Tripartit.
El temps jutjarà les decisions dels “estrategs” d’ERC. És evident que formaran part del nou Govern, però ara mateix tenen tots els números d’haver de tornar de genollons cap a JxCat o el PSC. I tant a un com a l’altre els hi hauran de dir: “Lo siento mucho, me he equivocado, no volverá a ocurrir”.
