No pot quedar en l’oblit. El govern espanyol està duent a terme una gestió pèssima de la pandèmia del nou coronavirus, permetent que a l’Estat tingui la pitjor evolució de la corba epidèmica d’arreu del món. Les decisions necessàries no només no arriben, sinó que s’intenta maquillar la crítica situació amb una espiral de nacionalisme i militarisme, cercant enemics externs, com l’independentisme, per a desviar l’atenció. Tot això, cal no oblidar-ho, amb el suport d’una suposada esquerra que fa molt temps que va deixar de ser-ho.
No ens enganyem, però. En un inici, la gestió de la crisi va ser igual de nefasta per part del govern espanyol que del català. Ja no parlem d’anticipar-se un cop l’epidèmia va esclatar a la Xina, sinó que a finals de febrer, quan el SARSCoV2 començava a fer estralls a Itàlia, no es van prendre les mesures necessàries. Ni controls a la gent provinent dels focus de la Llombardia o l’Iran, ni anticipar-se en la compra de tests, mascaretes, respiradors i EPIs, ni reforçar el personal sanitari, ni aplicar les primeres mesures més laxes de distanciament social. Ans al contrari, tant des de la Moncloa com des de la Generalitat, els responsables de la crisi negaven el problema i declaraven que la grip estacional era pitjor que el nou coronavirus. Mentre l’OMS alertava als estats d’arreu del món de la gravetat del problema, i a Catalunya diferents experts clamaven per aplicar aquestes mesures, els governs no reaccionaven i els mitjans de comunicació feien d’altaveu de la idea que no calia preocupar-se en excés. Els que ho posàvem en dubte érem titllats d’alarmistes. Tot això va provocar un relaxament de les mesures de seguretat i distanciament per part de la població, i també, més endavant, que molts no entenguessin com, de cop i volta, el que deien que era una simple grip havia de provocar que tots ens quedéssim tancats a casa.
El 12 de març, però, amb el confinament d’Igualada la Generalitat es comença a prendre seriosament la crisi, i deixar d’anar a batzegades i sense guió. L’endemà, el President Torra proposa una mesura totalment lògica, com aïllar Catalunya davant la negativa del govern espanyol de no confinar Madrid, un dels principals focus de la pandèmia arreu del món. També aposta pel confinament total de la població i aturar l’activitat econòmica no essencial, tal com recomanen els principals experts mundials.
Justament quan el govern català començava estar a l’altura, el suposat “gobierno más progresista de la historia” augmenta els seus despropòsits. No només impedeix tancar Catalunya, sinó que permet que milers i milers de madrilenys vagin a segones residències o de cap de setmana, escampant el virus arreu del territori. Tot això enmig de la declaració de l’Estat d’Alarma sense explicar cap mesura, que no van ser anunciades fins dos dies després.
Pedro Sánchez devia pensar que els virus fan la becaina i se’n van de cap de setmana. Però no, cada hora que passa sense prendre decisions es compta amb desenes de morts.
Les mesures que adopta acontenten a l’IBEX, que és el seu principal destinatari, però deixen indefensa a la població, que ha de seguir anant a treballar en metros abarrotats a fàbriques i oficines plenes. Per cert, tots els estudis determinen que als espais tancats el virus és més contagiós que enlloc.
En lloc de dubtar d’aquesta decisió d’enviar als treballadors a l’escorxador sense fer cas de les indicacions dels científics, tot l’entramat del PSOE i Podemos inicia la seva croada contra l’enemic extern. Ara ja no es pot dir que els jueus o les bruixes enverinen els pous, com a l’edat mitjana, ataquem, doncs, a l’independentisme. Així, polítics i personatges mediàtics fan un “muera la inteligencia” en tota regla culpant al govern català, que és qui demana mesures més dràstiques contra la propagació de virus, de tots els mals. Per ells cal obeir i callar, per “patriotismo”. O més ben dit, per la pàtria de l’IBEX i els seus càrrecs milionaris.
Menció especial pel món dels Comuns, seguint la corneta dels militars, permetent mesures econòmiques antisocials i sumant-se no només a aquesta campanya miserable contra qui demana mesures lògiques per combatre la pandèmia, sinó arribant a criticar públicament a alguns dels millors científics i investigadors del nostre país. Veure per creure.
Mentrestant el PSC i personatges com l’Eva Granados, Miquel Iceta i altres vividors de la política, fent gala del seu classisme tot dient que el confinament que demanava el govern català ja s’està fent. Quan fa que no es passegen per un polígon? Quants treballadors de sectors no essencials són obligats a anar a treballar aquests dies?
I tot això per acabar fent, d’aquí a un dia, dos, quatre o una setmana el que fa temps que es demana des de Catalunya. I és que els números no enganyen. El dubte serà quan morts es posaran a les espatlles el PSOE i Podemos abans de prendre la decisió que cal. Quan morts val fer content a l’IBEX uns dies més o negar-se a donar la raó a l’enemic patri?
Serà difícil que en aquest Règim de 78 que tot això acabi als jutjats. És el nou coronavirus qui mata, però hi ha gestions que són criminals i provoquen morts, i no poden quedar impunes.
