Quan ahir vaig mirar als ulls de l’Edurne Goikoetxea vaig veure els de la meva mare. L’entrevistava per la seva filla, una de les joves d’Altsasu perseguides per una justícia espanyola altament polititzada, i em veia a mi en la seva situació. M’imaginava l’Edurne maleint el dia que l’Ainara va decidir sortir de festa per la zona del bar Koxka. Aquesta decisió li ha costat massa cara, però la responsabilitat no és pas seva. Com qualsevol jove, ella va sortir a divertir-se una nit de dissabte i va acabar acusada d’amenaces terroristes per una batussa de bar amb dos guàrdies civils fora de servei.
De responsables hi ha molts altres, alguns de ben coneguts. Responen a noms com Ana Rosa o Griso i són els que van plantar la llavor del relat que ha truncat la vida de vuit persones. I és que van ser els mitjans generalistes espanyols els que -entre altres coses- van crear el caldo de cultiu perquè COVITE denunciés els fets a l’Audiència Nacional com a terrorisme. Periodistes de capçaleres com l’ABC o El Mundo passaran a la història pels esgarrifosos titulars escrits contra uns joves que podrien ser els seus fills. I tot per saldar comptes amb els que necessiten els rèdits polítics del ‘tot és ETA’ i que han acabat passant per sobre de la vida de l’Ainara, en Jokin, l’Ohian, l’Adur, en Julen, en Jon Ander, l’Iñaki i l’Aratz.
Havien de generar un relat per poder justificar la barbaritat comesa per l’Estat i es van prendre l’encàrrec al peu de la lletra. Van jutjar-los de manera acarnissada davant l’opinió pública inclús abans que hi hagués cap mena de sentència perquè, de fet, ja sabien que estava escrita sense necessitat de judici. I, ara, quina responsabilitat els pertoca assumir per la destrossa d’aquestes vides? El seu paper ha estat (i és) fonamental per imposar el discurs de l’acusació. El muntatge creat per l’Estat espanyol a Altsasu ha necessitat de la seva participació expressa i -com ahir mateix em deia l’Edurne- han estat una pota necessària per a la criminalització que s’ha fet dels joves i el seu poble en general. Per això els animo, a tots els pares i mares d’Altsasu, a exigir responsabilitats i emprendre accions legals contra tots aquells que els hagin difamat. I, a ells, els pregunto com poden dormir tranquils.
