L’altre dia comentava com em desagradava la deriva d’ERC que havia creat un sentiment apostòlic i romà. Una deriva que es veu amb les persones que formen part del pinyol del partit.
Aquesta expressió per a parlar dels aparells de partit la va descriure amb excel·lència l’exjutge Santiago Vidal al @FAQS on explicava que tots els partits tenen aquest pinyol, aquest nucli dur, que fa i desfà depenent del dia i la circumstància i que els innocents en política, els pot tocar esquitxar, com li va passar a ell.
Bé, la qüestió era que em feia reflexionar del perquè en aquest partit s’hi ha incrustat el catolicisme en vena (cap problema, la ideologia de qualsevol classe és benvinguda) però en política esdevé un problema. Quan tu deixes entreveure que tirar un paper a terra o cremar un container per evitar els trets de foam dels Mossos com un acte de VIOLÈNCIA, li estàs donant la raó (que no té) a l’enemic i estàs convertint el teu entorn en culpable del delicte de Caín, que per egoisme volia matar al seu germà.
Aquest sentiment que s’està creant de què cal ser el més bo de la Terra, ens està reduint les manifestacions i mobilitzacions de carrer. Fa 300 anys que ens manipulen amb la qüestió de la cultura i la llengua, ara crec que ens manipulen, i sobretot els nostres, en el catolicisme polític.
Això també ho fa Rufián, però no a Twitter on es converteix en un ionqui de les paraules (quan no plagia la dels altres evidenciant la seva manca de creativitat) sinó en el seu discurs polític del dia a dia.
I Tardà tres quarts del mateix, li han fet fer el paper del sacerdot més adoctrinador: “que no ens toqui res del món convergent”, per cert, un espai quasi en descomposició i que, a més, fa temps que va canviar de nom. I ho fa com si fos una plaga, un virus del qual cal desintoxicar-se. Això és perillós, perquè desactives a les persones del teu espai independentista frustrant-les i desorientant-les “si jo no sóc d’ERC, els haig d’odiar com fan ells amb nosaltres?”.
Això és manipulació, els independentistes hem de remar en la mateixa direcció i no autoatacar-nos! No pots criminalitzar a tothom de l’espai PDeCat com si fos la serp que va castigar la humanitat a perdre el paradís.
Aquesta manera de fer té el perill que la independència es quedi en els llimbs de la història, i si ens desviem de camí, les profecies futures ens poden acabar enviant al purgatori.
