L’actitud política d’un individu ha de ser entesa com el seu comportament polític, com aquest decideix posicionar-se enfront de la política, intervenir o no, i com fer-ho. Tot individu té la seva pròpia actitud política, i en el cas dels matrimonis forçats, certs individus tindran l’actitud política de posicionar-se a favor d’ells, actuant i intervenint per tal d’evitar la seva prohibició. En el moment que detectem que un determinat nombre d’individus, presenten actituds polítiques semblants, parlem de cultura política. En aquest punt i partint de la base que els matrimonis forçats són una violació dels drets humans, i haurien de ser prohibits, ens hem de preguntar, seria possible intervenir directament en les actituds d’aquells individus que observen els matrimonis forçats com un aspecte positiu, canviant la seva percepció, contribuint així a l’abolició definitiva d’aquesta pràctica?
Per contestar a aquesta pregunta, primer de tot hem de tenir en compte que les actituds polítiques no són innates, sinó adquirides, i que tot i ser estables, és possible canviar-les mitjançant un procés gradual i lent. Cal observar les arrels d’aquestes actituds polítiques, sota quines condicions i estímuls han estat creades. Per començar, ja sabem que els matrimonis forçats es donen principalment en aquells països d’extrema pobresa, i per tant el més probable és que l’actitud política sigui creada des de la desinformació, veiem que una nena de 15 anys d’un poble remot a l’Atlas del Marroc, tot i que potser va a l’escola (transmet valors patriarcals), aquesta no es pot permetre viatjar, llegir llibres, acudir a conferències, mirar documentals, ja que està massa ocupada ajudant a la seva mare a cuidar els seus 10 germans. Des de la desinformació la nena crearà la seva actitud política, basada en la imitació de prejudicis culturals de la seva pròpia família (casar-te amb l’empresari ric del poble és el que més convé a tots, ens ajuda econòmicament i a tu et dóna protecció) i del seu entorn social (per exemple l’escola on veu que en tots els llibres els personatges femenins únicament apareixen fent feines de casa i cuidant dels infants). És així com la personalitat política d’aquesta nena de 15 anys es crea, una personalitat que probablement es mantindrà estable en la vida d’aquesta, i que probablement durant la seva edat adulta aquesta decideix manifestar la seva personalitat política, les seves idees en actituds polítiques, posicionant-se a favor del matrimoni forçat, fins i tot en alguns casos arribant a lluitat perquè aquest no s’aboleixi.
Un cop sabem com les arrels d’una actitud política i com aquesta ha estat creada, realment som capaços d’intervenir i modificar-les. En el cas de l’abolició del matrimoni forçat, veiem que no té cap sentit la creació constant de disposicions legals, ja que una nena en un poble remot, des de la informació i pobresa màxima, no té ni els recursos ni el temps, per informar-se sobre les disposicions legals i presentar denuncies. És per aquest motiu que sembla que la solució més útil és la intervenció directa en els dos elements que precisament són els que contribueixen a la construcció d’aquesta actitud política: la família i l’entorn (escola).
On és necessari conscienciar a les famílies de totes aquestes nenes, fer-les veure que el matrimoni forçat és una forma de control, una violació dels drets humans d’aquestes nenes i una anul·lació de la seva vida. I al mateix temps, és necessari un canvi en el sistema educacional; observem que en molts casos l’educació obligatòria ja ha esdevingut una realitat, tot i això, l’existència de matrimonis forçats segueix present; cal una reforma del sistema i dels valors que promou. Cal acabar amb els valors patriarcals de l’educació, empoderar a les nenes, fer-les veure que no necessàriament han quedar-se a casa netejant i cuidant dels nens, fer-les veure que si volen ser enginyeres, també poden.
Júlia Arenós Karsten
Política i Societat-UOC
