Amb la pandèmia que estem vivint, molt sovint ens informen als mitjans de comunicació, i apareix gairebé sempre la disjuntiva de si ens focalitzem en la salut de les persones, o en l’economia. Presentat així, guanya clarament la salut. Una vida humana val molt més que qualsevol quantitat de diners.
A més, els referents de prioritzar l’economia -per exemple, el Govern autonòmic de Madrid-, ho fan sovint acompanyant-ho de missatges negacionistes, i ho celebren amb sopars d’aniversari amb presència de 150 persones. I qui pot dubtar que ser un negacionista és ser un negat? I que, avui dia, fer un sopar multitudinari és d’estar ben sonat?
Però… i si es demostrés que l’ensorrament de l’economia tindrà un efecte en vides humanes en un futur pròxim, sigui per pobresa o per gana, ja sigui perquè com que no eduquem com cal al jovent avui posem en risc el seu pa de demà?
Si la COVID-19 té una taxa de mortalitat del 0,5%, quina taxa de mortalitat suposaria un ensorrament total de l’economia?
Per què a la Xina, Wuhan inclòs, ja no han d’escollir entre la salut del present i l’economia del futur?
Per què no hi ha més “Oriols Mitjà” -no necessàriament epidemiòlegs- però que tinguin el seu caràcter crític, independent, alternatiu i propositiu?
Per què no plantejar-se solucions alternatives i/o complementàries amb les actuals, tipus:
– Fomentar i obligar l’ús de PCR’s de resposta ràpida en 5′, encara que tinguin fiabilitat del 95%, per poder anar al teatre, pujar a un avió o anar a treballar?
– Confinar només obligatòriament a la franja d’edat amb més mortalitat, òbviament assegurant l’atenció i cura que mereixen?
– Disposar d’UCIs mínimes, dotades amb respiradors, en una quantitat suficient per donar resposta a l’increment de contagis que poguessin provocar unes mesures més laxes?
Suposo que, a falta de contacte social, em sobra massa temps per fer-me aquestes preguntes que, de primeres, sonen malament. Fins i tot, políticament incorrectes. Ara bé, tenir clara la seva resposta seria molt satisfactori, a més d’instructiu. I el problema no és que no tinguem respostes, sinó que qui hauria de respondre aquestes preguntes, possiblement ni se les faci.
