Què? Comuniquen! Pi, pi, pi…
Era el to que et donava abans el telèfon de casa quan trucaves a un amic, parent o client, i estava parlant amb algú altre. Ara directament et salta un contestador, o bé et pengen, o et deixen esperant perquè el receptor treu el so del seu aparell i ha vist qui li trucava i no té ganes de parlar —que no de comunicar-se— amb tu… Fins que te’n canses.
Així anem en l’àmbit de la comunicació! I en força altres àmbits, i mira que tenim molts més canals que abans, quan el so de comunicar feia que la insistència donés fruits i et despengessin la trucada.
A hores d’ara, ja sabem que les competències comunicatives poden ser escrites o orals, i sovint ni estan ben escrites ni ben expressades oralment. També ens caldria saber de quina bona manera es pot comunicar d’una forma no verbal, ja sigui amb la gestualitat, amb la mirada, amb l’entonació, amb la pronúncia, amb la manera de vestir… Amb l’ordre i l’estructura dels nostres escrits o de les nostres exposicions, amb el vocabulari que emprem, amb la sintaxi…, i si ho fem d’una manera clara i concisa. Tot això i moltes coses més faran que anem construint un discurs propi i adquirint seguretat. Que anem construint també la nostra marca personal.
A alguns de vosaltres potser us deu haver vingut al cap una periodista, escriptora i especialista en comunicació política no verbal catalana (nascuda a Galícia), la Patrycia Centeno (@PoliticayModa), que acaba de publicar un altre llibre, “Sin decir ni mu: El poder de la comunicación no verbal”.
Són els especialistes, els assessors d’imatge, els publicitaris, els spin doctors… Experts que ajuden a projectar millor la imatge i la comunicació, i de manera coherent.
A Sarrià Sant-Gervasi deu ser que estem massa amunt…! Perquè l’aroma de la comunicació fa quatre anys que s’ha perdut. Tinc pendent convidar la Patrycia perquè vingui a veure en directe un ple al districte.
El nou regidor, l’Albert Batlle, ens ha promès que ara sí, que el districte canviarà per a bé, canviarà per anar millor, canviarà per a tothom i tothom en veurà el resultat… Serà així? Les accions no només s’han d’anunciar; sobretot, s’han de fer i s’han de comunicar (fent partícip la població), han d’arribar a la fila zero, a la filera on hi ha els que estimem el barri. Per això, els del poble, els que no llencem papers a terra, els que baixem la brossa quan toca tot i estar en contra de la metodologia Porta a Porta, els que avisem quan un llum és fos, els que ens creuem pel carrer Major dient-nos bon dia i felicitant-nos pels aniversaris volem saber què es farà al nostre barri aquests pròxims quatre anys i com es farà. Volem que ens ho expliqueu i, si pot ser, que ens en feu partícips. Qui millor que el veïnat per saber què necessita el barri? Si no ens ho dieu, ens pensarem que seguim abandonats (Sarrià-Sant Gervasi ha estat el districte de Barcelona amb menys inversió municipal els darrers quatre anys) o bé que no en sabeu, de comunicar. O deu ser que no voleu fer-nos-en partícips?
