No sé si us passa també a vosaltres però estic trista, decebuda, sovint frustrada, no em trobo bé físicament i crec que hi té molt a veure aquesta tensió política que m’envolta, amb totes les violències que s’hi afegeixen, vinguin d’on vinguin, dels moviments partidistes o, clarament més greus, provinents del deep state. El darrer exemple, aquestes dues darreres nits a Meridiana. Ja en són 135 les nits en què s’ocupa de manera pacífica una via important de sortida de Barcelona, on la gent hi va a cantar, a explicar-se, a dir poemes, a presentar llibres, a fer xocolatades, calçotades, botifarrades i jocs de tota mena, i mai no havia passat absolutament res d’agressiu.
És només quan hi apareix personal de la ultradreta o unionistes provocant desfer el tall de l’avinguda que la calma s’esberla. I que hi fa la policia? Doncs la GU, com és sabut preferentment espanyolista, fa els ulls grossos i es giren d’esquena en el moment que entreveuen un possible problema. Això sí, igualment com ho fa la Brimo, identifica tothom que estigui per allà a prop amb pinta d’independentista.
El que em té bastant tocada, i el que us voldria dir, és que realment hi ha moments que no sé què escriure, que no sé què he de dir, perquè realment hi ha situacions horribles. Ahir va estar a punt de morir una persona perquè un tal Jaume, de Montcada i Reixac, va decidir que li era igual atropellar algú amb el seu vehicle per aconseguir passar pel tall de Meridiana. Tant li era ferir-los com matar-los.
Això és molt cruel, això és molt dur, i tots estem veient com la policia (la que sigui) se’n desentén i la pregunta que ens hem de fer és: què espera que passi, Ada Colau?. A qui voldran carregar-li el mort? Al “pitjor president de la Generalitat”, com diu la candidata Jèssica Albiach amb l’única raó de guanyar les eleccions? I què n’hem de fer d’un conseller com en Buch, incapaç de controlar una Brimo, que es mira més la bandera espanyola que els drets dels seus ciutadans?
Permeteu-me que us digui, companys de la Meridiana: protegiu-vos! Enregistreu tot el que passa durant les tres hores de cada aturada, perquè estic convençuda que hi ha gent, que hi han partits polítics, que volen que hi aflori aquesta violència per poder aturar el que representeu: la RESISTÈNCIA. #MeridianaResisteix, per a moltíssima gent, és com el mateix procés que no s’atura, que segueix dempeus. Els talls de la Meridiana representen allò que molts polítics, inclosos molts d’aquí, no volen. El que volen és que ens rendim, però això no passarà perquè així ho ha decidit la gent.
