Nous comicis catalans a la vista i són una bona notícia. Afirmo, i amb totes les lletres, que aquestes eleccions després d’aprovar els pressupostos són, sense dubte, el millor camí per avançar en l’atzucac que viu el procés, encallat des del govern efectiu. Intentaré explicar per què anar a les urnes és una finestra d’oportunitat per seguir caminant i ho faré amb 5 arguments ràpids:
1- Desconcert a Espanya
Semblava que Espanya havia aconseguit certa estabilitat gràcies al pacte d’investidura amb ERC. JxCat acceptava l’acord entre les dues formacions i accedia a la negociació. Així doncs, és evident que Sánchez i tot el seu Gobierno de coalició depèn de l’entesa dels dos partits catalans, que s’aguantava per un fil. L’avançament de les eleccions i la reordenació de forces (sigui quina sigui), ara per ara, trenca la pota tercera pota del tamboret on fins ara Sánchez seia incòmodament. No és exagerat, doncs, dir que la decisió de convocar uns comicis catalans ha generat desconcert i incertesa a la Meseta, tot podria canviar.
2- Una situació insostenible
La situació al Govern català estava anquilosada. Ja no pel mal ambient i per la difícil gestió del dia a dia sinó perquè el panorama feia molt difícil avançar cap a l’objectiu. Les eleccions són una oportunitat perquè un foc nou irrompi a l’escenari polític ja sigui alterant les majories dins l’independentisme amb noves formacions o perquè els partits actuals siguin intel·ligents i ofereixin llistes amb gent que no només sàpiga que haurà de pactar sinó que hi estigui convençut i obertament disposat sense por i amb generositat. Si més no, tenen l’oportunitat de confeccionar aquestes llistes i, si no ho fan, el poble els jutjarà.
3- Amb pressupostos aprovats, tot més fàcil
La gran por que hi havia a les institucions i entitats que depenen de la Generalitat era que aquests pressupostos no tiressin endavant si hi havia eleccions. El fet de dissoldre el Parlament i el Govern un cop els comptes quedin aprovats és la jugada clau en tot plegat: eren una prioritat de país (malgrat que siguin pressupostos autonòmics que gestionen engrunes) i malgrat tot, s’acabaran tirant endavant. A més, amb aquesta decisió ERC no capitalitza la victòria dels pressupostos perquè Torra amb aquesta jugada també en queda com a garant perquè podia haver-ho engegat tot a rodar. Avançar les eleccions amb pressupostos és una mescla de seny i rauxa a la qual no estem acostumats. És un mèrit dels dos i el president, a més, ha controlat el temps. Per tant, de cara a unes eleccions, les forces republicanes estan igualades.
4- Cs en vies de desaparèixer
Recordem que la manca d’unitat va provocar que Ciudadanos guanyés les eleccions del 21-D del 2017. Un partit que ara està en vies de desaparèixer i que tot apunta que anirà amb coalició amb el PP, un fet que no farà salvar els mobles a la formació d’ultradreta. Per tant, si els partits independentistes ho saben fe bé, aquest cop sí que guanyaran en escons i llistes. Això també és una bona notícia.
5- El poble decidirà
Afortunadament les revolucions i els canvis de règim del segle XXI no són com els del XIX o XX, bèl·liques i turbulentes. Per tant, en democràcies avançades i profundament cíviques com la catalana els canvis es fan a les urnes. Es culminaran amb un referèndum (un altre… sí… quin remei) però, ara per ara, és l’única arma efectiva que té el poble per generar grans canvis i, perquè no dir-ho, per posar els polítics al seu lloc avalant-los o castigant-los. I dic “única arma efectiva” perquè les altres que tenim com a poble les hem de perfeccionar perquè siguin efectives, com la desobediència civil, que ha d’esdevenir més massiva i activa en un llarg període de temps, cosa que no hem aconseguit. Ah, i no tinguem por a les urnes, que els independentistes ja hem demostrat estar molt mobilitzats i ho tornarem a estar. Cada cita a les urnes és una nova oportunitat i juguem a casa. Si no anem a buscar la falç, anem a buscar la papereta i arrasem.
