La dreta ha repetit molt el mantra que són els seus polítics els que saben manejar l’economia. Tant és així que s’han convençut a ells mateixos i a part de la població, que els vota sense parar atenció a la corrupció, el nepotisme i la incompetència, els seus vertaders pilars. Clar que la saben manejar cap a les seues pròpies butxaques.
Mentrestant, al País Valencià l’esquerra ha demostrat que la bona gestió sí que és possible. Però no ho va fer el PSPV en dues dècades d’oposició. No va ser fins a l’arribada de Compromís que es va començar a treballar per un finançament just. Des del primer dia el govern del Botànic ha estat impulsant polítiques socials i econòmiques gràcies a Compromís, no ens enganyem. Treballen en coalició però a l’hora de votar és necessari repassar quines parts han sigut les que han arriscat per defensar els nostres drets i les que han mirat cap a Madrid més que cap a València.
El major defecte que té aquest partit, perquè cap és perfecte, radica en no atribuir-se els mèrits del seu treball. En termes de comunicació política, no transmeten a temps i amb l’adequada contundència allò que han aconseguit.
La cançó de campanya “Per tot el que importa” és enganxosa, un encert, no obstant això en el míting final va haver-hi un valor desaprofitat: la cultura. És el que li vaig dir al candidat a President de la Generalitat Joan Baldoví i al Vicealcalde i regidor d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament de València Sergi Campillo quan em van saludar i van preguntar què tal. Què m’ha semblat? Em va faltar en el discurs general dues línies sobre l’àmbit cultural. Perquè els socialistes van a per la cultura encara que l’única cosa que aporten siga traure’s la foto. Els de Compromís han fet més per promoure el sector cultural, els festivals, la música en valencià, els artistes de la nostra terra, exposicions, llibres, fins i tot creant una col·lecció d’art per a reflectir el talent dels creadors i creadores de Castelló, València i Alacant. Vicent Marzà va fer molt però només parla d’Educació. Hi ha tant d’esforç darrere d’eixe impuls a la nostra cultura que la idea que no es tinga en compte em fa mal. Perquè si eixe mèrit se lo atribueixen uns altres anem a necessites molts dies de negociació, més que la vegada anterior, per a un nou Botànic o Rialto. Per favor, no deixem marge de temps a les dretes per a maniobrar i pactar amb l’afany de desfer el que s’ha aconseguit aquests anys.
Hem de recordar que la sanitat pública, l’educació sense barracons, entre tantes coses, són mèrit de les persones que ara fan campanya sense demanar majories absolutes, sense trepitjar a ningú, sumant forces. L’alternativa al retorn d’una dreta més retrògrada i reaccionària que mai, a la privatització i la contaminació, a governar únicament per als rics, és Compromís.
El partit porta 8 anys governant a València i ha demostrat en cadascuna de les conselleries que porta un èxit que es mesura en xifres i en qualitat de vida. No obstant això, el PSPV fa campanya apel·lant al “vot útil” perquè el que ocórrega al País Valencià serà una bestreta del que ocorrerà en les pròximes eleccions generals. Per això confonen a l’electorat assenyalant al president Pedro Sánchez. Ell governa l’Estat espanyol, no liderarà als valencians. Als valencians ha estat defensant-nos en el congrés Joan Baldoví, el candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana per Compromís.
Com ha dit l’alcalde Joan Ribó; nosaltres no som un camp d’entrenament de les eleccions generals. Estàs eleccions autonòmiques van de escollir entre drets o dretes. De mantindre un govern obert al diàleg. Si alguna cosa caracteritza la proposta de Compromís és la seua capacitat dialogant per a aconseguir objectius directament relacionats amb allò que preocupa la ciutadania. Acceptar els reptes de sostenibilitat, mobilitat metropolitana, igualtat d’oportunitats i benestar social.
No soc política, soc una escriptora i pensadora, una crítica d’art preocupada per la societat en la qual viu. Tampoc milite en cap partit. Simpatitze i alhora tinc un esperit crític molt exigent. Escolte, observe, dialogue. Per què no assisteixen a les trobades polítiques més agents culturals? No es volen posicionar. Greu error. Per tot el que s’ha dit estic convençuda que la cultura valenciana eixirà perdent si Compromís no és el partit més votat diumenge que ve 28 de maig. A les persones indecises els pregue que voten pels seus drets. Ens veiem en la presentació del meu llibre “Intel·ligència artística” un dia abans, durant la jornada de reflexió, dissabte 27 a les 11:30h en el Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) de València i si voleu debatem en persona.
Polítiques socials i econòmiques, però no culturals/lingüístiques, convertint els valencianoparlants en ciutadans de segona. L’argument que primer és menjar i viure dignament cau pel seu pes si plantejem la situació contraria, el sidral que es muntaria si es marginessin els castellanoparlants de la manera indigna amb que es marginen els valencianoparlants al País Valencià (no a Múrcia o Madrid). Colonització pura i dura de qui ha acceptat ser el bon salvatge al servei de l’amo.