Ho va dir en Toni Comín en una entrevista a Catalunya Ràdio i també en Xavier Vendrell al FAQS. Comín fins i tot va parlar de desesperació. Imagineu com està la bona gent independentista que veu amb desconcert aquesta incapacitat dels seus líders de pactar un full de ruta guanyador per evitar seguir patint la repressió.
L’espectacle de veure com l’independentisme es divideix a Madrid, segurament així serà en la tramitació dels futurs pressupostos, o les ganivetades a les xarxes socials dels hiperventilats de tots costats sense que ningú no ho aturi provoca desencís, desconcert amb molta gent emprenyada.
El darrer atac contra l’anomenat sanedrí dels fets d’octubre encara ha comportat més incredulitat, com explica en Toni Comín: el mateix dia de l’espectacle policial, el president Puigdemont va convocar un Consell per la República i, malgrat que la repressió cada cop és més forta, no va ser possible arribar a cap acord. Tot plegat sembla increïble. Algú s’imagina a la Segona Guerra Mundial una manca d’acord entre els aliats? I segur que en tenien discrepàncies, tantes que, just acabada la guerra de seguida van aflorar, però sense unitat en els moments decisius, avui encara viuríem en una dictadura sota comandament nazi.
Em costa molt d’entendre aquesta incapacitat dels líders polítics independentistes de posar-se d’acord. Ens reprimeixen cada dia, tant a escala individual com col·lectiva. Sembla com si la repressió fiscal i la crisi econòmica i social, per exemple, no fos repressió quan resulta ser la pitjor de les repressions.
O les forces independentistes es posen d’acord o les eleccions que venen o seran simplement unes eleccions autonòmiques més i, malgrat que es guanyin, que està per veure, si l’independentisme segueix tant dividit, no avançarem.
Hem perdut el respecte d’Espanya, que tant ens va costar de guanyar a base de tenacitat i determinació, ja no els fem por, i això és el pitjor que ens pot passar. Per negociar cal que ens tornem a guanyar el respecte i, abans de negociar, cal exigir la fi de la repressió. L’estat profund està dirigit pel Gobierno i no serveix de res que el blanquegem. Cal exigir als nostres líders polítics un acord estratègic abans de les eleccions vinents.
Postdata: Si ERC no es creu el Consell de la República perquè considera que està mediatitzat pel president Puigdemont, el que ha de fer és dir-ho i proposar una alternativa com, per exemple, un govern a l’exili de la República Catalana, el que seria un nom més entenedor i de millor homologació internacional. El que no té cap sentit és que estiguin callats, que es neguin que Marta Rovira agafi la vicepresidència, mantinguin un perfil baix i no facin res. Com bé diu el llibre d’Oriol Junqueras i Marta Rovira, el front internacional és molt valuós i no mereix que estigui en aquesta situació en un segon pla.
