Avui quan m’he llevat, m’ha vingut al cap una cançó del desaparegut cantant francès Charles Aznavour, que començava: ‘Que profunda emoción…’ Per què? No ho sé! Potser l’he associada al Borbó quan va abdicar i començava dient: ‘Me acerco a todos vosotros esta mañana a través de este mensaje para transmitiros, con singular emoción…’ Després he recordat els gags d’en Toni Albà: ‘Me llena de orgullo y satisfacción...’ Aleshores ha estat un no parar i m’ha fet rumiar per què va dir: ‘…las renuncias de hoy han de garantizar el bienestar del mañana...’ Les renúncies a les que fa referència les desconec, però el benestar el té garantit fins que es mori! Un benestar que no pot forjar un estalviador com una formiga, sinó més aviat un lladre de camí ral.
En un altre moment va gosar dir: ‘La ley es igual para todos y la ejemplaridad debe ser una meta para los cargos públicos’. Aquesta dita m’ha fet rumiar que si fos certa, el Tribunal Suprem no hauria rebutjat prendre mesures cautelars davant dels delictes que presumptament ha comès; és a dir, retirar-li el passaport i decretar presó preventiva, ja que disposa de milions a paradisos fiscals i existia la possibilitat de fuga. Mesures que l’Audiència Nacional sí va decretar a Sandro Rosell, que va estar 604 dies a la presó de forma preventiva, perquè segons deien tenia nombrosos béns i negocis a paradisos fiscals.
El mateix TS ja va arxivar una querella del PCE i IU contra el Borbó, a qui acusaven de 13 delictes: suborn, frau, tràfic d’influències, constitució de grup criminal… i la va arxivar perquè considerava que els fets no oferien cap element o principi de prova que els avalés, que els querellants afirmaven que eren certs, però sense cap objectivitat. La dita querella s’ampliava a la seva ‘amigueta’ Corinna; al director del Centre nacional d’Intel·ligència (CNI) Félix Sanz Roldán; a l’excomissari José Manuel Villarejo i als empresaris Juan Miguel Villar Mir i Juan Villalonga.
Tanmateix sempre hi ha els qui volen treure pols de sota l’aigua, altrament anomenats llepaculs, que clamen a Déu perquè sa Majestat Juan Carlos de Borbón ‘ha de marxar a l’exili’. Sense haver robat ni (1) un euro de diner públic, diuen. Havent estat el ‘Pal de paller’ del desenvolupament econòmic i de la democràcia a Espanya, diuen. Essent l’heroi que va aturar el Cop d’Estat del 23F, diuen. No és un pròfug perquè ha promès col·laborar amb la justícia, diuen. No està investigat formalment, diuen. Em sembla que el fiscal suís Yves Bertossa investiga l’origen de la fortuna que el rei fugat va amagar a suïssa mitjançant la fundació panamenya Lucum.
Va abdicar a favor del seu fill i ara tenim un rei madur, preparat i responsable que, de forma exemplar, ha renunciat a l’herència de son pare i li ha tret l’assignació que tenia, diuen. Em sembla que la Casa Reial va trigar (1) un any a retirar-li al Borbó l’assignació tot i que ja coneixia l’estructura financera il·legal que tenia a Suïssa i que el beneficiari era el seu fill madur, preparat i responsable.
‘És intolerable els atacs que rep Juan Carlos de Borbón’ diu el president del PP, un partit corrupte acusat d’organització criminal. Per llepaires fins i tot els lletrats del Congrés, que declaren que les competències del Congrés es limiten a controlar el Govern i no altres institucions; és a dir, no obriren cap comissió d’investigació, malgrat que a Espanya no serveixen de res.
D’altra banda, no té més sal ni més oli que el Govern més progressista de la història d’Espanya, format per una coalició de partits teòricament republicans, no tan sols consenti aquesta situació, sinó que el seu president digui que respecta la decisió del Borbó perquè “fortalece la institución y permite el trabajo constitucional del rey Felipe VI“. També va contra tota raó que la vicepresidenta Carmen Calvo exclami que el rei emèrit no fuig de res. Tan sols faltaria que diguessin el contrari a un fet, el de la fuga, que ells mateixos han pactat amb el rei madur, preparat i responsable FelipVI.
Vicepresident Iglesias, si tinguéssiu un mínim de dignitat en lloc de piular: ‘Un Gobierno democrático no puede mirar hacia otro lado ni mucho menos justificar o saludar comportamientos que socavan la dignidad de una institución clave como es la Jefatura del Estado y que son un fraude a la Justicia’, hauríeu de dimitir i piular ‘Lo siento mucho , me he equivocado, no volverá a ocurrir’. Tal com va dir el Borbó corrupte quan el van enxampar matant elefants.
Continuant amb la cançó de Charles Aznavour posaré una estrofa, però amb una paraula canviada:
Como sufro al pensar
Que en España murió
El amor que jurabas
Eterno guardar
El Borbó fugat, com diem popularment, ‘ha fet l’Havana’, però va a gastar-los a la República Dominicana.
Salut i República!
