He après en primera persona que, sovint, la vida ens passa factures que no ens pertocaria pagar. Se’n diu injustícia. Però no vull referir-me avui a la presó per defensar la lluita independentista, sinó a un tema amb el que compartim bandera: la lluita contra l’escalfament global i la protecció i defensa no ja del futur de la humanitat, sinó del de totes les espècies copropietàries, amb nosaltres, del planeta. Malgrat ser-ne conscients, estem sent injustos amb els nostres fills. No corregim, amb la urgència que requereix la situació, l’impacte destructiu que li estem fent a la Terra, i seran elles i ells els que hauran de pagar el compte.
Ho hem vist a Glasgow. Gairebé 200 països, més de 130 caps d’Estat, hores i hores de negociacions per tancar un acord “assumible” i la sensació, un COP (Conference Of Parties) més, que hem fet curt en compromisos i que, com diu la Greta Thunberg, hi ha massa “bla, bla, bla”.
Més enllà del que facin els governs, en som corresponsables. Cadascun de nosaltres té el poder de fer petits canvis en el seu dia a dia per lluitar contra la implacable emergència climàtica que afecta tots els habitants del planeta. Tanmateix, com a éssers socials que som, acostumem a ser més eficients i a aconseguir fites més importants quan aquesta actitud la convertim en activisme i la treballem en equip. Per això a Junts hem constituït una Sectorial de Protecció dels Animals.
Aquest equip de treball reuneix algunes de les veus històriques de la defensa dels drets i del benestar animal. És el cas de Magda Oranich, amb qui vaig compartir una de les victòries que més he celebrat en la meva vida política: la fi de les curses de braus a Catalunya. També hi ha el regidor de Barcelona Jordi Martí, implicat com ningú en millorar la convivència urbana amb els nostres animals de família. O Jaume Alonso-Cuevillas, un home de família nombrosa que té molt clar que els peluts són una inesgotable font d’amor a qualsevol casa. O companyes de camí tan imprescindibles com la Mercè Santmartí, la Mònica Santamans o la Marisé Pinyol. Defensores de causes gairebé impossibles com la Maria José Mata, visionaris com el Josep Maldonado, promotor de l’Associació de Parlamentaris en Defensa dels Drets del Animals en què ja fa feina, des del Congreso, la Pilar Calvo. I nous activistes del benestar animal com la diputada Ester Vallès, la Rita Bocca, la Núria Murlà, el David Vives o la Berta Carnicer, l’enllaç amb la joventut, que han decidit ser part de la solució. I referents, l’assessorament dels quals sempre és ben rebut, com l’activista Anna Mulà. I el millor de tot és que tot just hem començat a construir xarxa i que tots sou benvinguts si en voleu formar part.
La nostra relació amb els animals ha fet una evolució extraordinària en els últims decennis. Hem passat de tractar-los com a coses a considerar-los éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica. Fins i tot jurídicament, després de lluites molt intenses en les diferents cambres de representació política en les que hem participat. Aquest reconeixement legal que empara els animals de família és una primera acció però no ens quedem aquí, perquè tots els animals tenen drets i perquè toca ser “ecoista”, practicant l’ecologia en interès propi.
Parlar dels “drets dels animals” ja forma part de la quotidianitat i ens situa en un marc mental àmpliament acceptat. Ara hem de ser capaços d’omplir-lo de contingut i de construir propostes que serveixin per avançar en el benestar dels nostres companys de planeta i en la concreció de la filosofia del “One Health”, que ens repta a considerar, conjuntament, la salut de les persones, dels animals i del planeta.
Mentrestant, el maltractament animal continua existint en múltiples expressions. Combatre’l ha de ser la nostra gran prioritat quan parlem de protecció dels animals.
Catalunya ha estat un exemple pel món amb l’aprovació de la primera llei de protecció dels animals de l’Estat l’any 1988, actualitzada el 2003. Vam declarar il·legal el sacrifici de gats i gossos als centres d’acollida d’animals domèstics després de 20 dies del seu abandonament o pèrdua. Vam prohibir les curses de braus en el nostre territori nacional, un espectacle públic basat en el patiment i la mort d’un ésser viu, inacceptable en ple segle XXI.
Ara, però, hi ha un risc evident de quedar desfasats. Hem de continuar pensant en gran, amb mentalitat d’Estat, continuar essent pioners, continuar situant-nos a l’avantguarda.
Perquè, manllevant paraules que popularment s’atribueixen a Gandhi, “el nivell de civilització d’un país es pot jutjar per la forma en què tracta als animals”.
Josep Rull i Andreu
Coordinador de la Sectorial de Protecció del Animals
