Agradi o no, aquesta és la realitat que percep la ciutadania davant del desori que els dos partits que donen suport al govern català, ERC i JuntsxCat, mostren públicament. No només les xarxes socials bullen en una guerra civil independentista, sinó que també hi ha les declaracions dels dos partits, incapaços de negociar conjuntament amb el govern espanyol.
Tenim un president, però no tenim un govern que negociï amb força davant del govern espanyol, un dels que ha gestionat més malament la pandèmia, que ens ha convertit en una de les regions del món amb més morts. No ho podem oblidar: no tancar Madrid ens ha costat molt car.
Malgrat que tenim pressupost, això no pot seguir d’aquesta manera. El govern espanyol, sense rebre cap queixa, ha decidit no presentar pressupost fins a l’any vinent. El govern català està més acabat que l’espanyol. Els catalans som una realitat nacional que sempre sorprèn: tenim pressupost però ara toca anar a eleccions, mentre que el govern espanyol no té pressupost i pensa continuar com si no passés res.
Puigdemont i Junqueras s’han de reunir sí o sí, o passaran a la paperera de la història i aquest cop no serà la CUP qui els hi enviï. O s’entenen, o millor que deixin pas a un independentisme on els partits solament siguin uns instruments i la societat civil s’hi posi al davant i ho dirigeixi. Esperem que un cop acabades les eleccions, el nou secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana assumeixi aquest lideratge i, juntament amb Òmnium, plantegin un full de ruta del procés independentista creïble, viable i, sobretot, guanyador.
Però la prova que tenim un president i no tenim govern, perquè és evident que els dos partits ja no se suporten, és el, ni més ni menys, que document signat per al pacte de legislatura entre JuntsxCat i ERC que diu: “la legislatura culminarà amb una multi-consulta que serveixi per validar el procés constituent.” Algú creu encara que la legislatura acabarà amb aquesta promesa feta i signada per les dues forces independentistes?
A hores d’ara cap independentista seriós no es creu aquesta quimera. L’atzucac profund al món independentista, no oblidem que en molt bona part provocat per la violència repressiva de l’1-O, és més evident que mai i provoca el somriure a la Moncloa. O espavilem amb la unitat estratègica o haurem perdut un temps valuós.
