El Consell Nacional d’ERC ha decidit per àmplia majoria abstenir-se en la votació d’investidura de Pedro Sánchez i fer possible un govern de coalició a l’Estat Espanyol. Els republicans han evitat la consulta a la militància, com també van fer amb el sí a l’acord de finançament amb el PSOE. Ara caldrà veure si la decisió és encertada o no. El temps ho dirà i segur que serà ben aviat.
Deixant de banda aquesta decisió, el que està clar és que, finalment, a Catalunya la unitat estratègica dels independentistes ha saltat pels aires i tot sembla indicar que anem de cap a unes eleccions “autonòmiques” en els pròxims mesos on es definirà el paper de cadascuna de les forces independentistes. Allò que va anunciar Aznar (“abans es trencarà Catalunya que Espanya”) s’ha produït i ho podem visualitzar i comprovar a les xarxes i en els mitjans de comunicació on els atacs entre uns i altres van de mal en pitjor. Ja no hi ha debat i ara es passa directament a l’insult.
En les setmanes i mesos vinents veurem si ERC l’ha encertat o no, i veurem com aquesta decisió de fer possible un govern a Espanya fa que la trencadissa independentista a Catalunya formi part del marc de les pròximes eleccions autonòmiques, que seran molt més aviat del que pot semblar.
Ha quedat tan lluny l’1-O, ha quedat tan lluny la vergonyant sentència del procés, han quedat tan lluny les mobilitzacions contra la sentència, han quedat tan lluny les declaracions abrandades d’alguns dels líders independentistes, que encara no sabem com reaccionaran els més de dos milions d’independentistes.
Dependrà també de com actua i reacciona el govern de Pedro Sánchez, si aprofita aquesta oportunitat per avançar o per rematar l’independentisme. Amb els referents històrics a la mà, el més probable és que, un cop més, el relat sigui: “Els líders polítics i econòmics tornen a salvar Espanya de l’independentisme”.
Va ser la rebolcada a l’estatut, pactat d’amagat a la Moncloa entre Zapatero i Mas (amb Duran i Lleida), el que va portar fortalesa al moviment independentista. Potser, doncs, ara necessitem que la rebolcada, en forma d’incompliment, de l’acord entre el PSOE i ERC provoqui un veritable Tsunami independentista definitiu, i no l’actual, que segueix de vacances. Espanya sempre ens ho acaba arreglant i, aquest cop no en tinc cap dubte quan, en pocs mesos, es visualitzi el nou engany del PSOE, aquest cop amb l’ajuda de Catalunya en Comú.
L’escepticisme és total.
