Al nostre país sempre hem tingut una tradicional tirada per la neu i per l’esport de l’esquí. Si bé en els seus inicis va ser un esport un tant elitista, aviat es va convertir en una pràctica popular degut als preus més assequibles del material i dels desplaçaments.
Al mateix temps que els pixapins ens acostàvem a la natura, les poblacions deprimides de l’alt Pirineu trobaven una nova font d’ingressos gràcies al turisme blanc. El problema és que per atreure aquest nou turisme calia construir estacions d’esquí en alta muntanya, amb les seves instal·lacions, canons de neu artificial (per allò del canvi climàtic) i accessos dignes per a conductors no acostumats a conduir sobre la neu i el gel. Amb el temps (i mai millor dit) moltes d’aquestes inversions es van tornar inviables econòmicament. Algunes van tancar, altres es van fusionar amb alguna estació propera però, tot i així, els números sovint no sortien. El resultat és que els habitants de les zones respectives ja s’havien acostumat a aquest modus vivendi fruit d’aquesta nova font d’ingressos i, ara, sense l’estació d’esquí de torn, molts d’aquests habitants d’alta muntanya perdrien la seva forma de vida. I aquí és on intervé la Generalitat. Ja sabem que és pràctica habitual que quan les coses van maldades en els negocis privats es piqui la porta de la ineficient administració pública per a treure les castanyes del foc.
El paisatge resultant és que resten poques estacions d’esquí gestionades per capital privat a Catalunya: Port del Compte, Baqueira Beret i Masella. La resta estan participades directament la Generalitat a través de la divisió de turisme i muntanya de l’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya: La Molina, Vall de Núria, Espot, Portainé i Tavascan, així com Vallter 2000 a través de l’empresa pública Vallter SA. L’última adquisició ha estat fa pocs dies l’assumpció de la gestió directa de l’estació de Boí-Taüll per la insolvència dels fins ara gestors privats.
El cost de tot plegat per la Generalitat és el següent: 7,6 milions d’euros de pèrdues al 2017 de les estacions d’esquí dependents de FGC. A aquests, cal afegir 1 milió d’euros aproximadament de pèrdues anuals de l’empresa Vallter SA i els 1,3 milions d’euros aportats per la Generalitat per compensar les pèrdues d’aquest any de Boi-Taüll. Total, uns 10 milions d’euros anuals. La justificació de la despesa pública en aquests ruïnosos negocis privats és per la necessitat de mantenir l’activitat econòmica en algunes poblacions remotes del Pirineu que, sense l’esport blanc, tindrien un futur negre. Si bé d’una banda és equitatiu repartir la inversió pública amb criteris de vertebració territorial, d’altra banda no acaba de semblar del tot raonable que l’Administració pública faci el paper d’empresari assumint la titularitat de negocis privats, i més quan aquests són deficitaris.
La meva proposta, i entre tant no s’elabori un pla estratègic per a reconvertir la viabilitat econòmica de les poblacions d’alta muntanya, passa per cercar solucions per a què el dèficit generat per les estacions d’esquí tingui un repartiment més equitatiu que carregar-lo als pressuposts de la Generalitat de Catalunya. Així, i atès que acaben sent els negocis privats satèl·lits de les estacions els que s’acaben beneficiant del seu funcionament, caldria plantejar una “taxa blanca” sobre els comerços de la zona: lloguer de material d’esquí, restaurants i hotels, fonamentalment, i d’aquesta forma repartir la càrrega del cost de les estacions entre els negocis privats que es veuen més beneficiats.
En el cas dels allotjaments turístics ja existeix un impost (l’impost sobre estades turístiques) aplicable a tot el territori. Actualment, aquest impost ja regula una tarifa especial, més elevada, per a establiments que estan ubicats en centres recreatius. Res no impediria aplicar (amb els canvis legislatius pertinents) aquesta taxa més elevada als establiments d’alta muntanya durant la temporada d’esquí i afectar aquests ingressos a finançar el sistema públic d’estacions d’esquí. El total de places d’allotjament a l’Alt Pirineu i Aran vinculades a la neu és de 16.327, la qual cosa permetria recaptar entre 2 i 3 milions d’euros addicionals. Restaria pensar de quina forma es podria repercutir la taxa blanca en la resta de negocis relacionats amb l’après ski. Aquesta és una via que inevitablement s’haurà d’abordar.
