Sortir del govern: genial idea

La dada més rellevant enquesta del CEO publicada ahir és la caiguda en picat de Junts després de la seva sortida del Govern. Els estrategs que ho van idear deurien pensar que abandonar la Generalitat seria la millor manera per poder carregar a ERC amb el mort de tots els mals del país: des de la manca d’assoliment de la independència, fins a la inflació que avui ens toca patir i les problemàtiques que en deriven. La realitat, però, és que han enviat Junts a la irrellevància de l’oposició i, al mateix temps, han mostrat aquell partit com a poc fiable i com una olla de grills. Les baralles internes al si de la formació, amb l’afer Dalmases com un dels tants camps de batalla, segur que també tenen un paper importantíssim en aquesta pèrdua de credibilitat. Les crides a la unitat independentista proferides, amb tanta freqüència durant els darrers anys, provoquen hilaritat quan no s’és capaç de practicar-la dins de casa, acumulant incomptables escissions i a situant-se tocar d’una propera. L’enquesta, feta en ple trencament del govern, premia un PSC que es mirava amb fruïció i distància aquell guirigall constant. Haurem de veure, a partir d’ara, si el govern és capaç de remuntar els estralls de la imatge projectada durant mesos de batusses i si té prou temps per contrarestar-ho. Almenys, de moment, tots plegats ens estem estalviant les escenetes setmanals i les travetes constants. La davallada de l’espai que representa Junts ja porta molts anys produint-se, perdent un llençol a cada bugada. Les dades ens indiquen, però, que el comportament erràtic i conflictiu dels seus dirigents podria arribar fins i tot a posar en perill la majoria democràtica independentista. I això ja deixa de ser un problema de partit per convertir-se en un problema de país. Qui sap, però, si no és en realitat això el que cerquen els seus líders: el descrèdit de l’independentisme per poder començar-se a entendre amb els socialistes, tal com passava als vells temps. De fet, la mateixa enquesta del CEO hi trobaríem tota la lògica del món: mentre ERC i PSC competeixen per una bona porció de l’electorat, Junts només fa frontera amb els altres partits independentistes. Junts i PSC no es disputen els vots entre ells i, en canvi, Junts té molts incentius per intentar atacar i desgastar els altres partits independentistes. Potser és això el que ja estan fent.