“Tot home és culpable del bé que no va fer”. (Voltaire)
“Què fan vostès per a justificar el que guanyen, pel que van ser elegits?” Pregunta del president a l’equip directiu d’una empresa en la qual vaig col·laborar com a consultor. Silenci. Passats llarguíssims segons: “Si estan pensant en “tasques”, en presència quotidiana, estan equivocats. Si pensen en “OBJECTIUS”, en els millors resultats possibles, ens entendrem. Ens paguen, existim, per a aconseguir les millors metes, no per a ocupar càrrecs, fer tasques de curt abast!”
Davant l’actuació dels dirigents polítics a Catalunya he recordat repetidament aquest fet que vaig presenciar. Per a què han estat triats? Què justifica el que cobren? Què demostren els seus resultats? Han fet, fan, “tots” el “MÀXIM BÉ” per al qual han estat votats?
Avaluem…? Quina és la raó de ser dels dirigents polítics?
Cap d’any. Balanços. Avaluació de directius en empreses. Instruments: Guies de Funcions, Objectius i resultats, avaluació qualitativa: actitud, rigor, proactivitat, sentit d’equip, lideratge, clima intern en l’àrea, iniciatives positives, etc. Què resultaria d’aplicar-los a tots els dirigents polítics, d’organitzacions socials, grans patronals, grans sindicats, a Catalunya?
Objectius en política: optimitzar la qualitat de vida en tots els seus indicadors: educació, sanitat, treball, desenvolupament, infraestructures, etc. Democràcia real, llibertat, seguretat, funcionament segons els millors models d’Estats. Dignitat. Són “OBJECTIUS “PERMANENTS” per a qualsevol dirigent. Per a “això” han estat triats, estan, se’ls paga. Quin balanç, resultats, ofereixen avui els polítics a Catalunya? Ha millorat la situació com a nació, per a tots els seus habitants en tots aquests referents? Avaluï el lector.
Polítics “dependentistes” directius o líders de patronals, sindicats, dependentistes. Els fets demostren que no fan el “bé” que deuen. Són “culpables del que NO fan”. I molt del que SÍ QUE fan en contra. Com qualificar a dirigents socialistes a Catalunya representant… a Espanya!? Castiguen els seus propis votants! Tots els dirigents autonòmics defensen als seus electors davant l’Estat. A Catalunya s’oposen al fet que els catalans gaudeixin del que mereixen pel que generen! Competents… per a què, qui?
Dirigents, teòricament, independentistes
La societat catalana “va reaccionar” amb una macromanifestació davant la “inconstitucional sentència” (Pérez Royo) al segon Estatut. Va sorprendre els polítics de llavors que es van incorporar per a no veure’s desbordats. El que va seguir és conegut. El succeït després permet “avaluar” als dirigents independentistes de JUNTS ERC, CUP, Òmnium, ANC, grups menors, grans patronals, sindicats.
Compleixen, superen, tot el que s’espera dels polítics COMPETENTS? Compleixen, superen, els RESULTATS exigits per la societat? Compleixen, superen, les CARACTERÍSTIQUES dels polítics excel·lents? Avaluï el lector. Com a consultor, el meu informe seria, és, enormement negatiu per a la majoria.
> PAUPÈRRIMS RESULTATS. No hi ha independència. Hi ha més i pitjor “dependència”! Han perdut militants, votants, en lloc d’ampliar-los, “malgrat” el maltractament que reben els votants dependentistes. Nul·la motivació a tot el segment independentista que va defensar amb els seus cossos la violència policial l’1.0. En qualsevol empresa estarien acomiadats.
> NUL CLIMA DE TREBALL EN EQUIP. S’exclouen entre si. Incapaços d’elaborar un projecte comú. La majoria, amb els seus fidels assessors “okupen” càrrecs. Cobren. És absurda la negociació, dividida, amb el govern espanyol. Serveixen al poble o se serveixen del poble? Quina imatge té aquest de la “qualitat” dels polítics? Ho saben. Canvien? No. Dimiteix algun dirigent independentista després dels mals resultats? No. Més motius de “acomiadament” automàtic!
Diagnòstic segons resultats i treball en equip, unitat?
Si els dirigents de ERC, JUNTS, CUP, ÒMNIUM, ANC, partits minoritaris, patronals i sindicats catalans, no són capaços de rectificar immediatament, prioritzar PAÍS sobre ideologies, partits, llocs propis… : Són INCOMPETENTS!
Propostes…?
- Congrés urgent per a elaborar un PLA ESTRATÈGIC “UNITARI”, un PROJECTE COMÚ, que, sempre per mitjans pacífics, democràtics, i respectant lleis de dret universal, fixi com a OBJECTIU la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. Un projecte que presenti Catalunya com un estat modern, rigorós, seriós, equiparable als millors referents mundials en democràcia, progrés, benestar, llibertat. No es fa.
- ofereixi el màxim de concretes, clares, “avantatges” diferencials positiusamb el que avui ofereix la negativa i provada dependència d’Espanya, els partits dependentistes a Catalunya. No s’argumenta.
- aportació a “tots” els habitants de Catalunya una inequívoca visió positiva del seu futur.“Les visions d’un futur millor són les que mouen al canvi” (Barker). Espanya imposa un negatiu model del passat.
- incorpori una POLÍTICA DE COMUNICACIÓ, seriosa, que informe de mode clar, demostrable, provat, a tants votants dependentistes, molt programats per la propaganda espanyola, el molt que la independència podrà reportar-los. No existeix.
- programi actuacions de Màrqueting intern. Informació, formació, que potenciï la motivació i la capacitat d’incidiren els propis entorns. Si els milers de militants, afiliats, socis, incideixen en aquests, amb els beneficis de la independència, hi ha moltes possibilitats d’aconseguir una votació clarament independentista. No existeix política d’impulsió.
- Suport màxim social. Sempre pacífic i democràtic, però optimitzant la presència visual (senyeres i estelades), en les xarxes, als carrers. Per tots els mitjans possibles i legals disponibles.
- entre altres possibles… si hi ha dirigents COMPETENTS.
Indispensable,
- Convocar urgentment aquest Congrés d’Unitat Qui s’exclogui, s’autoqualifica.
- COMPROMÍS D’UNITAT, PROJECTE COMÚ, per sobre d’ideologies, partidismes, posicions pròpies.INCLUSIÓ, no EXCLUSIÓ.
- MÀXIMA AUTOEXIGÈNCIA de “TOTS”:dirigents, militants, votants
- PERSEVERANÇA en la UNITAT i APLICACIÓ fins a la consecució de l’OBJECTIU.
“Un líder és qui té una visió que millora substancialment l’existent i el materialitza”. Hi ha líders “competents” … o…?
Autonomisme és DEPENDÈNCIA. Espanya no compleix. Castiga. Què té d’atractiu en la seva clara deriva? En què són “competents” els dirigents espanyols per als qui viuen a Catalunya?
El que no sigui INDEPENDÈNCIA… és DEPENDÈNCIA.
Si en un curtíssim termini no hi ha una PROJECTE, UNITARI: prova d’INCOMPETÈNCIA.
Davant els “culpables” del bé que no fan… què és el coherent?
Final del formulario
Repeteixo comentari per errors ortogràfics, els independentistes estem farts dels nostres polítics, volem unió i feina eficaç, si no s,hi posen a treballar-ho, perdran la poltrona que tant estimen, res de ficció i de simulacions, volem congruència. S,arrisquen a perdre els vots.
Com es pot veure cada cop els votan menys, crec que això ho diu tot
Tot aquest programari ès ideal, idealista, modèlic, excel·lent, magnific… però, resumint: “Qui li posarà el picarol al gat?” Ja s’han dit les actuacions necessaries, però, qui s’enfrontarà altra vegada al “poderós” gobierno estatal? i més encara veient el recolzament negatiu que ha tingut, que sembla més aviat que els “amics o socis” han aprofitat l’absència temporal del President per treure’n el seu benefici. Vegeu sinó, els caragirats d’ER. que no cal dir noms perquè en son tots aquells que en principi semblava que eren molt independentistes i han resultat els botiflers majors del pais, capgirant el discurs que ens havia de portar a la victoria, peró incapaços de seguir amb el sacrifici personal, que no ès pas poca cosa, però que va reunir a 2 milions de persones al carrer disposats a rebre també la seva part de suplici, cosa que també s’ha de valorar per la crueldat en que es van emprar les forces de l’ordre, que més aviat, es van passar fins i tot de les ordres i veient les imatges es diria que ben gustosament.
Sí, el programari està molt bé però l’única solució actual per posar el picarol al gat, cal insistir-hi, és Pla d’Alliberament Nacional.
Primer. Regeneració de la unitat nacionals mitjançant la Federació de l’independentisme, amb com més millor dels centenars d’entitats nacionalistes existents junt amb els més de dos milions de catalans de l’1 d’octubre i dels que vulguin del 80 % de partidaris del dret a decidir.
I després, empoderament de tots els federats per poder presentar una allau de Proposicions Legislatives d’Iniciativa Popular amb l’objectiu que sigui la mateixa hostilitat espanyola la que legitimi una DUI, també, d’Iniciativa Popular. Vinga!
Molt bon fil.. Gràcies !!!
No tenim politics de ofici. Majoritariament. son gent de partit. Per aixo necesiten tans asesors. Recordeu l’Illa al front de la pandèmia..?es metge..? I despres apa a Barna a esgarrapar vots per el PSOE català. no oblidem el gruixut cos de funcionaris agafats a la poltrona, per que res canvii Vergonya.