Premis Gaudí al cinema català. Autoritats. Fotos de rigor. Tres polítics catalans (?). Què suggereixen…? Per què són aquí? Són “els millors, els més competents” per als seus llocs pels seus mèrits personals… o per un sistema inadequat? “Estan!” És coherent en una nació desenvolupada com Catalunya…? Serien els proposats per un gabinet seriós de selecció d’alts directius? Porten temps en la política, quin balanç ofereixen? què resultaria d’una avaluació objectiva, rigorosa?
Preguntes “oportunes…”
Qui són?: Polítics “professionals”. Segons publicat, des de joves en política. Viuen d’ella. Qualificables de “intrusos legals”. Intrusos: Tenen perfil funcional als seus càrrecs? Arriben per les seves competències objectives i subjectives? Quins “assoliments” ho justifiquen? Legals: Sí. Són aquí per eleccions democràtiques.
Aplicable a “tots” els polítics. “Ni són tots els que estan ni estan tots els que són”. Hi ha magnífiques excepcions, “polítics”, que SÍ han ofert, ofereixen, aportacions veritablement útils, són “competents”.
Què són “COMPETÈNCIES”? En selecció, els gabinets seriosos, valoren, diagnostiquen, pronostiquen, tres àrees: ACTITUD + FORMACIÓ + APTITUDS, segons exigències objectives i subjectives del lloc.
Com a consultor, sempre avaluo, segons MacClelland, Kostick: Motivació per l’ASSOLIMENT, AFILIACIÓ, PODER. També, orientació a OBJECTIUS, TASQUES, PERSONES. “Valors de cultura organitzacional”, “lideratge”, “estil de Direcció”, característiques aptitudinals: visió o perspectiva de futur, rigor, creativitat, tacte, concentració, equip, perseverança, cap a un permanent “més i millor, etc.
Quins polítics passarien aquests filtres rigorosos? Qui serien proposats, renovarien pels seus resultats…? Per què se’ls tria o manté, encara que demostrin no posseir-les?
Qui els posa? La democràcia, els seus votants. Es qüestiona, i amb raó, als polítics. No es qüestiona el “sistema”. Menys encara a “els votants”. Com més analitzo el comportament col·lectiu més crec en l’inconscient col·lectiu de Jung. El vot no és lògic. És, bàsicament, “ideològic”. També, “psicològic, viscerològic, partidològic, identitarilògic, fobiològic, etc.. Els votants, davant qualsevol servei professional, exigeixen una qualitat que no apliquen als polítics. Viatjarien en un vaixell, avió, conduït pels viatgers més populars, carismàtics, però sense formació per a això? No crec. Es concedeix un xec en blanc al triat, encara que no estiguin preparats!
Per què són aquí? Els posen els seus partits. Per meritocràcia? No sembla. Preval fidelitat, obediència, submissió, al líder present o ocult. “Qui es mogui no surt a la foto” (Guerra) Continua vigent. Un dirigent polític em va dir: “Un % molt alt del nostre electorat és tan fidel que posem una cabra en la llista, i la voten!” Un important client, doctor en Econòmiques i directiu d’una importantíssima multinacional, em deia: “En votar, caldria portar certificat d’estudis. La formació ha de ponderar la importància del vot”. Vist el vist… interessant!
A qui votar? Partit o polític. Suggereixo analitzar bé projecte, promeses i compliments, coherència, motivació, rigor, etc. Però succeeix com en seleccions de personal. Difícil trobar a l’idoni. Cal triar al millor entre el que hi ha. En política, “almenys pèssim” entre els candidats. És la democràcia. Es qüestiona als polítics. Ningú qüestiona el sistema. Tampoc als votants!
21/01/2023, exàmens del MIR. Quants anys d’estudis, esforç? Com en doctorats, llicenciatures, en molt diferents especialitats. O en FP. No s’exigeix cap preparació específica als polítics. No passen cap examen seriós prèviament. Demanem miracles! Es demana eficàcia, excel·lència!, però es tria a perfils que no responen a aquesta exigència, necessitat. Culpa dels polítics o del sistema, dels votants?
Propostes…? Algunes per a posar al capdavant a perfils “competents”.
> Base “0”. Imitar els sistemes dels millors països democràtics.
> Exigir competències mínimes objectives i subjectives per a exercir en política.
> Honestedat, transparència, inqüestionable.
> Especialització per a cada càrrec tècnic.
>Data de caducitat. Els polítics hagin de viure les conseqüències de les seves decisions en tornar a la vida privada.
> Impossibilitat portes giratòries.
> En municipals, màxima dedicació: 80%. Mantenir l’activitat professional
> Tolerància “0” davant incompliment ètic, polític, promesa, del “partit” que incompleixi.
> Iniciatives ciutadanes per a censurar, apartar, si escau a polítics incompetents.
> Auditoria “independent”, tipus AIREF per especialitat, que fiscalitzi regularment la gestió política. Control preventiu i de resultats parcials, acumulats, definitius. Apartar i inhabilitar al polític que incompleix.
> Eliminar la “professió de polític”. “La política és l’art de disfressar d’interès general l’interès particular”. (Thiaudière)
>…propostes del lector…
Quin nivell de vida, de democràcia, de serveis socials, de llibertat, identitat, volem per a les nostres famílies? Ho determinen els polítics que triem!
Quant de les nostres vides posem a les seves mans…?
Som competents com a electors…? Què és coherent…?
