La pagesia a Catalunya passa per una situació inèdita, molt resumidament, de desemparament. No solament pel fet de la nova realitat climàtica, com així es va explicar àmpliament en una jornada matinal de debat sobre la gestió i els usos de l’aigua al Castell del Remei a Penelles, sinó per aquesta escassedat global de solidaritat, de recursos, de gestió, de respostes i propostes.
Al Parlament de Catalunya hem debatut molt sobre la sequera i la burocratització, quina paradoxa! I, concretament, també en la darrera comissió d’agricultura sobre el nou quadern digital d’explotació agrària. Perquè és un altre drama afegit veure que qui té competències posa més exigències i que els problemes de gestió no canvien encara que canviïn els responsables. La paperassa creix i es multiplica de manera inversament proporcional a les necessitats reals de la pagesia.
Per resoldre la burocratització del primer sector no és suficient amb ajornar la digitalització, sinó que cal un acompanyament adequat que simplifiqui el treball de la pagesia perquè no és un sector que hagi d’anar acompanyat d’assessors, gestors o advocats en el seu dia a dia. Les seves eines de treball són, tots ho sabem, unes altres. Per això, el que cal fer és facilitar-los eines noves com són la millora, la simplificació, l’optimització, la integració i, sobretot, l’eliminació d’entrebancs administratius, de la paperassa que ennuega.
Per altre costat, i respecte a la sequera, tinguem clar el que es va dir i resumir a Penelles: la clau de l’aigua no és dels pagesos, la tenen els canals d’Urgell, Canal Segarra Garrigues i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Tampoc tenen la clau dels recursos econòmics que, òbviament, és en mans de les administracions europees, estatal i catalana. Com ha estat sempre, els pagesos només tenen la clau de la solidaritat, i la reclamen ara, perquè per justícia social, és seva. I ben fet que fan de posar-la en primer terme.
Demanen solidaritat per una bona priorització de l’aigua i ajudes per als que quedin fora. El sector de la pagesia demana sobretot això, solidaritat i respostes, per ells són necessaris tots els nostres esforços, necessàries les propostes i també totes les respostes, sempre i, sobretot, ara.
Cristina Casol Segués,
Diputada per Lleida, el Pirineu i l’Aran de Junts al Parlament de Catalunya.
