Fa dies que dono voltes a aquesta mena sistema educatiu que ens condueix a una despesa de gairebé dos-centes euros amb llibres de text farcits d’unitats didàctiques. Uns llibres que si són de fons de l’escola es renoven cada quatre anys. Cada dues unitats, toca un examen parcial, programat pel professor per comprovar que has assolit els objectius curriculars. Quan arribes a un nivell superior, a la universitat, trobes les guies docents que són un temari pactat i empaquetat en una assignatura de sis mesos que inclou un treball i un examen final.
Des de petites ens han ensenyat a aprendre sota una competició, córrer una unitat, fer un test i sobretot ser-ne el millor. Aquesta no és forma d’aprendre, al contrari, així desaprenem. De la meitat d’aquests examens tan concrets, hem oblidat gran part del seu contingut. Si recordem alguna cosa seran trets generals, i si volem aprofundir-hi ens ho haurem de tornar a mirar al cap d’un temps. A ple segle XXI, ha arribat l’hora d’aprendre pel saber. Com deia Kant, “Sapere Aude”, atreveix-te a saber. Kant era fill de pares artesans i des d’un principi va veure que el seu interès no requeia sobre treballar el cuir, sinó en conèixer el coneixement.
A mesura dels anys, ens hem allunyat de la saviesa dels savis i hem convertit l’educació en un sistema mecanitzat. Com si fóssim en plena revolució industrial però en termes educatius. Un sistema amb la pitjor xifra europea, un 17,9% d’espanyols deixen l’educació perquè tenen el treball esclau d’estudiar temes que no els motiven o que han quedat obsolets perquè el món canvia massa de pressa per estar estudiant el mateix avui que fa quatre anys. Ens fan perdre la il·lusió del saber i ens converteixen en una massa competitiva que vindria a ser el capitalisme.
