No és una guerra, és un genocidi. El terme genocidi va aparèixer el 1944 a conseqüència de l’Holocaust, i ara torna a recuperar la seva rellevància, aquest cop en el conflicte Israel-Gaza. El segon article de la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi (1948) el defineix com a actes perpetrats amb la intenció de destruir un grup nacional, ètnic, racial o religiós.
La falsa il·lusió de justícia reparativa “d’ull per ull i dent per dent” del govern de Netanyahu no és més que un pretext per arrasar la zona de Gaza i erradicar la població palestina, no cal llegir entre línies, la voluntat destructiva de l’Estat d’Israel és explícita. Els morts israelians superen els 1.400, mentre que l’agència OCHA de l’ONU declara un total de 29.782 morts palestins. La reciprocitat de la violència esdevé ridícula quan parlem de vides, el nombre de víctimes mortals hauria de ser zero. No vam tardar a condemnar els atacs de Hamàs. Per què hesitem quan discutim un extermini estructural?
Aquest conflicte ens pot quedar més o menys lluny, però les qüestions de fons són universals, els ciutadans de tot el món estan prenent partit com si fos un simple debat entre esquerres i dretes. En definitiva, estem pensant ideològicament i no humanament. La defensa de la pau conforma una opinió alternativa, al marge de l’opinió popular.
Si no podem concordar en una cosa que sembla tan evident, i l’enteniment social està dividit entre justificar la violència d’un costat o d’un altre, que diu això sobre nosaltres? Sigui per ignorància o per por a posicionar-se, el silenci davant d’un genocidi significa complicitat, i si aquest és el cas, hem d’acceptar la corresponsabilitat de les morts palestines.
