Recentment, vaig tenir l’oportunitat de visitar Palerm, en el marc d’una trobada de formacions independentistes, amb els ulls posats en l’horitzó de les eleccions al Parlament Europeu, d’aquest mes de juny.
L’objecte de la cimera, en la que participaven independentistes sards, corsos, bascos, gallecs, sicilians i catalans, versava sobre com preservar la identitat de les nacions sense estat, en el marc de la Unió Europea.
La trobada organitzada per la Fundació Coppieters i l’organització independentista siciliana Trinacria, va servir per posar en comú experiències i propostes. En la meva intervenció, vaig fer èmfasi en la importància de la preservació de la llengua com a element conformador de la identitat nacional, i l’ingent esforç que el govern de la Generalitat està fent en àmbits com el de la cultura, dedicant-hi prop del 2% del pressupost, o la presència en els àmbits on és el jovent, mitjançant la plataforma 3cat, l’SX3, el nou super3, que bat rècords d’audiència mes rere més, o els acords amb les principals plataformes audiovisuals per a què ofereixin cada dia més títols en català.
La llengua, com a element aglutinador i conformador de la identitat d’un poble, apartant-nos de discursos excloents i reduccionistes, que promouen criteris d’identitat ètnics, d’origen o de creença.
En el decurs de la jornada, vaig poder copsar la fascinació que en el jovent sicilià provoca l’independentisme català, i les polítiques de promoció i preservació de la llengua. Ells mateixos, maldaven per expressar-se en “sicilianu”, una llengua declarada en risc d’extinció per la Unesco.
El meu amfitrió a Palerm, en Fabio Petrucci, un erudit de la història siciliana i el seu lligam amb la catalana, participava d’aquesta admiració pel nostre país, i de camí de l’aeroport a la ciutat, m’explicava emocionat com uns dies abans, la principal avinguda de Palerm, el Corso Vittorio Emanuele, havia col·lapsat ocupada per ramaders, pescadors, pagesos i els seus tractors, reivindicant la seva pròpia revolta pagesa, i que tots ells enarboraven la bandera de Sicília, la Trinacria, en lloc de la tricolor italiana.
Expressava amb orgull que aquesta exhibició de poder del sentiment nacional sicilià, del tot inesperada, era equiparable a les nostres Diades, i que ningú, cap partit polític, gosava apropiar-se l’èxit, d’una manifestació espontània de la nació siciliana. Un poble unit sota una bandera, la seva.
A Catalunya hem viscut, de fet estem vivint temps mesquins. De personalismes i disputes intestines que l’únic que fan és debilitar el moviment i entorpir el camí a la llibertat i de Sicília, em vaig emportar l’exemple de com avançar. D’allò que érem i hem deixat de ser. A les nostres mans està reconduir-ho pel bé del país. Per mi, per nosaltres, no quedarà.
Jordi Orobitg i Solé
Diputat ERC Parlament de Catalunya
Número 4 a les eleccions del 12-M per Girona
Quin cinisme desplega el sr Orobig i Soler dir “que es promociona el català” , quan el seu partit ànima – des que governa-a introduir el castellà fins i tot en els
culebrots produi ts per TV3
I ho diu un membre d’ERC…
Que sembla que són els qui mes han practicat eixa egolatria de partit, eixe personalisme divisor