Fa molts i molts anys, els nois estàvem obligats a fer la “mili”. Un bon amic meu, estant de guàrdia com a soldat metge a l’hospital militar, li va arribar un general, acompanyant a un recluta.
“Este soldado tiene una apendicitis”, va dir el general.
“A sus ordenes Vuestra Excelencia. Voy a prepararlo todo para la operación”, va dir el soldat metge.
“Pero, ¿no lo va a examinar usted?”, va exclamar el general.
“Si vuestra excelencia afirma que tiene una apendicitis, tiene una apendicitis. A sus ordenes vuestra excel·lència”
El final no te més importància pel que volem raonar.
Actualment els generals encara estan presents i intervenen a les rodes de premsa sobre la Covid a Madrid. Però aquest no és el cas. O si. Ara son els jutges els que fan de metges, concretament d’epidemiòlegs.
Duran aquest estiu, alguns jutges, no prou satisfets de posar i treure Presidents de la Generalitat o de fer tancar raperos i altra fauna similar, ara s’han dedicat a esmenar la plana als experts, els de veritat, que aconsellen a les autoritats sanitàries competents. A Madrid, van fer retirar la prohibició de fumar en espais públics, o de tancar les terrasses de bars més enllà de la una de la matinada, o a Catalunya, la prohibició de reunions de més de 10 persones. Després, també van anular l’ajornament de les eleccions catalanes del 14 de febrer, amb el risc de contagi que podria comportar per l’aglomeració de gent o per l’assistència de malalts infectats pel coronavirus, que tenen que estar aïllats. Recentment s’han polit el tancament de bars i restauració en zones especialment calentes per la molt alta incidència de covid a Euzkadi. Les autoritats sanitàries, en prendre aquestes mesures no pretenien fastiguejar a ningú, sinó evitar la propagació de la pandèmia. I no son decisions aleatòries.
Per si fos poc, per respatller la seva resolució, el jutge Luis Angel Garrido, el que ha fet obrir els bars, ha afirmat que “els epidemiòlegs només són metges de capçalera que han fet un curset”.
Molt informat no deu estar. La especialitat és Medicina Preventiva i Salut Pública, dins la qual hi ha la epidemiologia, i està reconeguda pel Govern d’Espanya. No s’obté el títol sent metge de família i fent un curset. És una especialitat MIR de quatre anys de durada, i te reconeixement internacional. Amb tot el respecte, però, als metges de família, que també son una especialitat MIR reconeguda. Altra cosa es que durant aquesta pandèmia més d’un s’hagi, o li hagin atorgat la qualitat d’epidemiòleg sense ser-.ho.
L’esmentat senyor jutge també ha afirmat que no hi ha evidència científica de que el tancament o obertura dels bars tinguin res a veure amb la expansió de la covid. Algunes revistes científiques, com Nature, una de les revistes científiques més prestigioses del mon (Nature | Vol 589 | 7 January 2021) ho afirmen i ho demostren
Aquestes coses passen quan algú es creu que pot assentar càtedra en qualsevol tema, ni que no sigui de la seva especialitat, caient en un greu síndrome de cunyadisme agut. I en mig d’una pandèmia, això és greu.
Plantegem-nos-ho. Pot ser és més pràctic deixar de fer eleccions o anar al jutge quan tenim un mal de ventre, ja que poden tirar per terra qualsevol decisió, per més recolzament tècnic que tingui.
El raonament que plantegen és que les legislacions no han estat tècnicament prou ben fetes o que el que pretenen és defensar drets fonamentals (fumar és un dret fonamental?). Certament és la seva feina, però, en algunes situacions pot ser s’haurien de fer assessorar per aquells que realment hi entenen del tema. Entre la salut pública i la burocràcia la elecció hauria de ser senzilla. No es demana constantment que es segueixin les indicacions dels experts?
A la pel·lícula “Alba Zulu” (Amanecer Zulu), quan les línies britàniques ja estan sobrepassades i estan sent massacrats pels zulus, un corneta és enviat a buscar munició, que s’està acabant, a la carreta de subministraments. El suboficial al càrrec de les bales el rebutja i li diu que ha de portar la petició com cal, anar allà on li toca i fer cua. Els zulus els estan liquidant, però el reglament és el reglament, fins i tot quan el mon s’enfonsa. Tots moren. Però el reglament s’ha complert.
Joan Guix
Ex Secretari de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya
Medical Anthropology Research Centre (MARC). Universitat Rovira i Virgili-
