Com que som una autonomia, ens trobem que dos presidents de la Generalitat, Torra i Aragonès, que no van coincidir quasi en res a l’hora de governar, es posin d’acord i, el mateix dia, recomanin a les xarxes socials anar a veure una pel·lícula en castellà que porta per nom “Mediterráneo”.
I sense afegir cap comentari a com n’és d’estrany que una història catalana, amb director català, amb bona part dels actors també catalans i produïda amb diners públics catalans, s’hagi fet en llengua castellana, fins i tot tradueixin el nom del mar i l’hi posin “Mediterráneo” en lloc de Mediterrani.
Com si una pel·lícula en danès o en turc no pogués optar a l’Òscar a la millor pel·lícula en llengua no anglesa amb el títol en la llengua original. Però, com que som una colònia d’Espanya els han dit: “No la feu en català perquè no us la promocionarem per a ser nominada a l’Òscar ni tampoc perquè es vegi a les pantalles espanyoles, ja que, com que hem inculcat l’odi a tot allò que representa Catalunya, ningú no anirà a veure la pel·lícula.”
I com que els catalans som un poble sotmès i amb repressió continuada durant els darrers tres-cents anys ningú no se n’exclama, inclosos els dos presidents de la Generalitat, i la recomanen, admetent el títol en castellà, i els cinemes s’ompliran d’espectadors que no els faran cap retret.
El raonament dels que han dissenyat el projecte i el llançament de la pel·lícula segueix: “És la història d’una ONG que rescata immigrants que venen a Espanya i no cal que us compliqueu la vida amb una llengua minoritzada, el que seria afegir una problemàtica col·lateral que molestaria.”
Relats com aquest són els que fan possible que amb diners públics es promocionin a Barcelona dos musicals d’èxit en llengua castellana i cap mitjà de comunicació pregunti què s’ha fet malament perquè tot acabi sent en castellà? O perquè TV3 anunciï la darrera pel·lícula de James Bond, no pas amb el seu títol original “No time to die” o en la seva traducció en català “No hi ha temps per morir” sinó directament en castellà “Sin tiempo para morir”. O perquè ara mateix, a l’inici del curs, la majoria de professionals de l’ensenyament es passin al castellà perquè una o dues persones diuen que no el saben el català, cosa que és inversemblant en termes d’aprenentatge de les llengües. En els inicis de la democràcia això no passava. Ara, si et passes al castellà fins i tot tens premi. La situació social i d’ús de la llengua catalana està en el pitjor moment en molt de temps. Com diu la Plataforma per la Llengua, estem en emergència lingüística, però poca cosa s’hi pot fer mentre siguem una autonomia dins del regne d’Espanya.
Ni que només fos per aquest motiu, la pressa per aconseguir la independència hauria de ser màxima. És l’única via de garantir la supervivència de la llengua catalana, atacada com es troba per totes bandes, inclosos els governs socialistes de les Illes i del País Valencià, el govern francès que no s’atreveix a defensar les llengües minoritzades que té dins del seu estat i, no cal dir, amb les constants “recomanacions” del govern espanyol que no fer-la servir “per evitar-se problemes.”
Aquesta situació de minorització de la llengua catalana es va visualitzar més que mai quan els presos polítics van triar no declarar en català en el judici de la ignomínia en el Tribunal Suprem. Costa d’entendre que el president d’Òmnium també cedís a les “recomanacions” dels advocats i no abanderés aquesta veritable lluita compartida que és la llengua catalana.
Postdata .- Fa uns mesos Jordi Cuixart va reconèixer aquell error i la president del Parlament, Carme Forcadell també.
