La militància d’ERC ha parlat. A la pregunta sobre si “Estàs d’acord a rebutjar la investidura de Pedro Sánchez si prèviament no hi ha un acord per abordar el conflicte polític amb l’Estat a través d’una mesa de negociació?” el resultat ha estat sí, en un 94,6 per cent.
Aquesta consulta ha arribat després de mesos de pressió per una part dels militants d’ERC agrupats en el Col·lectiu Primer d’Octubre. Ha estat, doncs, una bona notícia el fet mateix de la seva celebració. Un altre tema és la seva formulació i la interpretació que cal donar al seu resultat. La pregunta és certament enrevessada. Per tal de no investir Pedro Sánchez cal donar un sí a la resposta a la qüestió plantejada: “Estàs d’acord a rebutjar la investidura?”. Doncs sí, estic d’acord a rebutjar-la, o sigui a votar no a la investidura. Per aquest motiu des del Col·lectiu Primer d’Octubre hem animat a la votació i a fer-ho en sentit afirmatiu. La segona part de la pregunta estableix una condició al rebuig: “si prèviament no hi ha un acord per abordar el conflicte polític amb l’Estat”. Entenem que abans de la investidura s’hauria de produir aquest acord. I aquest acord ha de fonamentar-se en el conflicte polític. I aquest conflicte polític amb l’Estat espanyol no és altre que el que va sorgir l’1 d’octubre de 2017. L’Estat va impedir el nostre legítim dret a l’autodeterminació negant el resultat del referèndum, el referèndum mateix i represaliant a qui el va fer possible. Així que en els temes a negociar ha d’haver la implementació del mandat de l’1 d’octubre, d’una banda, i l’alliberament de presos i cessament de la persecució a represaliats, de l’altra. Si no es donen aquestes circumstàncies entenem que s’ha de votar no a Sánchez.
Finalment, la pregunta ho remata dient que l’entorn on s’ha d’abordar aquest conflicte és en una mesa de negociació. En aquest punt, la direcció del partit ha anunciat quines són les quatre potes que hauria de tenir la negociació: 1. Diàleg bilateral entre governs; 2. Diàleg sense condicions (aquí és on ha de tenir lloc la implementació de l’1 d’octubre i la llibertat dels presos); 3. Un calendari clar i; 4. Garanties de compliment (que ja sabem com les gasten). Per tant, tenim les quatre potes de la mesa de negociació.
Aquestes quatre potes són el requisit imprescindible per a què la taula s’aguanti dreta (ja que si alguna queda curta segur que coixeja). La part més important, des del nostre punt de vista, és el que hi ha d’haver sobre de la taula: el respecte al dret a l’autodeterminació expressat pels 2.266.498 catalans que vam votar l’1 d’octubre de 2017. “Diàleg dins de la Constitució”, diuen com un mantra des del PSOE. Algú els hauria de recordar que ells van mantenir un diàleg fora de la Constitució amb el PP per tal de modificar l’article 135 de la carta magna i afavorir el pagament del deute als bancs. I aquest algú també els hauria de recordar que l’Estat espanyol té ratificat i publicat al BOE de 30.4.1977 el Pacte de Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides que, en el seu article primer, reconeix el dret a l’autodeterminació dels pobles que d’acord amb l’article 96 i 10.2 de la Constitució forma part de l’ordenament jurídic espanyol i que en cap cas es pot interpretar de forma restrictiva.
Ara, caldrà esperar quina és la capacitat d’acceptar un diàleg sobre el mandat de l’1 d’octubre de Pedro Sánchez o, alternativament, quina oferta posa sobre la mesa de negociació per resoldre el conflicte polític. I si aquesta oferta consisteix en millores del finançament, blindatge del català, inversions en infraestructures, o temes que no formen part de l’1 d’octubre obtindrà com a resposta un No a Pedro Sánchez. No acceptarem de cap de les maneres que ens pretenguin colar com a “referèndum pactat” un referèndum sobre l’oferta descafeïnada del PSOE sobre sistemes de finançament o fum de reformes federals de la Constitució espanyola que, necessàriament, haurien de comptar amb la complicitat del PP. No farem ni un pas enrere!
