L’Asociación Profesional de la Magistratura (APM) recentment ha comparat l’acció de protesta d’Arran contra el domicili del jutge Llarena en Sant Cugat amb la Kristallnacht, el pogrom de 1938 considerat pels historiadors com el primer capítol de l’extermini dels jueus d’Europa.
La Kristallnacht, que no va caure gens bé a nivell internacional ni tampoc en la mateixa Alemanya, es va saldar amb unes xifres terrorífiques. Es calcula que es van assassinar 236 jueus, entre els quals 43 dones i 13 nens. Milers de jueus van ser brutalment apallissats, 7.500 botigues van ser saquejades i destruïdes, més de 1.300 sinagogues incendiades, nombrosos cementeris profanats i 30.000 homes, d’edats compreses entre els 16 i els 60 anys, enviats als camps de concentració de Sachsenhausen, Dachau i Buchenwald, en raó de les seves propietats. En aquells camps terribles van ser torturats durant mesos. Un miler d’ells van morir mentre que només els que van tenir diners van poder aconseguir la seva llibertat. Tot va ser organitzat des de les clavegueres de l’Estat, amb la complicitat de la policia de tot el país. El règim nazi es va encarregar de vendre públicament el fet com un espontani esclat d’ira del poble alemany per l’assassinat en París del diplomàtic Ernst vom Rath. Un assassinat comès pel jove Herschel Grynszpan en protesta per l’inhumà tracte infringit als hebreus en Alemanya.
Els jutges conservadors espanyols estan convençuts que l’acció d’Arran tot i que no ha arribat a ser ‘evidentemente’ de la proporció dels fets de la Kristallnacht, si que té el mateix propòsit, el d’imposar, diuen, una idea per la força, ‘característica definitoria de todos los regímenes dictatoriales’. No cal ser massa llest per a sobreentendre que de forma indirecta estan assenyalant a la suposada passivitat de la societat catalana i alhora fent una definició del que pensen del marc polític de Catalunya. Tampoc cal ser un geni per veure que del llançament d’uns pots de pintura al salvatge episodi de novembre de 1938 se’n va un abisme pel que fa a les conseqüències com a la intenció.
Així, doncs, davant d’un comunicat com aquest, un té tot el dret de pensar que ses senyories són o bé uns complets ignorants o bé uns irresponsables que han volgut confondre l’opinió pública, generar un clima polític determinat amb la finalitat de combatre la suposada dictadura catalana i assegurar alhora que els jutges continuen exercint les seves funcions per a “garantizar el respeto a la Constitución” com la resta de l’ordenament jurídic. Però a Catalunya ni hi ha cap dictadura de tall nacionalsocialista ni la justícia espanyola pateix de forma sistemàtica l’atac organitzat i massiu d’una majoria de la societat catalana. Simplement és mentida que això estigui passant.
El cas és que uns centenars de jutges conservadors, amb molt de poder, banalitzin el nazisme enmig de la indiferència general, exageren fins a extrems grotescos la realitat tensionant encara més l’ambient, resulta molt preocupant. Tan preocupant com que determinades cadenes de televisions, com ara T5, intentin relacionar maldestrament les manifestacions de la Diada amb les dels nazis dels anys trenta i la mateixa Kristallnacht. El desvergonyiment és absolut.
El president Torra ha condemnat l’acció d’Arran, com ho han fet la immensa majoria dels polítics sobiranistes sense que ningú s’hagi oblidat l’aire de vendetta de les decisions de la justícia pel que fa als dirigents independentistes en presó o en l’exili. D’aquest jutges, en canvi, no hem escoltat ni un sol renec sobre els atacs patits pels independentistes, per les relacions perilloses entre membres dels cossos de seguretat amb escamots unionistes, per la violència policial de l’1-O. Ni els hem escoltat ni els escoltarem mai. Només cal repassar les hemeroteques, indexar els centenars d’agressions patides des de fa dècades per ciutadans que no combregaven amb la sacrosanta unitat d’Espanya o els incidents relacionats amb la catalanofòbia més abjecta i, al mateix temps, cercar les vegades que aquests jutges s’han manifestat. Sabien ses senyories, per exemple, que intel·lectuals com Joan Fuster o Sanchis Guarner van patir intents d’assassinat mai esclarits amb el pretext de que a més de separatistes eren -sense ser-ho- jueus?.
A qui sí hem sentit fa mol poc és a Pablo Casado bramant per la il·legalització d’Arran que és com obrir la porta a la il·legalització indiscriminada de la resta de formacions i entitats sobiranistes. No pararan fins a aconseguir-ho perquè estan convençuts que així doblegaran la voluntat de milions de ciutadans o que més aviat l’encendran. Ben mirat, fa temps que sospiren per tenir un incendi del Reichstag.
Vistes les coses, a aquestes alçades és evident que el bloc reaccionari espanyol en sintonia amb l’odiós Deep State prepara una segona onada repressiva contra els catalans i que qualsevol incident serà magníficat, distorsionat o ocultat, sempre segons convingui. Tot plegat, no han fet una altra cosa des que va esclatar la crisi catalana.
Francesc Viadel
