Fa uns dies en un acte a Dosrius Gabriel Rufian i Sergi Sol, van presentar el llibre de Sergi Sol “Oriol Junqueras. Fins que siguem lliures” i el de Gabriel Rufian “Ser de izquierdas es ser el último de la fila (y saberlo)”. Els autors, segons diu Sergi Sol, van escollir Dosrius per donar escalf al candidat d’ERC, que malgrat haver guanyat les eleccions municipals va perdre l’alcaldia per un pacte de vergonya de JuntsxCat amb el PSC, com altres que ha protagonitzat ERC amb els socialistes del 155. Durant l’acte, un petit grup de persones del CDR local van fer una protesta a Gabriel Rufian per l’abstenció a la investidura de Pedro Sánchez que s’havia produït el dia anterior. Entre les persones que van protagonitzar la protesta hi havia una militant d’ERC, i això la gent del poble, inclosos els militants d’ERC, ho sap.
Gabriel Rufian, va reaccionar a la protesta assegurant que els de la pancarta, que deia VERGONYA jugant amb el logo i les sigles d’ERC, viuen a “Màtrix”, i va continuar amb el seu discurs. Però pel que sembla, la protesta va generar malestar a en Sergi Sol, assessor especial en polítiques estratègiques al departament de Vicepresidència i Economia de la Generalitat de Catalunya -amb un sou brut de més de 90.000 euros a l’any-, i que exerceix també d’escriptor, tertulià i opinador. Sergi Sol va aprofitar la talaia d’”El Nacional” on escriu per narrar la seva versió esbiaixada i plena de falsedats dels fets, en un article titulat “Joselitos a Dosrius”. Sense cap mirament, Sol acusava el CDR d’haver protagonitzat un acte “espuri”, d’haver marxat de l’acte al crit de “Puigdemont president” i d’haver-se quedat de braços plegats davant el pacte municipal de la vergonya entre JuntsxCat i el PSC del 155. Tot fals i al poble tothom ho sap.
Amb tot, el mal ja està fet, Sergi Sol ha intoxicat la ja perjudicada convivència independentista al poble de Dosrius amb les seves mentides i manipulacions evidents posades per escrit. I això no és la primera vegada que passa, Sergi Sol sembla determinat a dividir l’independentisme, ara fa un any, arran d’un article d’aquest a “El Nacional” on atacava la CUP, l’exdiputada cupaire Mireia Boya va carregar durament contra Sergi Sol a Twitter acusant-lo de “dividir l’independentisme” i “trencar ponts” i el titllà de sectari, mentider, cínic i rèmora republicana.
Tot apunta a que Sergi Sol té un clar perfil d’apòstol tòxic. Els apòstols tòxics són persones insegures que se senten amenaçades pels èxits d’altres líders d’altres esglésies que no són la seva, desenvolupen una atmosfera d’elitisme i pretenen que si les seves doctrines i estils de predicar són superiors a les dels demes. Solen exigir una estricta lleialtat als seus postulats, no toleren la discrepància i celebren la marxa dels dissidents. Només treballen per expandir el regne de la seva pròpia església i del seu propi deu, no del regne de Deu.
Sergi Sol, fa temps que s’ha erigit apòstol del Junquerisme i on va exhibeix el títol d’amic personal del president d’ERC, injustament empresonat, presumeix de ser membre del nucli de col·laboradors més íntim d’aquest i sovint viatja amb un aura d’auto importància. Mentre, es va llaurant una fama de sectari i manipulador i , fins i tot, hi ha qui l’acusa de ser un aspirant etern i frustrat a Pepe Zaragoza, que durant anys va exercir de claveguera del PSC.
Els fets de Dosrius demostren que Sergi Sol és un apòstol tòxic que embruta el concepte de “Junquerisme és amor” perquè destil.la un profund odi vers allò que no controla. Potser ja és hora que algú de la direcció d’ERC sorgida de les urnes del partit li pari els peus.
Dues veïnes de Dosrius
