Ara fa alguns dies, Alberto Garzón, ministre de Consum, va engegar, amb força mala fortuna, advertint, sota el hashtag #MenosCarneMásVida, sobre els perills que per la salut i el medi ambient té el consum excessiu de carn.
Res de nou, per altra banda. Ja el 2015 l’OMS va publicar un informe de l’IARC (Agència d’investigació sobre el càncer) avaluant la carcinogenicitat, és a dir, la capacitat de produir càncer, del consum de carn roja i carn processada.
En el seu moment el tema ja va originar força enrenou, però ara semblava oblidat. Així i tot, es considera una qüestió important doncs, poques setmanes abans, el Sr. Sánchez, Cap del Govern d’Espanya, va presentar el “Plan España 2050. Fundamentos y propuestas para una Estrategia Nacional de Largo Plazo“, en la qual diu, textualment, a la pàgina 190: “En 2050, comeremos menos productos de origen animal y ultra procesados, pero consumiremos mas productos locales, ecologicos y de temporada” i “Será igualment necesario reducir el consumo de ciertas materias primas y productos ultraprocesados“, aportant nombroses referències a l’efecte a la nota 48 de la pàgina 499, la qual cosa sembla contradictòria amb el famós comentari del “chuleton” del mateix Sr. Sánchez, en igual línia que el “Las copas de vino que yo tengo o no tengo que beber déjame que las beba tranquilamente” del Sr.Aznar. No tinc més que afegir Senyories….
Aquí, i en situacions similars, es plantegen dos temes: Fins a quin punt és funció de les Administracions recomanar pautes de conducta o, fins i tot, reglamentar al respecte (begudes edulcorades, tabac, alcohol en la conducció, vacunes…), i, en segon lloc, si és així, cal expressar els terminis amb claredat, de tal forma que no confongui al ciutadà, ni banalitzant, ni despertant temors inadequats.
Una de les funcions principals de les Administracions és vetllar pel bé i l’interès comú i, des del punt de vista de l’ètica, aquests principis estan fins i tot per damunt dels drets individuals. Com a individus, els nostres drets particulars arriben fins on les nostres conductes individuals poden perjudicar a tercers. Concretament, en el terreny de la salut pública, uns dels seus principals objectius són la prevenció de la malaltia i la promoció de la salut. Això implica modificació, si cal, de conductes de tal manera que siguin més generadores de salut i, per tal d’assolir-ho s’utilitzen eines diverses, entre elles la informació o la legislació i sanció pertinents. No entrarem en aquestes darreres, però poca gent pensaria que no és just sancionar l’excés d’alcohol en relació amb la conducció o l’adulteració dels aliments. El senyor Garzón no tan sols pot, sinó que ha d’intervenir.
Una altra cosa és la informació. La informació sobre conductes individuals potencialment perjudicials per a la salut és una de les eines més utilitzades, en general, en polítiques públiques, especialment, en sanitat. La informació és, possiblement, el menys intrusiu dels mitjans que fem servir per intentar modificar conductes: “que sàpigues que el tabac perjudica seriosament la salut amb aquestes i aquelles conseqüències”. Jo et dono a conèixer uns fets i unes conseqüències, les raono, les demostro científicament, però la decisió final és teva. I això és adequat en la mesura que les teves decisions, com dèiem abans, no afectin tercers no directament implicats: els fumadors passius, per exemple.
A l’hora d’informar és, però, essencial, fer-ho correctament.
Un primer element és distingir clarament entre perill i risc.
Perill és la capacitat de fer un dany. Risc és la probabilitat que aquest perill causi un dany real. Hi ha perill en què un avió sobrevoli una ciutat altament poblada, ja que pot caure i causar una catàstrofe, però la probabilitat, el risc que això realment passi és baixa. Per tant, cal distingir clarament entre un concepte i l’altre- Efectivament, el consum excessiu de carns roges o processades és perill, pot causar dany. Però el risc, sempre amb un consum no exagerat, no és tan alt com pot semblar.
Efectivament, com dèiem més amunt, l’IARC, l’any 2015 va definir que la carn roja era “probablement carcinògena per als éssers humans”, catalogant-la dins del grup 2A. Això vol dir que hi ha proves suficients que pot causar càncer en els humans, però que aquestes proves, actualment, no són concloents. És a dir, és una opinió fonamentada, però no prou demostrada. Diferent de dir directament que la carn roja produeix càncer. Una altra cosa és si és més o menys sana una dieta en la qual la carn roja estigui massa present habitualment.
També la mateixa IARC classifica les carns processades com a Grup 1: Hi ha proves suficients que confirmen que pot causar càncer en els humans. És al mateix grup que el tabac i l’alcohol, entre d’altres.
Ja tenim un primer matís: perill i risc.
Un segon element a considerar és, i això, a la pràctica, que significa?
La probabilitat que una persona, en el nostre entorn, pateixi un càncer de còlon és del 3%. Amb un consum de més de 50 grams de consum diari de carns processades, la probabilitat de càncer de còlon s’incrementa en un 18%. NO passa al 18%, sinó que s’apuja en un 18%, és a dir, que del 3% passa al 3,54%. Força diferent, oi? D’altra banda, quan diem que la carn processada està en el mateix grup de carcinògens que el tabac i l’alcohol, també estem transmetent una informació poc clara. NO és el mateix el tabac, que produeix uns 42.000 morts anuals per càncer a l’Estat Espanyol o l’alcohol, que en produeix 23.000, que les carns processades, que en generen 3.800.
El senyor Garzón no ha mentit, però ha presentat les informacions, que no són falses, d’una forma una mica maldestre. I això no ajuda.
Ara, que ningú no pensi que li estic treient ferro al tema o banalitzant les declaracions del ministre. Quedi clar: una dieta amb un excés de carns roges, superior als 500 grams a la setmana, no és sana. Una dieta amb carns processades consumides cada dia, no és sana i pot ser perillosa.
