El líder de Ciudadanos no passa pas pels seus millors moments, la conxorxa de l’esquerra espanyola amb els partits independentistes el va deixar contra les cordes i encara avui segueix desconcertat. El noi de “la Garriga” pensava que arribaria a Madrid i seria el rei i resulta que, de moment, és el rei sense corona, tot i que estigui ple de privilegis.
La “carcundia” madrilenya, el poder real es va enamorar de Rivera. “Un català que no semblava català”: un dels pitjors insults que et poden dir a les espanyes. És per això que el convida i el passeja a les grans festes de la capital del Regne, però no li acaben de donar les claus, sempre l’acaben considerant “un catalán”, i a un “catalán botifler” no se li paga res pels seus serveis; com aquell “Roma no paga traïdors”, Madrid no paga botiflers.
Malgrat tot, a Rivera li perdonen moltes coses i també el cobreixen. Es va comprar directe o indirectament un xalet de més d’un milió d’euros en una de les zones més excloents de l’entorn de Madrid però cap dels grans mitjans de comunicació ho ha volgut investigar. Fa uns dies “la lia parda” en un control aleatori de substàncies perilloses, els seus escoltes (de Jusapol) es neguen a passar el control mentre el cobreixen i inicien una denúncia contra els treballadors del control de l’aeroport.
Quina llei l’exclou de passar el control a l’aeroport? Cap ni una, un privilegi que s’inventa Ciudadanos i que en un país democràtic li costaria la seva dimissió, recordeu aquell “no saps amb qui parles…”
Què tenen en comú Albert Rivera i Ada Colau?
Que a tots dos els grans mitjans de comunicació li riuen les gràcies. No s’atreveixen a fer-los una crítica real de les seves decisions, i ho trobem cada dia en el cas d’Ada Colau. Segurament, una de les pitjors etapes que ha passat Barcelona ha sigut durant el mandat de la nova política. Volien construir una nova revolució i finalment han caigut en mans del poder establert: menys pisos socials que mai, lloguers pels núvols, problemes de drogues i de violència en molts barris, més contractes a les grans multinacionals i grans acords amb els poders fàctics que s’han posat les botes com els acords amb el Barça i la Sagrada Família.
Ada Colau ha tingut els grans i petits grups de comunicació al seu costat, cap altre alcalde o alcaldessa hagués aguantat els desastres de la seva gestió, la seva presència mediàtica és fins i tot insultant, perquè cap dels grans entrevistadors dels mitjans catalans li fa una entrevista en profunditat parlant dels greus problemes que té Barcelona i que durant el seu mandat han implosionat.
Ada Colau és l’autentica diva de Barcelona, és capaç de sortir protagonista fins i tot en allò que no li pertoca, elimina adversaris externs o interns a través del joc brut, no suporta no ser la protagonista i si s’escau s’inventa coses que mai han passat, com en el cas de la suposada executiva que li va oferir acabar la seva carrera de manera fraudulenta, va mentir i ningú li va retreure. El mateix ha passat amb el recent premi Ondas, ni Jordi Basté, ni Monica Terribas ni el mestre Josep Cuní poden amb ella, i com a prova la que veurem avui en l’entrevista al FAQS, a veure si Laura Rosell trenca els meus pronòstics, voldria equivocar-me.
