El dimarts 20/4 Vilaweb va publicar un article sobre el ridícul que ha fet Pablo Llarena en les qüestions prejudicials que va enviar al TJUE en al cas dels exiliats catalans. Ens explica que va confondre, entre alguna altra, la llei de processament penal belga amb la llei d’enjudiciament criminal espanyola. Els jutges espanyols son tant prepotents perquè creuen que tenen la màxima impunitat i, per tant, no estan acostumats a que ningú els contradigui, i per això no esmercen ni el més mínim esforç en presentar bé els seus plantejaments. És el mateix que va passar quan en la sentència del procés van acusar a la Consellera Ponsatí d’haver malversat fons del departament de treball del que no era consellera. Creuen que poden fer el que volen i no es molesten en dir blanc perquè en qualsevol moment faran negre sense cap problema del que havien dit que farien.
Aquesta actitud la va reflectir prou clarament un representant de la part britànica en les negociacions amb la part europea per l’entrada de Gran Bretanya a la UE. Ell explicava que es barallaven i mossegaven per cada petita cosa que els afavorís. Explicava que quan va ser negociador de la part europea en l’entrada d’Espanya a la UE, els negociadors espanyols deien que sí a tot, sempre. Ell es va mostrar molt sorprès fins que un temps després va entendre que els negociadors espanyols deien sempre que si a tot, perquè no pensaven complir res del que acordaven.
Aquest és el tarannà espanyol. Com que son un país colonitzador i, per tant, dictatorial, ningú els pot contradir i fan el que volen i si s’han equivocat rectifiquen sempre a favor i santes pasqües. Fins que tenen algú al que han de rendir comptes i aleshores venen les errades per la falta de costum. Com és el cas.
Però aquesta forma de ser i fer la UE encara no l’entén. És el mateix que li passa amb l’advertiment que ha fet a Espanya respecte a la reforma del CGPJ. Demana al Govern espanyol que faci una llei en la que els jutges com a mínim elegeixin un 50% dels magistrats. I si bé això és del tot adequat, el que passa és que la UE encara tolera que la Magistratura espanyola sigui més feixista que el propi executiu espanyol, perquè els problemes que reflecteixen els jutges espanyols en aquestes relacions amb la justícia de la UE no son fruit del control polític que el Govern espanyol exerceix sobre la judicatura, que també, sinó que el problema és la pròpia judicatura que en realitat exerceix un control sobre la política del país i reivindiquen aquest canvi en les eleccions del CGPJ, adequat a les lleis democràtiques, però per tenir encara més poder.
Així ho reflecteix la protesta dels jutges acusant que sofreixen un cop d’estat encobert, un atemptat a l’estat de dret, per part de l’executiu espanyol, format per rojos i comunistes i que els vol controlar amb les formes d’elegir els jutges pel CGPJ.
Per saber-ne més l’entrellat de tot això cal llegir l’article de Josep Casulleras al Vilaweb:
Però no hem de caure en una errada de l’anàlisi. Quan son ells els que porten la iniciativa, saben molt bé el que es fan i no acostumen a fer errades.
En l’editorial del Vilaweb del dia de Sant Jordi, es diu: “A parer meu, l’anul·lació del judici per les autoritats europees, políticament, hauria de marcar el segon momentum del procés.”
Efectivament sembla amb tota probabilitat que la justícia europea declararà invàlid el judici i ordenarà l’anul·lació de la sentència, però falta saber perquè anul·larà la sentència si per un defecte de forma, sense entrar al fons del que es va jutjar, o entrant a fons i considerant que els delictes de sedició son fora dels estandars democràtics europeus. En qualsevol cas, és probable que l’estat espanyol hagi de posar en llibertat els presos polítics amb el conseqüent escàndol i ridícul internacional que això suposarà per Espanya i probable remolí d’indignació a Catalunya pel que els han fet fins ara, però amb la conseqüent alegria per la seva alliberació, la qual cosa, podria ser, com diu en V.Partal a l’editorial, un momentum adequat per reclamar la causa justa del nostre anhel de independència i Proclamar definitivament la República Catalana. Però, això, ja està previst per l’estat espanyol (per cert, cada cop més acorralat en aquest front de la justícia europea). Fa molts dies que s’està especulant sobre la concessió dels indults al presos, no als exiliats que son els enemics número u. Quan l’estat espanyol vegi que la sentència contrària del TJUE sigui a punt de publicar-se, farà el cop d’efecte i concedirà l’indult. D’aquesta manera passarà per un estat demòcrata que es capaç de reconèixer el seu error i desactivarà l’efecte de la sentència contrària, i haurà sigut ell qui haurà alliberat els presos amb la seva magnanimitat. De cara a Europa haurà quedat mínimament bé i els tendirà la ma perquè la UE no hagi de reprovar-los i pugui continuar acceptant, l’Estat Espanyol com un Estat democràtic. A més possiblement l’executiu espanyol acceptarà una reforma adequada del CGPJ i les dues mesures rentaran la cara a l’Estat. I s’ha desactivat el momentum del que parla en Partal. Malgrat això no deixarà de ser una victòria importantíssima en la nostra lluita per l’alliberament. Mentrestant els presos son a la presó, amb el tercer grau de llibertat denegat, per tal que es passin el màxim temps dins, ja que veuen a venir que els hauran d’alliberar.
Si tal com diu l’Elpidio Silva en una entrevista al Vilaweb, si guanya Ayuso les eleccions de Madrid no hi hauran indults, tot dependrà de la lectura que faci el govern del PSOE, respecte què li és més rentable a ell i a l’estat, si concedir els indults i passar per demòcrates a Europa i poder mantenir les multimilionàries subvencions, o no els concedeix, passant d’Europa, especulant que aquesta no s’atrevirà d’anar contra ell per les pròpies conseqüències que pot tenir de desestabilització interna, i continuar mostrant fermesa a l’interior, deixant passar els dies, perquè qui dia passa any empeny, i mentre mantenint les cadires del govern, que al fi i al cap per això viuen els paràsits cortesans dins les estructures de l’estat.
Faci el que faci el govern espanyol ens hem de continuar preparant i organitzant, per quan sigui el moment que considerem oportú, fer el pas definitiu.
Joan Guarch
Membre de Catalunya Proposa
