Quan la que fou consellera d’Ensenyament durant l’1-O del 2017, el passat 28 de març, fou detinguda per un efectiu del cos de Mossos, l’organització Guilleries -que vaig tenir l’honor de fundar juntament amb altres patriotes policies- va publicar un article en aquest mateix mitjà digital de comunicació qualificant d’il·legal aquesta privació de llibertat i lamentant que el cos policial hagués incomplert la seva principal missió de garantir els drets fonamentals de la ciutadania i hagués esdevingut un lleial servidor de l’estat repressor enemic i les seves feixistes institucions.
Aquesta ignominiosa privació de llibertat -que puc assegurar als lectors provoca vergonya a molts dels membres policials- és certament imputable en primer lloc a la cúpula policial que la va dirigir i als lacais servidors que la van executar, però és també, i en major grau, responsabilitat del president de la Generalitat i el conseller d’Interior, detentadors del “comandament suprem del Cos de Mossos d’Esquadra” (art. 2 de la Llei 10/1994), els quals, negligint els seus deures, no van exigir al cos de Mossos el compliment de les seves obligacions legals i la conseqüent desatenció de la il·legal ordre judicial.
Enlloc de plantejar una estratègia de confrontació amb la repressió estatal i de ferm qüestionament i desobediència de la il·legal ordre judicial de detenció, el consagrat col·laboracionista govern autonomiquet de la plaça Sant Jaume de Barcelona va donar cobertura institucional a l’atropellament contra els drets fonamentals de l’eurodiputada, que fou gratament perpetrat per policies espanyols disfressats de policia nacional catalana.
A la vegada que la inacció governamental feia possible la il·legal detenció, el petitíssim president -per la seva pobríssima ambició i determinació independentistes- i el patètic conseller d’Interior s’atrevien, immersos en un cinisme descarat i una obscena falta de vergonya vers els votants de la seva formació política, a dirigir-se a la ciutadania en els termes següents:
El primer impúdic, va fer públic un comunicat on afirmava que la detenció vulnerava els seus drets com a europarlamentària i posava de manifest que l’estat no respecta la seva immunitat i continua la repressió contra l’independentisme, i, el segon, va fer una brevíssima compareixença sense preguntes lamentant que se l’hagués detinguda per un delicte que no comporta penes de presó i assegurant que els Mossos havien actuat seguint ordres del jutge “com és el seu deure quan actua com a policia judicial”.
Aquestes declaracions del conseller són d’un simplisme exacerbat i d’una pobresa jurídica (ell és advocat) que fa feredat, podrien ser plenament compartides pel torturador per omissió actual Ministre de l’Interior espanyol i són demostratives d’un servilisme que l’inhabilita per a l’exercici de les altes responsabilitats que ostenta, en un cos de Policia que emana i està al servei del poble de Catalunya, segons la mateixa legislació espanyola.
Senyor conseller: que els mossos actuïn com a policia judicial no significa que hagin de complir les ordres judicials que són il·legals, com aquesta, i si vostè fos un conseller d’Interior com es mereix la nació catalana ho hauria de saber i hauria de garantir que això no passés i en cas de no poder-ho evitar si fos mínimament digne hauria de presentar la seva immediata dimissió, deixant d’alimentar-se a costa del contribuent català.
L’obediència que com a policies devem a l’autoritat judicial no és com la del vot jesuïta d’obediència pontifícia (“perinde ac cadaver”), ni com la que vostè tristament li atorga al Summe Pontífex d’ERC, el vicari de Déu Oriol Junqueras, sinó que “el sistema que se segueix és el de l’obediència legal, això és, hi ha obligació d’obeir en relació amb tota ordre ajustada a dret i, correlativament, hi ha obligació de desobeir tota ordre contrària a l’ordenament jurídic (…) En definitiva, no caben en el nostre ordenament jurídic (…) mandats antijurídics obligatoris, entenent com a tals tots aquells que vagin contra la Llei o el Dret”.
I qui afirma això és el mateix Suprem espanyol (que malauradament fa temps que va deixar de ser Tribunal) i per tant, a dreta llei, el que la conselleria hagués hagut de fer, amb el total i explícit acompanyament del Govern (i el suport polític del Parlament) era, primer, qüestionar i denunciar, i en, última instancia, desobeir l’ordre del jutge Llarena, il·legal per diversos motius:
Primer, perquè és un òrgan manifestament incompetent per inculpar, processar i jutjar els membres del govern català (arts. 57 LOPJ i 70 EAC) i amb molta més raó acusats de desobediència (com el mateix òrgan judicial ha establert); segon, perquè quan un delicte no és penat amb la presó la mesura cautelar que és la detenció mai pot ser privativa de llibertat (art. 492 LeCrim); tercer, perquè l’eurodiputada disposa d’immunitat atorgada pel TJUE i plenament vinculant a l’Hongria del Sud; i quart, perquè el suposat delicte hauria prescrit (art. 131 CP).
Enlloc d’apressar-se a complir l’arbitrària ordre, el Departament hagués hagut de suspendre l’ordre, trametent un atent escrit al titular de l’òrgan emissor de l’ordre exposant fonamentadament les raons de la seva il·legalitat, actuació que hagués obligat al jutge a manifestar-se sobre la suspensió, aprovant-la o desaprovant-la. I en última instància si hagués desaprovat la suspensió i hagués dictat una ordre directa i terminant, haguessin hagut de desobeir-la, sense que aquesta omissió hagués comportat incórrer en delicte de desobediència perquè no hi hauria “negativa oberta” atesos els seriosos dubtes de la seva conformitat a dret fonamentadament exposats, per la manca de competència i per la manca d’ajust amb la llei (arts. 410 i 411 CP).
Governet de Vichy: només així algun dia guanyarem la independència! Els representants institucionals mai han d’acatar la repressió, han de lluitar contra ella amb tots els mitjans disponibles. L’eurodiputada Ponsatí (compareu amb l’actuació de l’exconsellera Meritxell Serret i l’exdiputada Anna Gabriel) i l’ex-vicepresident del Parlament Josep Costa (compareu per ex. amb el conseller Roger Torrent) han transitat pel camí adequat, no com la resta de magnífics ciutadans i ciutadanes i nefastos i nefastes polítiques que han sucumbit a la repressió i que el poble de Catalunya ha d’enviar a casa seva per manifesta indignitat.
Advocat
Mosso d’Esquadra
Fundador del col·lectiu Guilleries
PS: La segona part d’aquestes reflexions posaran ènfasi en les declaracions del dia 24 d’abril a una emissora de ràdio del cap del Cos, el comissari Eduard Sallent
Tu no ets policia ni de conya, com a molt treballes de policia. Fa 28 anys que sóc policia i quan vulguis quedem i t’explico en persona quins són els valors i els principis que regeixen la nostra tasca. Eres más tonto que la Polola
Sí noi, ja se’t veuen els ‘valors’. Tots dos. Són com els del jutge aquell del Polònia, que no es podia ni asseure? Bé, no tan grossos, suposo.
Estem ben posats amb ‘policies’ com aquest.