Els que estem atents als usos lingüístics de les universitats som conscients que l’evolució de la recerca universitària i els actuals paràmetres bibliomètrics han empobrit el multilingüisme. En les recerques de fa uns anys s’utilitzaven bones fonts bibliogràfiques escrites en anglès, castellà, francès, italià, alemany, etc., mentre que avui gairebé totes són únicament en anglès. Així, un instrument de comunicació de pensament i de coneixement de gran riquesa i diversitat com és el llenguatge ha quedat circumscrit i reduït a la llengua anglesa.
El preàmbul de la Llei d’universitats de Catalunya de 2003 constata la necessitat de la internacionalització del sistema universitari català, però també adverteix que “la internacionalització i la mobilitat han de ser compatibles amb el manteniment de la presència de les característiques culturals de Catalunya a la universitat i, en particular, de la llengua pròpia, que és també la llengua pròpia de les universitats catalanes”. A més, l’article 3.d d’aquesta Llei fixa com un dels objectius del sistema universitari català “la incorporació de la llengua catalana a tots els àmbits del coneixement i la contribució al procés de normalització de l’ús científic del català”.
Malgrat aquesta base jurídica, llengua catalana i recerca universitària és un oxímoron. Tot el professorat universitari sap que avui no és possible tenir una trajectòria investigadora universitària oficialment reconeguda escrita en llengua catalana. En gairebé totes les disciplines científiques és impossible fer recerca en català i aconseguir recursos econòmics per fer-ne, obtenir sexennis d’investigació o acreditacions per ocupar determinades places docents. Tothom admet que el català és una llengua amb un ús i un prestigi investigador universitari quasi nul, i el més greu és que, fins avui, els successius governs de Catalunya no han fet mai res per evitar-ho. Estarem pendents de veure si el Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca de Catalunya que està preparant la Conselleria de Recerca i Universitats fa alguna acció per revertir aquesta situació de marginalitat absoluta de la llengua pròpia del país.
També s’hi han d’implicar les universitats, amb mesures de foment del català en la recerca: creant revistes científiques de qualitat en català, divulgant la recerca en català, donant suport a tesis doctorals escrites en català i propiciant tota mena d’accions que promoguin sense complexos la investigació científica feta en la llengua pròpia. Convé sacsejar les consciències d’aquells universitaris que accepten sense immutar-se que la bona recerca només es pot fer en anglès, i que totes les altres llengües, com el català, no en garanteixen la qualitat. Condicionar la bona recerca a la llengua en què està escrita, l’anglès, em recorda aquella entrevista de fa 45 anys al president Adolfo Suárez (Paris Match, 25 d’octubre de 1976) en què li van preguntar si hi hauria ensenyament en basc o en català. Va respondre que la mateixa pregunta era una ximpleria i encara ho va reblar dient “siguem seriosos”. Suárez no concebia ensenyar en cap altra llengua que no fos el castellà, com ara hi ha molts universitaris que pensen que la recerca d’alt nivell només es pot fer en anglès i —siguem seriosos— en cap cas en català.
No obstant això, les universitats no són les responsables de decidir si en la valoració oficial dels currículums s’ha de tenir en compte (i de quina manera) la recerca feta en llengua catalana. Aquesta valoració oficial la fa el departament responsable de les polítiques universitàries, la Conselleria de Recerca i Universitats i l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), que fins avui han determinat no avaluar ni promocionar la recerca feta en la llengua pròpia dels país. La Conselleria de Recerca i Universitats és qui ha d’establir les bases per fer del català una llengua de recerca universitària i qui ha de reconèixer la bona recerca feta en català. És la responsable de replantejar la nul·la sensibilitat cap al català de l’actual model de valoració oficial de la recerca universitària que fa l’AQU. Perquè, sent conscients de com funciona l’actual sistema d’avaluació de la recerca de les anomenades revistes d’impacte, que només preveu la llengua anglesa en la majoria de disciplines científiques, és el Govern de Catalunya el que ha d’impulsar polítiques de xoc per fer del català llengua de prestigi universitari. Si no ha fa el nostre Govern, no ho farà ningú.
Resignar-se a no fer res, conformar-se amb la marginació del català en la investigació universitària o abandonar qualsevol iniciativa de promoció de la llengua catalana en l’alta investigació i en la difusió de la recerca ha estat, lamentablement, la pràctica habitual dels responsables governamentals d’universitats que hem tingut fins ara. Esperem que la voluntat de l’actual Conselleria de Recerca i Universitats per enfortir la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca de Catalunya avanci sense por i sigui efectiva, sobretot en l’àmbit de la recerca, que és on es genera la terminologia necessària per a la comunicació del coneixement.
