Fa unes setmanes, el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) presentava una enquesta sobre el Debat de Política General celebrat a principis d’octubre al Parlament de Catalunya, després de quatre anys de no fer-la fruit de la dinàmica política dels darrers temps. Un dels principals interessos de l’enquesta és que ens permet saber què pensen els catalans i les catalanes dels partits que estan a l’oposició i, sobretot, del principal partit de l’oposició i el seu lideratge.
D’entrada, l’enquesta vol conèixer la valoració que la població de Catalunya, que sabem que majoritàriament (el 60%) està molt o bastant interessada en la política, fa del debat. Els dos terços dels catalans sabien que es feia un debat de política general i, a més, quasi el 60% afirmen que en aquests debats es tracten temes que preocupen molt o bastant la ciutadania. Per aquest motiu, només un 15% no va seguir gens el debat (una de les xifres més baixes del darrer decenni) i el 60% el va seguir amb molt o bastant d’interès (sobretot a través de televisió i d’internet). Malgrat el seguiment i l’interès, els catalans es van mostrar poc satisfets amb el resultat final del debat (una puntuació mitjana de 3,77 en una escala de satisfacció de 0 a 10) perquè hi van predominar “les crítiques, retrets i acusacions d’uns contra altres” (així ho constaten quasi el 86%).
També és interessant la valoració que es fa dels polítics que van intervenir en el debat i, sobretot, la que es fa de la líder de l’oposició, Inés Arrimadas. D’entrada, cal destacar que per primera vegada en tota la sèrie d’enquestes sobre els debats de política general del CEO, la persona més mal valorada de les que van participar en el debat és, precisament, la cap de l’oposició (amb una mitjana de 2,31 en una escala de 0 a 10). Quasi el 70% dels catalans suspenen la líder de l’oposició i gairebé els dos terços asseguren que no estan d’acord amb res o quasi res del que va dir Arrimadas, xifra de desacord que és la més alta de tots els polítics valorats i que contrasta, per cert, amb un terç dels catalans que tampoc estan d’acord amb el que va dir el president Torra. Si bé és cert que ningú va rebre una valoració d’aprovat, els més valorats són Sergi Sabrià (4,65), Carles Riera (4,48) i Quim Torra (4,24). Probablement, el govern de Catalunya necessiti millorar, però aquesta enquesta encén els llums d’alarma de tota l’oposició, perquè tant qui la lidera, Ciudadanos, com la resta, presenten unes credencials demoscòpiques molt decebedores.
Inés Arrimadas va sortir absolutament derrotada del debat de política general i, de fet, mai cap líder de l’oposició havia rebut una valoració tan negativa. Només un 6% considera que va guanyar el debat i la valoració que fan els catalans de les propostes que va fer Inés Arrimadas són les més negatives que s’han fet mai a un cap de l’oposició: el 60% assegura que Arrimadas no té propostes reals davant la política del govern Torra, quasi dos terços reconeix que no transmet cap tipus de confiança i el 70% afirma que la líder de l’oposició no fa una oposició constructiva. A més, altres valoracions de les intervencions que trobem a l’enquesta també són demolidores per a la líder de l’oposició. Així, el 70% dels enquestats creu que la intervenció d’Arrimadas va ser molt “superficial” i “demagògica” i, per contra, només un 29% pensa que va ser “seriosa”, un 23% que va ser “responsable” i un 18% que va ser “constructiva” (en totes tres respostes, vint punts per sota de la valoració que es fa de la intervenció del president Torra sobre aquests mateixos aspectes).
Però la valoració negativa de la cap de l’oposició no acaba aquí. Només un 35% dels catalans creu que Arrimadas “coneix els problemes de Catalunya” i un 27% considera que la líder de l’oposició va demostrar “sensibilitat cap als problemes de Catalunya”. Amb aquest panorama demoscòpic no és d’estranyar que més de la meitat dels catalans (el 56%) asseguri que la imatge d’Inés Arrimadas va empitjorar després del debat de política general (de fet, de tots els polítics que hi van participar, és la que consideren que pitjors conseqüències sobre la seva imatge va tenir aquell debat). Mai un líder de l’oposició a Catalunya havia rebut una plantofada demoscòpica tan severa en una enquesta d’aquestes característiques. Tota una proesa amb 145 dies fent de cap de l’oposició i tenint en compte, a més, que pertany al partit que va guanyar les eleccions del 21-D.
Quan els ciutadans d’un país fan una valoració tan negativa de qui és cap de l’oposició, aquest país (i no només qui exerceix aquest càrrec) té un problema, perquè una bona oposició és essencial per assegurar amb garanties el principi democràtic d’alternança i per al bon funcionament de les institucions. A més, en l’actual context de convulsió política és més necessària que mai una oposició sòlida i constructiva, responsable i lúcida, modèlica i edificant. De l’enquesta, però, es desprèn que en el debat de política general Inés Arrimadas no es va consolidar com una líder de l’oposició amb noves polítiques, ni va guanyar la credibilitat necessària per visualitzar-se com a veritable relleu governamental. Al contrari, totes les preguntes referides a la cap de l’oposició denoten frivolitat i males maneres, demagògia i superficialitat, trivialitat i deslleialtat institucional, i demostren, en definitiva, un rebuig categòric de la societat a l’estil Arrimadas de fer oposició.
