També avui l’ANC ha fet una crida contundent per formar un govern independentista i evitar unes eleccions, on pot passar de tot, i que alguns lobbys de poder estan utilitzant enquestes recentment aparegudes, i convenientment cuinades, per preparar l’arribada d’un govern mal anomenat tripartit d’esquerres, tot per posar ERC contra les cordes. Volen trencar de la manera que sigui l’hegemonia independentista: el que no guanyen a les urnes ho guanya el poder a l’ombra. Òmnium en menor mesura també ho ha fet.
Estem en temps de descompte, a menys de deu dies de la convocatòria automàtica de noves eleccions, en situació de risc, ja que, posem per cas, una quarantena de deu dies del candidat a president, Pere Aragonès, si fos contacte d’un malalt de la Covid-19 comportaria anar de nou a les urnes, ja que l’elecció a president ha de ser presencial. Hi ha més coses que costen d’entendre: tant la proposta d’en Jordi Sànchez de deixar ERC governar en minoria, ara en suspensió, com l’ultimàtum donat per Sergi Sabria, ara oblidat, de seguir negociant fins al dia 20 de maig.
No serà que a tots dos costats, les línies dures o “talibans de la puresa” busquen una repetició electoral perquè d’aquesta manera pensen que podran millorar els resultats electorals obtinguts el 14F? Tot plegat és molt trist i encara hi som a temps d’aconseguir formar un govern independentista.
Evitem les eleccions, malgrat que l’independentisme les tornés a guanyar. Estem veient aquests dies com els grans poders empresarials i de comunicació comencen apostar per la formació d’un govern suposadament d’esquerres i que el PSC atorgui els vots als republicans, encara que Salvador Illa digui que, en aquest cas, hauria de ser el candidat. Tot és una maniobra per trencar la majoria independentista, la majoria absoluta en vots que ara té, un fet que li interessa molt a la Moncloa. És el seu somni eròtic, i unes eleccions sense grans canvis en el resultat, ho pot provocar.
Ralleu, Enraoneu i Xerreu i acordeu fins al final un govern independentista del 52%
