Líder: “Aquell que té una visió de futur que millora substancialment l’existent i la materialitza?
Qui no “visualitza” el seu futur a nivell personal, familiar, professional, social…? Potser és “somiar despert”. Potser és, hauria de ser un objectiu clar, un “nord” que guia amb rigor i planificació la pròpia actuació!
Planificació Estratègica:
MISSIÓ: RAÓ DE SER, MOTIU!
VISIÓ: Concreció d’una situació desitjada, merescuda. QUÈ i COM, SER i ESTAR!
PLA ESTRATÈGIC: Objectius. Concretar “Què fer, quant, quan, on, com…, per a materialitzar-los”
Assessorant plans estratègics, demano als responsables que responguin aquestes preguntes. Que existeixi una resposta comuna en dependrà… “el futur”. Ho apliquem a Catalunya i la seva gent? Convido a “visualitzar”:
Quina VISIÓ POSITIVA de futur tenen “per a” Catalunya i les seves gents…?
- Espanya: monarquia, partits polítics, Constitucional, etc.
- Dirigents “dependentistas” a Catalunya. Identificables!
- Dirigents autodenominats independentistes
- Electorat a Catalunya
- El lector si pensa en el millor per a ell mateix, la seva família, professió, negoci, entorn…
“Quan un país, una organització, empresa, dedica més esforç, orientació a apuntalar, retenir, models passats demostradament negatius, en lloc d’orientar-se al seu millor futur, va a pitjor, a la seva fi”. (P. Drucker)
Congressos…
El teòric independentisme els celebra per separat. Malament! Sortiran projectes particulars de “partit” a imposar a la societat. Si l’escoltessin, si fossin veritables líders de “país”, la seva “missió, visió” seria, hauria de ser!, OPTIMITZAR la QUALITAT DE VIDA, DEMOCRÀCIA, LLIBERTAT, IDENTITAT com a NACIÓ de Catalunya. Succeeix…? No. “Això” els diagnostica. També els seus militants i votants.
Espanya té, des de fa segles, una MISSIÓ y VISIÓ molt evident per a Catalunya: anul·lar-la, regionalitzar-la, explotar-la, castellanitzar-la. A Catalunya està clar quins partits, organitzacions, grans patronals, sindicats, “visualitzen” augmentar la dependència de Espanya. La realitat es demostradament dolenta. Tindrà Catalunya líders capaços d’oferir un projecte COMÚ I POSITIU per a gaudir dels BENEFICIS de la Independència: molt millor sanitat, educació, treball, veritable democràcia, ser una nació lliure? Veurem el “abast” dels congressos…
1.0 – 2024
Ha passat sense pena ni glòria. Presideix Catalunya algú que volia haver aplicat abans el 155. Avui, Catalunya està sense Estatut. Segueixen els incompliments, tàcitament o expressament, la pressió judicial, policial, identitària, econòmica, lingüística, política. Què pot fer realment Catalunya…?
Què es podria, hauria de fer?
Davant aquesta situació, si existissin veritables líders de PAÍS, no de partit o d’organitzacions, s’hauria de celebrar un CONGRÉS cara a UN PROJECTE que definís amb rigor la BASE DE PARTIDA > OBJECTIUS > ACTUACIONS. I oferís una VISIÓ POSITIVA de FUTUR per a “tothom”.
Segons Ohmae, hauria de ser 1: RIGORÓS, 2: amb AVANTATGES POSITIUS CLARAMENT DIFERENCIATS davant la negativa situació actual de dependència. 3: Clarament ATRACTIU, IL·LUSIONANT, BENEFICIÓS.
Segons Hickman-Silva, perquè un projecte tingui possibilitats és indispensable:
1: que sigui COMÚ, ASSUMIT PER TOTS. 2: MÀXIMA AUTOEXIGÈNCIA, 3: PERSEVERANÇA fins a la MATERIALITZACIÓ dels objectius.
Les PERSONES: PRINCIPAL ACTIU.
“No hi ha països, organitzacions, “excel·lents”. Hi ha països, partits, organitzacions amb DIRIGENTS I PERSONES EXCEL·LENTS”. La gent de Catalunya demostra àmpliament un altíssim nivell d’excel·lència en molts camps. Succeeix en la política? No. Quants “milers” de militants, socis, tenen els partits, associacions, independentistes? Hi ha recursos per a OPTIMITZAR la seva incidència en els seus entorns. S’utilitzen en un PROJECTE COMÚ per a una VISIÓ POSITIVA de tota la societat? No ho sembla. Com qualifica això els líders?
La CREATIVITAT és una de les 7 característiques de l’excel·lència. Però es pot “imitar” als qui són “referents” en democràcia, progrés, llibertat. Per exemple Suïssa.
El professor universitari a Àustria, Sr. FÉLIX FIGUERAS, facilita en les seves conferències el model “federal” suís. Algunes de les seves característiques:
> PARTICIPACIÓ POLÍTICA ACTIVA: Referèndums trimestrals. Permeten revocar lleis. Amb només 100.000 signatures: iniciatives legals populars.
> Participació política passiva. Qualsevol persona pot ser candidat a nivell federal, cantonal, municipal. No es requereixen “llistes” de partit. Només un % mínim de signatures. Els partits tenen molt menys poder.
> Mínima estructura de càrrecs polítics. Els diputats no reben retribució. Treballen 3 setmanes cada 3 mesos. Només cobren dietes i desplaçaments. Els governs federals i cantonals no passen de 7 membres. Sempre són de “coalició” amb presència dels 4 partits més votats. Obliga al “consens i projecte comú”
> Fiscalitat molt favorable. IVA màxim: 8,1%. Mínim productes bàsics: 2.6%.
> Ajuda familiar. Entre moltes altres, altíssim nivell sanitari, educatiu, judicial, mínim atur, etc.: 200 francs mensuals fins als 16 anys o fins que acaben estudis superiors.
Quants vots tindria a Catalunya un projecte que oferís aquesta VISIÓ d’una Catalunya independent…? Qui rebutjaria un model així…? Només és possible si Catalunya s’independitza!
“Acció sense “visió”: energia perduda. Visió sense “projecte i accions funcionals”: somiar desperts. Només la millor VISIÓ POSITIVA de FUTUR amb unes ACTUACIONS RIGOROSES permetran situar Catalunya i els seus habitants, en el nivell que poden i mereixen” (Inspirat en Barker)
“Un home que no arrisca res per les seves idees, o no valen res o no val res l’home”. (Plató)
“L’home que no és capaç de lluitar per la llibertat, no és un home. És un serf” (F. Hegel)
Quina VISIÓ de FUTUR tenen els líders de partits i organitzacions a Catalunya? Quina VISIÓ del seu propi futur té cada votant a Catalunya? De veritable democràcia, màxim benestar, llibertat… o de creixent submissió, negativa dependència, d’Espanya?
Pensant en el propi futur, el de la família, la professió… què és el coherent?
