Quina és la raó de ser… d’un ésser…? Ho pregunto en seminaris, assessoraments, en Planificació Estratègica. Considero fonamental tenir un motiu per a la pròpia existència personal, organització, empresa. El concepte “MISSIÓ” encapçala un Pla Estratègic seriós, rigorós. La MISSIÓ es converteix en la “raó de ser”. Quina és la RAÓ de SER de Catalunya, de les seva gent? Què diria el lector…?
Diada 2024
Una altra “litúrgia” més. Quantes van? Resultats…? Cal preguntar-se “què havien de pensar, sentir,” els líders de cada partit. Especialment, els “dependentistas” que haguessin estat al costat de les tropes borbòniques, segueixen al seu costat! I els autoqualificats “independentistes” que repeteixen la cerimònia, però incapaços d’actuar com podien, haurien? Es commemora una derrota que es manté. Per a quan unir-se per a traslladar la festa nacional al dia de la independència de Catalunya? Això sí seria motiu de celebració pels deduïbles beneficis per a tota la societat en qualitat de vida, democràcia, llibertat, identitat! S’actuarà amb coherència… o es continuarà commemorant la derrota que genera quelcom negatiu…?
Quina és la “raó de ser” d’una NACIÓ?
Catalunya reuneix totes les característiques de “nació”. Quin hauria de ser la seva “raó de ser”? Aconseguir la seva plena independència per a ser “estat”, gaudir dels molts beneficis d’aquesta situació avui inexistents. Des d’aquí, decidir lliurement amb qui estar. Succeeix? No. Actuen els líders polítics, de grans patronals, sindicats, militants i votants per a materialitzar la “raó de ser” de Catalunya com a “nació” … o fan que es dilueixi, per acció o omissió, en l’ “estat” espanyol?
Quina “raó de ser” té Catalunya segons el seu nou president?
Illa: “Catalunya té capacitat per a millorar Espanya i aquest serà un dels objectius del meu govern, que Catalunya ajudi a millorar Espanya” “Catalunya ha tornat per a implicar-se en la construcció d’Espanya” “El govern emmarca la trobada amb Felip VI, en la normalitat institucional, respecte a les institucions”.
No enganya. La seva MISSIÓ és que Catalunya, totes les seves gents, s’obstinin en la construcció d’Espanya, a millorar-la. Tot president, per mínima “coherència”, tindria com a “missió o raó de ser” optimitzar la democràcia, benestar, llibertat, del que presideix. És Catalunya una “nació” a optimitzar o…, donada la queixa de Illa per no haver aplicat abans el 155, un “territori intervingut” la finalitat del qual és millorar Espanya? És “això” el que volen els militants i votants socialistes, els dels altres partits dependentistas?
Exactament, què demostra que l’estat espanyol, les seves institucions, respectin, es preocupin de millorar Catalunya? En què beneficien els seus habitants? Aquí estan els fets objectius, les xifres oficials, d’espoli, colonització econòmica, lingüística, incompliments. Aquí estan els fets que demostren autoritarisme, violència policial, judicial, política. Quan es demana un finançament singular, “tots” a Espanya s’oposen. El “normal”, per a l’Estat espanyol, per als partits polítics espanyols a Catalunya, és l’espoli que tant castiga a “tots” els seus habitants. El “normal” és la progressiva castellanització, els incompliments demostrats… Aquesta és la “raó de ser” dels partits, militants i votants dependentistas a Catalunya amb el PSOE al capdavant? Com qualificar-ho?
Quina és la “raó de ser” dels qui senten la identitat catalana?
Catalunya: nació sense estat. Aquells “catalans” que realment senten la seva identitat haurien de tenir la seva raó de ser a materialitzar la seva independència. Només així consolidaran plenament la seva identitat, milloraran substancialment el seu nivell de vida, de democràcia. Omnium té un lema: “llengua, cultura, país”. Millor canviar l’ordre: “País > cultura, llengua”. Només sent “país independent”, protegirà la seva llengua, cultura!
Existeix una “missió comuna” en tots els qui es diuen “catalans”? No. Molts s’autoqualifiquen com a tals, però trien als qui combaten la identitat, cultura, llengua, valors, “catalans”. Mereixen un nom: “col·laboracionistes”. “L’opressor no seria tan fort si no tingués còmplices entre els propis oprimits” Simone de Beauvoir.
Quina és la “raó de ser” de qualsevol habitant a Catalunya?
Si són “demòcrates”, esforçar-se, votar, per a viure en un estat veritablement democràtic! Ho és Espanya? No! Tot el contrari. La realitat demostra que no és equiparable a estats referents en democràcia.
El lògic és aspirar al millor nivell de vida que mereixen pel seu esforç. Succeeix sent dependents? No.
La “raó de ser” de tots els habitants de Catalunya és “millorar Espanya, treballar per a aquest Estat que, demostradament, no sols no correspon, sinó que explota, castiga, perjudica a “tots” per igual…? O hauria de ser intentar optimitzar el millor per a si mateixos, famílies, treballs?
Quin és, llavors, la “raó de ser d’un ésser?
Ho contesta la naturalesa: ARRIBAR A SER EL MÀXIM SEGONS EL SEU POTENCIAL, CARACTERÍSTIQUES!
“El dia de la Independència de molts estats té la seva raó de ser en les calamitats sofertes durant segles de dependència”. (Benjamin Franklin)
Lector, quina és la seva “raó de ser”? Optimitzar la seva pròpia vida personal, professional, de la seva família, viure en democràcia real, …o treballar per a construir, millorar Espanya, encara que el perjudiqui molt?
Què és el coherent…?
Joan Manzano
L’anomalia que hi veig a tot plegat és que el mantra d’Espanya és igual que una creencia religiosa. No te explicació racional, però els súbdits la segueixen cegament.
Salut