Quin “pla” té Vostè per a la seva vida a Catalunya…?

“La vida és això que passa mentre fem altres plans” (Lenon)  

Quins projectes tenia, té, el lector per a la seva vida personal, familiar, professional, econòmica, política, social…? El seu actual nivell de vida: educació, sanitat, progrés, treball, seguretat, infraestructures, etc.; de democràcia, de llibertat, de satisfacció pels serveis que condicionen i determinen la vida social i política, respon a l’objectiu i guió que Vostè, lector, va elaborar… o bé li han anat imposant o permetent, els qui el governen? Què predomina? Realització… o frustració…? En què és “protagonista” de la seva pròpia realitat actual… o “víctima” dels plans que “uns altres” dissenyen i materialitzen?

Quins “plans” té Espanya per als qui viuen, treballen i tributen a Catalunya?

Què demostra la realitat? Regionalitzar-la! Intervenir-la. Què demostren els dirigents a Catalunya dels partits espanyols, grans patronals, grans sindicats?

Alguns fets “significatius”.

Rodalia RENFE. 1986. Al costat d’una estació de la R3, un Land Rover amb antenes. Espera un satèl·lit per a prendre mesures exactes per al desdoblament de la via Barcelona/Vic. 2024 inicien obres. Un exemple de les infraestructures a Catalunya. En què estaven ocupats tots aquests “38” anys els dirigents, patronals, sindicats, viatgers electors?

Finançament a Catalunya. Inversions. Niño Becerra en TV3. “Rajoy va declarar que de cap manera es pot concedir una cosa similar al de Euskadi,  perquè Catalunya aporta el 20% del PIB estatal. L’Estat mai ha complert el finançament. “L’espoli actual supera els 22.000 milions anuals. Des de l’inici de l’actual sistema, s’acumulen 240.000 milions que no han tornat. Si s’afegeix el deute públic: 400.000 milions”. Quins efectes negatius ha tingut, té, tindrà…, aquesta situació, creixentment negativa, en la qualitat de vida de “tots” els qui viuen, tributen, treballen, a Catalunya? Fa 8 anys que s’havia d’haver revisat el sistema. No es fa. El govern no publicarà dades per a no generar tensions entre autonomies. Com qualificar-ho?

Inversions de l’Estat a Catalunya. (Segons Intervenció de l’Estat i Departament d’Economia. Execució d’inversions pressupostades. En la xarxa)

2015: Madrid, 127%. Catalunya, 70% – 2016: Madrid, 113%. Catalunya, 56%
2017: Madrid, 117%. Catalunya, 81% – 2018: Madrid, 101%. Catalunya, 57%
2021: Madrid, 184%. Catalunya, 36% – 2023, primer trimestre, Catalunya: només el 16% del que es preveu.  Com qualificar-ho?

I política, democràticament?

La situació actual, respon al pla de l’electorat català o als plans de l’Estat espanyol per a Catalunya? Aquí estan els fets cronològics, objectius. Abans del referèndum, anys de deteriorament, incompliment. En quins plans estaven ocupats els dirigents, els electors? Era, és,  coherent aquest “deixar fer, deixar passar”, que tant de negatiu acumula?

 
Referèndum: fortíssima repressió policial, judicial, econòmica, lingüística, identitària. Va reaccionar, reacciona, tota la societat a Catalunya … o molts segueixen “ocupats” en altres plans? Sembla que molts independentistes s’han rendit. Ha canviat una cosa substancial per part de l’Estat espanyol que el justifiqui? Ha canviat alguna cosa en la pròpia política catalana per a satisfer els plans de l’electorat amb dignitat democràtica, que vol el que mereix pel que genera per a les seves famílies, treballs, futur? Abordem la judicialització de la política, de la llengua, del menysteniment al Parlament de Catalunya i les seves lleis? “Als catalans, ni aigua”. És reacció a Espanya davant la sequera a Catalunya. Però exigeixen solidaritat econòmica: 22.000 milions de €… anuals. Com qualificar-ho?

Què dir, com qualificar, l’enorme silenci còmplice a Catalunya, l’enorme reacció catalanofóbica davant l’Amnistia? Una amnistia quan no va haver-hi cap delicte segons les justícies suïssa, alemanya, escocesa, belga, Consell d’Europa, etc. Va haver-hi la més pura democràcia: un referèndum que va guanyar clarament l’independentisme!

Davant tots aquests fets, i hi ha més!, què justifica voler dependre d’Espanya?

En quins plans estaven, estan, ocupats els dirigents polítics de partits espanyols “a” Catalunya, de grans patronals, sindicats? En quins, els dirigents “teòricament independentistes”, incapaços d’unir-se per a un projecte comú? En quin els seus socis, afiliats, militants, votants?

Solució indispensable?

“Pla Estratègic unitari: objectius > actuacions > principis democràtics”. Almenys, independentista. Indispensable: unitat de tots els dirigents polítics, associacions, patronals, sindicats. Votants!

El segment “dependentiste” ignora completament la realitat que tant el perjudica, els beneficis de la independència. La independència de les colònies americanes no la van materialitzar els nadius sinó els descendents dels colonitzadors. No hi ha política de comunicació rigorosa, informació, arguments estructurats, persuasius. Els qui ho han d’elaborar deuen estar “ocupats” en plans personals, particulars, no en funció del país.

El segment “indepedentiste” espera un projecte UNIFICAT, ambiciós, motivador. No existeix. Pròximes eleccions europees. Es presenten llistes separades. Pèssim indicador! Incompetència total!

Deixar planificar una Catalunya dependent per un Estat en fallida sistèmica que la té “intervinguda”, colonitzada…? Els resultats negatius són evidents. Opció? Planificar , sempre democràtica i pacíficament, una Catalunya independent per a gaudir un nivell de vida equivalent a Finlàndia, Dinamarca; amb una democràcia real, en forma de moderna república europea; amb llibertat, amb tots els seus estaments equiparables, homologables, als dels estats referents; gestionant els seus propis recursos per a les millors prestacions en educació, sanitat, treball, desenvolupament, progrés, competitivitat internacional, seguretat… Això serà possible sent dependents d’un Estat en fallida sistèmica com demostra ser, estar, Espanya? La realitat objectiva demostra que no!

Lector, quins són els seus objectius personals, per a la seva família, treball, present i futur, quins plans té per a materialitzar-los? Permetrà que li imposin plans aliens i negatius o els farà Vostè mateix? Mentrestant, uns altres decideixen i el perjudiquen, ignoren, colonitzen, maltracten, menyspreen, espolien. Estarà distret o concentrat en el fonamental per a la seva qualitat de vida i la de la seva família, la seva llibertat, la seva dignitat, identitat…? Protagonista o víctima?

 
Tot el que no sigui independència…, és dependència! “La seva vida, la dels seus”, obeeix als seus propis plans o al qui li planifiquin, imposin? Efectes…? El coherent és…?