Qui trenca els “cristalls” de Catalunya i a Catalunya? Què fer…?

Coneixen la teoria de la “finestra trencada?

La van elaborar Wilson i Kelling. La va demostrar el psicòleg Philip Zimbardo. Hi ha importants aplicacions.

Zimbardo va situar un automòbil en un barri de baix nivell, on va ser ràpidament desvalisat. I un altre en un d’alt nivell, un barri seriós, on no va passar res. El psicòleg, deliberadament, va trencar un vidre i l’endemà, ja hi havia deterioraments. En pocs dies, el vehicle va quedar destrossat també en el barri “seriós”.

Conclusió: “un cristall trencat transmet un missatge de deteriorament, desinterès, despreocupació. Absència de respecte. És llibertinatge, falta de responsabilitat, incompliment de lleis.

No reaccionar davant una finestra trencada dona pas a una progressiu deteriorament integral. Dona “permís” a l’incompliment. Explicita: “aquí no regeix el respecte, la legalitat, allò correcte.”

Té aplicació a Catalunya? Qui trenca els cristalls, desvalisa, desballesta, a Catalunya?

Cristalls trencats “des de fora”, des d’Espanya.

Felip IV (1650): “cal imposar a Catalunya els usos i costums castellans”. Felip V, (1714) no va trencar, “va destrossar”. El desballestament segueix fins als nostres dies.
Felip VI…?

Transició. Tarradellas. Aparent diàleg: Catalunya, “subjecte polític”. Reconeixement de la “identitat pròpia”. “Nacionalitat” segons la Constitució. Primer Estatut, incomplert. Segon estatut: “raspallat”. Avui, sense Estatut. Incompliments de tota mena. lnfrafinanciación reiteradament denunciada. Més de 350.000 milions acumulats (Niño Becerra) Foment: més de 42.000 milions pendents d’inversió. Sánchez: Catalunya és “territori intervingut”. La revisió del finançament porta anys paralitzada. Qualsevol president autonòmic exigeix el que ha de rebre Catalunya. Lleis del Parlament català, arbitràriament anul·lades. La monarquia borbònica, de tan infausta memòria, trenca cristalls! Molt bona part de la societat a Catalunya “va reaccionar” per dignitat democràtica. Espanya va respondre i respon, amb violència judicial, policial, econòmica, identitària, que continua. Quanta deterioració provoca Espanya? Què fer…? Deixar que continuï destrossant…?

Detall: Catalunya, en la transició, va creure haver deixat el seu vehicle en la zona “seriosa”. Espanya i els seus estaments, teòricament responsables, complidors, democràtics, la destrossen. Ho demostren els fets. Qualificaria Zimbardo a Espanya de zona seriosa i responsable o…?

Cristalls trencats “des de dins”

Molts indicadors. Quan s’accepta el primer incompliment es trenca el cristall des de l’interior. A partir d’aquí, s’obre la veda interna. Els polítics de totes les autonomies defensen i representen “els seus” electors. A Catalunya no. Pitjor: es trien aquells partits que no defensen ni els seus propis militants. Encara pitjor: s’hi uneixen votants que eren independentistes. Davant demostrats incompliments en finançament, inversions i infraestructures bàsiques, la majoria de partits, mitjans, patronals, sindicats espanyols a Catalunya, que són la majoria d’habitants, callen. Cristalls trencats des de dins! Centenars de milers d’independentistes, s’abstenen a pesar que els estan destrossant el cotxe en el qual viatgen “tots” els que viuen, treballen, tributen, a Catalunya. S’han perdut Caixes, entitats financeres. Silenci. S’imposen un % de castellà per demanda de “una” sola família. La resta de famílies, els col·legis, callen. Ohmae cita a Catalunya “colònia” de Madrid. Silenci intern. Partits independentistes dividits i excloent-se, inoperants. La majoria, es desanima, presència en silenci o mira cap a un altre costat. Independentisme, parla molt, fa poc. Empipament, resignació. Cada elector que es rendeix trenca el seu propi cristall. Segueix el desballestament del cotxe, però aquesta vegada, des de dins. Què fer? Continuar autodestrossant el propi per acció o omissió?

No obstant això, Catalunya continua sent un gran motor, d’un enorme potencial, en tots els ordres menys en la seva pròpia autogestió, en els seus estaments polítics. Això suggereix el que cal canviar: l’autogestió, els partits polítics!

La democràcia real, l’alt nivell de vida, defensa d’identitat, cultura, llengua, valors, són possibles. Condició indispensable: reaccionar! Deixar de trencar des de dins els cristalls! Optimitzar tot el optimizable, sempre dins de valors democràtics i pacífics, per a alliberar-se dels qui desballesten Catalunya des de fora. Deixar de ser dependents per a ser independents!

Què es pot fer…? Molt i a l’abast! Algunes idees…

> Abandonar l’actual “despotisme il·lustrat”, refugi d’assessors de dubtosa o

nul·la competència i ben pagats, submissió a líders falsament alliberadors. Passar a “ser protagonistes” de la reacció.

>Visió “estratègica”. Abandonar, posposar, “posicions” que puguin frenar o impedir el consens. La “llengua”, per exemple. Indispensable: Orientació a “beneficis de la independència: nivell de vida, democràcia, serveis, identitat, que es mereix Catalunya i la seva gent. (Harvard)

> Comprometre’s! Si dos milions d’independentistes no es rendeixen, no s’abstenen, “actuen!”, seran una força imparable.

> Optimitzar la presència. “Si no et veuen, no existeixes”. Senyeres, estelades, participació d’independentistes en tots els àmbits socials, esportius, culturals, veïnals, organitzacions de tota mena! Millor en llocs directius, representatius!

> Deixar d’estar en silenci. Parlar, denunciar! Exigir als qui es vota què han d’aconseguir! N’hi ha prou de “despotisme il·lustrat”.

> Política unificada de “Màrqueting intern independentista”. Optimització, formació, informació, motivació, de tots els militants, afiliats, associats, per a incidir en els seus entorns. Omnium, ANC, etc.

> Política de comunicació que informi i persuadeixi els segments dependentistas, però sensibles als beneficis de la independència.

> Plataformes sectorials proindependència permanentment actives.

> Iniciatives legals populars. Totes les possibles! Posar en evidència al Parlament català, a l’espanyol.

> Unir l’independentisme seriós per a proposar un rigorós “Base 0” i aplicar una adequada reenginyeria integral, oferir un model innovador i provat, com Suïssa.
> Hi ha molt més factible, sempre pacífica, democràticament!

Qui trenca els “cristalls” de i a Catalunya? “Tots els seus habitants” van en aquest vehicle que desvalisen des de fora. Molts, des de dins. Alguns, avui minoria, són conscients. Què faran…?

CATALUNYA: cotxe nou i segur és possible… només si hi ha independència!

Si es vol el millor per al present i futur de cadascun, de les pròpies famílies, en qualitat de vida, democràcia, de Catalunya, què fer…? què és el coherent…?