D’una clara majoria independentista a una derrota de Junts, ERC i la CUP, Òmnium perduda en la seva comoditat, l’AMI i el Consell de la República diluïts… Només ens queda malgrat tot, l’Assemblea Nacional Catalana.
Amb tot els seus errors, l’ANC és l’única esperança per redreçar l’independentisme que malgrat tot continua sent majoritari. Costa d’entendre l’actitud d’alguns en intentar rebentar l’entitat que ha fet possible les més grans mobilitzacions fetes mai a Europa, on tot un poble va desafiar un estat (espanyol) que ens vol diluïts dins l’autonomia espanyola. Que un sector del secretariat de l’ANC intenti fer mal a l’entitat, ja que ells no aconsegueixen imposar els seus criteris, demostra una actitud de rebequeria infantil i d’incapacitat de treballar en positiu pel país, un país que necessita a tothom per tirar endavant la independència.
L’estat espanyol ho sap, l’octubre del 2017 van veure que podien perdre Catalunya i qui sap si alguns altres territoris de l’actual estat espanyol. I els grans partits espanyols saben que no ens poden donar un altre moment com aquell i treballen des del primer moment de la “derrota independentista” per rebentar-ho tot. Van aplicar la repressió, han activat la guerra civil entre Junts i ERC, han ajudat adormir la principal entitat civil del país com Òmnium (que estrany que entre tants de socis existeixi tanta unanimitat en continuar adormint l’entitat), i tot un seguit d’entitats com ara l’AMI, el Consell de la República; també els CDR’S s’han desfet com terrossos de sucre dins d’una Espanya que ens maltracta com mai.
Enfonsar l’ANC forma part dels objectius espanyols per intentar acabar amb el moviment independentista català, saben que una Assemblea Nacional Catalana forta pot servir perfectament per recuperar la unitat estratègica perduda incomprensiblement per la majoria democràtica independentista. No existeix cap entitat tan democràtica com l’ANC i no és justificable que un sector minoritari faci el joc a l’estat espanyol per protagonismes lamentables, la democràcia ha de ser respectada i no aprofitada per ajudar a la repressió espanyola.
Cal que l’ANC lideri la unitat estratègica, començant per convèncer Òmnium i a continuació la resta d’entitats civils per aprovar un pla per avançar cap a la independència, sense aquest gran acord que forci els partits independentistes a treballar honestament per aconseguir la independència continuarem caminant pel camí de la decadència i el pessimisme.
Soc dels de lANC que continua fent carrer.
Crec que la pregunta que es fa és correcta però la resposta és esbiaixada.
Per al Secretariat Nacional, els socis vàrem votar persones individuals, no pas grups. Per tant, el resultat no pot ser que es configurin grups, ni majoritaris ni minoritaris, ni oficialistes ni crítics.
Es des de l’autonomenat grup majoritari que s’ha fet aquesta divisió per deixarr fora dels àmbits de poder i decisió persones crítiques, ai las, amb els partits i les seves derives neoautonomistes, com ara el Josep Costa, segona persona més votada pels socis a poca distància del Lluís Llach.
Els socis que fem carrer creiem que son els autonomenats oficialistes que estan paralitzant l’Assemblea tot fent el joc als partits. De fet, sembla que és el seu únic objectiu doncs la gestió interna de l’entitat l’han deixada de banda i els socis i les assemblees de base els importen ben poc.
J.M.Garrido molt bon anàlisi .
Excoorinadora de l’Esquerra de l’Eixample.
L’articulista, que es va presentar a les eleccions al Secretariat Nacional de l’Assemblea essent Secretari Nacional d’un partit processista, ataca a aquells que creu volen destruir l’Assemblea. No només és fals, sinó que oblida que en tot el que portem de mandat, quasi un any, no se li ha vist el pèl. Això sí que és destruir l’Assemblea per inacció. Molts altres, d’un o altre sector, no hem parat de treballar. Per ara, no crec que ningú de l’Assemblea vulgui enfonsar-la des de dins, tot i que discrepem en l’estratègia, com és lògic quan l’independentisme està tan fracturat.
S’ha de regenerar tot el teixit independentista, la cúpula els generals i els capitans i això porta temps. La base és posa nerviosa i els profesionals s’afanyan a crear nous partits i es fracciona més. Falta un líder amateur jove amb la mà de ferro i que no tingui res a veure amb la vella generació procesista, difícil, toca esperar.