Qui assassina el procés?

“Els mitjans de l’establishment s’han afanyat a proclamar i celebrar “la mort del Procés”. (ElNacional.cat)

Ha passat el 12/05. Resultats coneguts. Molts anàlisis. Difícil diagnosticar. Pitjor encara pronosticar. Resultats molt greus per qui, a Catalunya, volen una república moderna dins Europa, pròspera, lliure, veritablement democràtica, per a “tots”. També, per no haver de defensar la seva història, cultura, llengua; identitat per als qui, cada vegada menys, encara se senten “catalans”. Objectivament, el independentisme ha trets molts menys vots que el dependentisme. Molts polítics, grans mitjans, a Espanya, a Catalunya, donen per mort el procés.

“Qui va assassinar la venda?”

És el títol d’una pel·lícula de formació empresarial que, com a consultor,  vaig fer servir moltes vegades. Invitava els professionals participants a realitzar un autodiagnòstic. Argument: Empresa en dificultats. Espera remuntar amb la venda a un client molt important. Es van desenvolupar situacions quotidianes a tots els nivells: Direcció general, cap de vendes, fabricació, administració, etc. Cap de elles sembla transcendent, però, “totes” van incidint negativament en la percepció del client que havia de decidir el gran contracte. Inclús, el propi personal de l’empresa en dificultats la critica en públic. Això arriba també al Directius compradors. Finalment, aquests renuncien, es perd la operació. La pel·lícula acaba amb la pregunta “Qui ha assassinat la venda?”

Durant les sessions, de cara a elaborar el Pla Estratègic, Pla de Márketing, Pla de reorganització, analitzaven la pel·lícula, però el fet interessant es produïa quan jo entregava un document en què figuraven “totes” les àrees de l’empresa. Cada participant havia d’explicitar “en què sentia que els seus objectius eren assassinats pels altres” i en “què creia que ell assassinava els objectius de les àrees amb les que es relacionava”. Tots contestaven. L’“anàlisi” era sorprenent! “Sempre”, “tots” feien una llarga relació de com creien que “els altres” el perjudicaven, i una mínima o nul·la denúncia de com, “ells” perjudicaven els altres. Si féssim aquest mateix exercici aplicar al “procés” què contestaria cada “protagonista”?

El procés, el maten o se suïcida?

Queda clar que ho intenten! Són clarament assassins del procés,  tots els Estaments espanyols: Monarquia, Constitucional, grans partits, aparell judicial, grans mitjans  etc.  Són els que ho han “provocat”! L’independentisme és “reacció” a espoli, colonització, incompliments, maltractament, menyspreu a “tots” els que viuen, tributen, treballen, a Catalunya. I troben molt “col·laboracionisme” en les sucursals dels partits espanyols a Catalunya, els seus militants, votants, que estan perjudicats amb “tot” como els independentistes. O ells, les seves famílies, els seus treballs, negocis, les seves activitats no estan patint les mateixes mancances que els independentistes? Per exemple, no viatgen en RENFE? Tenen tracte especial en sanitat, educació, pensions, etc.?

Existeix un altre tipus d’assassins: per passivitat, el grup importantíssim de estaments a Catalunya que no executen, però no fan res per evitar-ho. Grans patronals, grans sindicats, universitats, collegis professionals, mitjans de comunicació de gran cobertura.  Se’ls pot aplicar això de “qui calla, atorga”. El seu silenci els fa “còmplices”!

Qui fa de botxí en l’independentisme i provoca el suïcidi?

• Uns líders incompetents incapaços d’elaborar un projecte comú?
• Molts militants i centenars de milers d’electors que voten, però no optimitzen el seu potencial per a incidir verticalment davant els seus líders i horitzontalment davant els seus entorns?
• Els centenars de milers de teòrics independentistes que es queden a casa i cedeixen tot el poder als partits dependentistas?
• Els molts votants que volen una molt millor qualitat de vida, serveis en sanitat, educació, seguretat, treball, infraestructures, democràcia…, però esperen que arribin soles?

El procés, ho assassinen o se suïcida…?

Han desaparegut els motius que van provocar el procés?

En absolut! Ja no hi ha res a oblidar o perdonar? No va succeir res? S’ha demanat perdó o compensat? “Catalunya estima Espanya” (Sánchez). Es una estima profundament masoquista? Què demostra que Espanya estimi a la gent de Catalunya?  La catalanofòbia es evident, notòria. Ha rectificar quelcom l’Estat espanyol? No! Han desaparegut l’espoli, la colonització, el maltractament, els reiterats incompliments que tant mal fan a “tothom” en la seva vida personal, familiar, professional, laboral, empresarial…? No!  El procés intenta millorar la vida de “tots”. Que el matin o es suïcidi, perjudica a “tots”.

“Els resultats reforçant la convivència entre catalans i deixen enrere el procés” (Sánchez) Reforça la convivència o… “es una convivència a la força?

“La premsa espanyola es frega les mans pel descens de l’independentisme” (Nació)

Què suggereix això? A qui beneficia que descendeixi l’independentisme? En què beneficia als qui viuen, tributen, treballen, a Catalunya? Segur que descendeix l’independentisme… o són només els vots, però  continua viu, latent?

Afortunadament, per a tots a Catalunya, resten partits, associacions, militants, votants, que son conscients,  tenen “dignitat democràtica” y mantenen viu el procés. Això vol dir que encara existeixen moltes persones compromeses en lluitar per aconseguir que “tothom” pugui viure amb un molt millor nivell de vida, de democràcia, de llibertat. Persones que son perseverants en aportar el millor per a “totes” les famílies, professionals, negocis, presents i futurs, encara que moltes estiguin amagades.

Eleccions europees. Possibilitat que “Catalunya”, el seu nom i la seva gent siguin presents en la UE. També s’assassinarà aquesta opció? Serà indiferent? La matarà el propi independentisme, l’abstenció. 

El procés, ho assassinen per acció o omissió, se suïcida…? En quin grup està cada votant? Quina transcendència té cada opció?

Cara al millor present i futur de tots els que viuen a Catalunya, sempre pacífica i democràticament, què és el coherent…?

Joan Manzano