La Vanguardia: 29/01/2022: “Una jubilada denúncia al seu banc per haver-li cobrat 2 euros per atendre-la en finestreta, no pel caixer automàtic”. La campanya “Soc major, no idiota” es difon per Espanya. Arriba a les màximes autoritats bancàries. Un jubilat, Carlos Sant Joan, recull signatures per a denunciar maltractament!, de la Banca a les persones majors. Desatenció, pressió perquè utilitzin sistemes informàtics, etc. Pagar per atenció personalitzada, caixers, control per aplicacions, etc. És conegut. Permet algunes reflexions
Antimàrqueting de les entitats financeres?
Com a consultor, vaig col·laborar durant bastants anys amb importants entitats a Catalunya i a Espanya. Per exemple, Caixa Catalunya. Aquí vaig trobar una extraordinària plantilla de professionals. Autèntica vocació de servei, altíssima motivació, obertura mental, predisposició per a aprendre i aplicar el que és autèntic “servei” al client. Considerada la “Caixa que millor tractava als seus clients”. Entre les meves aportacions, gestió comercial. Avui, soc client, diria “pacient,” del BBVA. Exposo dos de les meves definicions que vaig aportar i aquells bons professionals van assumir, van materialitzar, plenament.
Màrqueting: “Conjunt de tècniques per a crear, mantenir, fidelitzar, mercat satisfent permanentment les seves necessitats i motivacions amb beneficis per a l’empresa”. Vendre: “satisfer necessitats i motivacions dels clients”.
Han canviat l’ordre. Ara: “Optimitzar els beneficis de l’entitat, cara als seus accionistes, a costa de no satisfer, o les menys possibles i al major cost, les necessitats i motivacions dels clients”.
Qui són “aquests majors avui maltractats…?
Quin resultat oferiria un compte d’explotació per cadascun d’aquests “majors” des que es van fer clients? Sent objectius, molts van comprar pisos, locals, naus, etc. amb hipoteques. Van obtenir préstecs, pòlisses de crèdit en els seus negocis. Mai va anar “gratis”. Aquests “majors” van ser, són, una figura “doble”: proveïdors perquè aporten diners per a guardar-ho. L’entitat obté beneficis prestant-ho. També “clients” que obtenen recursos, serveis, etc. Aquesta doble condició hauria de convidar a un tracte encara més personalitzat. No succeeix. Existeix evident maltractament que arriba al menyspreu. El client/proveïdor paga per ser-ho. Com en un supermercat, ha “autoservir-se”. Com qualificar això?
Aquests “majors”, avui menyspreats, van donar vida a les seves entitats durant molts anys. fet Van generar molt de benefici. Aquests “majors”, van ser “prescriptors” “comercials sense comissió”. Van fer clients als seus fills. Més negoci! Repeteixo la pregunta: què figuraria en aquest compte d’explotació “particular”? Què justifica aquest menyspreu actual a aquests “majors” que van donar vida, negoci, van fer créixer a les seves entitats?
Càstig a la “fidelitat?
Experiència en Caixa de Catalunya. Va llançar un producte dirigit expressament als “majors”. Oferia clars avantatges sobre la competència. Vaig participar activament, mitjançant seminaris formatius, en l’argumentació per a vendre-ho. Una vegada llançat, alguns directors d’Oficina em van comentar que agradava, però els seus interlocutors, clients d’altres entitats, deien: “Tants anys en el meu Banc, Caixa…, soc major…, ja no val la pena canviar”. Admetien els beneficis de la proposta, però “prevalia” la fidelitat de tants anys! Quant temps porten “sent fidels” aquests “majors avui maltractats? Estan castigant deliberadament la “fidelitat”? Com qualificar això?
Per què no cancel·len el seu compte i la traslladen?
Problema: no hi ha competència bancària. Avui: autèntic “oligopoli”. Com l’elèctric, el gas, l’aigua. A on anar… si tots fan el mateix? Avui, el client ja no és el que el Màrqueting ensenya. Avui els majors són “presoners” de les seves entitats. Aquestes ho saben. Han obviat tots els bons principis de gestió empresarial per a convertir-se en “monopoli, dictadura”.
Quedarà així la situació…?
Sembla que no. Milers de signatures continuen creixent. Servirà…? No ho sabem, però han fet una cosa molt important: “reaccionar”. Han demostrat, demostren, “dignitat”.
Majors, però no idiotes… i en altres camps encara més transcendents?
La Vanguardia: “Poques vegades un col·lectiu social ha aconseguit una victòria tan formidable contra el totpoderós gran capital”.
Els bancs “maltracten, menyspreen, als majors”. Pot ampliar-se el focus a altres àrees de molta major transcendència? Convido al lector al fet que l’intenti. Crec que hi ha total correlació amb la política. Especialment a Catalunya.
Què són “tots” els majors? Proveïdors de vots, treball, riquesa, impostos. Clients de “necessitats”, serveis: sanitat, educació, etc.
A què estan obligats els dirigents polítics? A “optimitzar” la plena satisfacció d’aquestes necessitats. A “optimitzar” la gestió dels vots, dels recursos que aporten els votants.
Qui són aquests majors a Catalunya? Persones de molt diferents identitats, procedències, que han contribuït, contribueixen, poderosament al desenvolupament d’Espanya “a costa” d’optimitzar el seu propi desenvolupament, benestar, qualitat de vida, serveis.
“Depenent” de l’Estat espanyol, està optimitzada la satisfacció de les necessitats dels habitants de Catalunya pel que generen amb el seu treball, aportacions, etc.? Demostrat: hi ha espoli crònic, colonització qualificada així fins i tot per exdirigents del PP, maltractament, menyspreu.
Castiga l’Estat espanyol la fidelitat de Catalunya? Aquí estan els fets. Catalunya va creure en la transició, la Constitució, els Estatuts, Pressupostos anuals, etc. S’han respectat, compliment? No. Part de la societat catalana va reaccionar per dignitat democràtica.
Pot “cancel·lar” el seu “compte” la majoria independentista? No. Aquí està la repressió policial, judicial. Avui, els votants independentistes són “presoners”.
Gran moviment social contra el maltractament per part de la Banca. Què fan els “majors”, i no majors”, a Catalunya davant l’evident maltractament que, “tots”: independentistes i dependentistes, reben de l’Estat espanyol segons es demostra? Com qualificar el comportament dels governants en temes “transcendents” com a qualitat de vida, democràcia, llibertat, identitat, dignitat, serveis socials…?
Atribuït a Gandhi: “Si els qui governen són uns idiotes… és que els qui els han triat estan ben representats”.
Els qui han protestat, han afegit la seva signatura, queda clar que… “són majors, però no idiotes”.
Com qualificar si no hi ha reacció en el camp polític i de molta major transcendència…? Majors, però…?
Final del formulario
