»Motivació«. Etimològicament, »movere, moviment«. Col·loquialment, »el que mou« cara a un objectiu. És la primera »competència« avaluada en selecció. És »motor« de la conducta. Sempre pregunto: Per què va triar la seva professió, opta a aquest lloc? Les respostes, no sempre sinceres, diuen molt. Què impulsa, »realment«, als qui han liderat, lideren, aspiren, a ser líders polítics a Catalunya?
iDes de la transició, grans canvis. 1971: Es demanava: »Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia». 2021: Ni llibertat, ni amnistia, ni Estatut. Com avaluar als diferents líders, partits, polítics de llavors a ara? Qui ho ha intentat; qui, impedit?
Motivacions? Que diagnostiqui el lector.
En selecció d’alts directius utilitzo diferents recursos. Un, de McClelland. Aquest prestigiós psicòleg analitza el comportament dels qui »lideren moguts« per necessitats de…
AFILIACIÓ. Orientats a agradar al seu equip, a dir el que es volen escoltar. Desitgen ser acceptats, populars, admesos. Busquen bones relacions, satisfer. Teòricament orientats al benestar general però a curt termini. Rebutgen arriscar-se, la incertesa. Intenten crear i mantenir fidelització. S’orienten a »tasques« realitzadores, a »bon clima interpersonal«. Populistes.
PODER. Persones ambicioses, competitives, sovint egoistes. Volen guanyar per i per a elles mateixes. Desitgen decidir, ordenar, manar; influir en els altres; imposar les seves idees, models. Minoria, per a beneficiar als altres. Majoria, per l’objectiu personal, confessat o no, a través del “comandament”. Impositius en les seves idees, sistemes. Excloents amb qui impedeixi o no comparteixi. Exigeixen submissió, fidelitat, respecte. Autoritaris. Dèspotes il·lustrats.
ASSOLIMENT. Motivats per objectius importants, transcendents, que requereixin desafiament. Arrisquen, calculen, planifiquen, es concentren en metes estratègiques. Solitaris o amb poc equip, però competent, funcional. Busquen els millors resultats. No temen responsabilitzar-se. Per a “aconseguir” intenten optimitzar la “afiliació” i un “poder” suficient però sense conflicte determinant. Orientats a Excel·lència.
En quin segment situar als nostres polítics? Què “demostren” els resultats de “avui, aquí”? Si valorem per “clima” en i de la societat catalana i “resultats”, els “millors possibles” per a aquesta, què creiem que ha “motivat” als diferents líders i partits polítics que han governat, governen, Catalunya? Tots diran que al “assoliment”. Quin assoliment? El del seu lloc i partit, ideologia… o el millor per a tota Catalunya com “subjecte”, per a tots els seus habitants?
Quins eren, són, els objectius irrenunciables que havien de materialitzar?
Per a la majoria: 1: Màxim nivell de vida pel que Catalunya genera. Sanitat, educació, treball, infraestructures, desenvolupament, competitivitat, etc. 2: Democràcia real. Equiparable als Estats referents en democràcia. Plena autogestió. Decidir. 3: Justícia social avançada. Màxima prestació a tots els nivells. 4: Identitat: Catalunya, subjecte polític per la seva pròpia història, cultura, llengua. 5: Dignitat! Rebre el tracte objectiu i subjectiu que mereixen els seus habitants. Quin és el balanç, avui, d’aquestes metes …? Aquí estan els fets. Causa crítica d’ells?
Ara…? Transició: tots, a Catalunya, compartien model. Des de la qüestionada sentència del Constitucional i la “reacció” de part de la societat catalana, hi ha líders “independentistes” i “dependentistes”. Segons la seva actuació, quina és la seva motivació predominant? Els objectius de la societat continuen pendents. Ni els uns ni els altres han materialitzat les 5 exigències majoritàriament comunes. Els independentistes estan exiliats, en llibertat condicional, “intervinguts”, resignats. Els dependentistes no aconsegueixen res dels seus partits espanyols. Ni defensen ni representen als seus propis votants. Resultat i clima? La societat catalana segueix seriosament perjudicada. Intervinguda.
Solucions?
No s’anuncien. El model està demostradament esgotat. Continua el que Asimov qualifica de “incompetència”: la violència dels governants a Espanya. Ni una sola rectificació que solucioni el conflicte. Continua la falta de projecte i lideratge en el segment independentista. Continua la divisió, la incapacitat, dels governants a Catalunya. Independentistes i dependentistes.
Einstein: “Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix”. S’haurà de dir:
“Si busques resultats diferents, no ho intentis amb els mateixos”?
Experts en Excel·lència aconsellen “Base 0 i planificar des d’aquest”. Què ha de MOTIVAR a “nous” líders per a materialitzar aquests valors irrenunciables? millor qualitat de vida, democràcia com a república independent, justícia social, identitat, dignitat!
O potser cal preguntar-se. que motiva als votants…? De veritat volen aquests objectius per a les seves famílies…? Són els qui trien als polítics!
Què motiva als polítics, què als votants? Afiliació, poder, assoliment…? Què és el coherent…?
Joan Manzano – Consultor
