Píndoles de màrqueting.
“Tot el que es fa en la vida és intentar passar de malament a bé, de bé a millor, o evitar el camí contrari”. Dos protagonistes determinants: NECESSITAT: “Consciència de manca d’alguna cosa que permeti materialitzar aquest objectiu”. És “racional”. Excepte en monopolis, per a satisfer necessitats, hi ha diverses “teòriques ofertes”. Entra la MOTIVACIÓ: “El que MOU a triar una de les alternatives per a respondre a la necessitat”. Kotler: “Les necessitats es converteixen en desitjos quan es dirigeixen a objectes específics que podrien satisfer-les”.
Què MOU a l’electorat a Catalunya?
Enquesta CEO
El PSC, primer. Seguiria ERC, JUNTS, PP, ECP, VOX, CUP. Els consultats, teòricament, reprodueixen el que “motiva” a la majoria. Això ofereix interessants anàlisis i conclusions. La independència deixa de ser majoritària en la societat de Catalunya. Gana la “dependència” És coherent? En quin, per què?
Necessitats comunes
Cada mercat té les seves pròpies “necessitats”, tria segons “motivacions”. No són sempre les mateixes. És clau concretar les prioritàries.
Necessitats comunes: qualitat de vida: educació, sanitat, treball, etc.; serveis socials avançats, immediats; seguretat, democràcia autèntica, dignitat, llibertat, infraestructures, etc. Teòricament, “això” ho ofereixen “tots els partits polítics”. L’independentisme: afegeix identitat. Satisfacció real de l’electorat a Catalunya?
Segmentació.
Dos clars segments, molt diferenciats. Independentisme: la dependència d’Espanya no sols no satisfà, sinó que “empitjora” la seva situació. Aquí està l’espoli permanent amb un acumulat de 456.000 milions de €. Quantes necessitats es podrien satisfer per a “tots” els qui viuen, treballen, tributen a Catalunya? Dependentisme: creu que la dependència d’Espanya és millor que la independència. Es conforma, resigna. Però es queixa, pateix igual. Coherent?
Hi ha subsegments contraris, excloents: Independentisme: ERC, JUNTS, CUP i altres microofertes. Dependentisme: PSOE, Comuns, PP, Vox. Sorgeix un plantejament:
Què MOTIVA, MOU a l’electorat?
La COHERÈNCIA és un principi fonamental en qualsevol organització. Ho és en votar. És coherent el resultat de l’enquesta? PREGUNTES OPORTUNES.
Per als votants a Catalunya, si realment volen passar de MALAMENT a BÉ. De BÉ a MILLOR, o evitar EMPITJORAR en qualitat de vida, democràcia real, dignitat, els grans objectius i valors per a ells, les seves famílies, treballs, negocis…
– PSOE: Satisfà més i millor que ningú totes aquestes necessitats? Què demostren els seus fets des de la transició en, amb, per a, els habitants de Catalunya? Evita l’espoli, executa les inversions, respecta a Catalunya, a les seves gents? Què guanyen, motiva, als seus electors?
– ERC: Optimitza plenament el significat de les seves sigles per a satisfer les necessitats majoritàries? Integra o exclou? Independentista o autonomista, segons la seva gestió? Com avaluar els seus resultats?
– JUNTS: Objectivament, la proposta, exigència, de Puigdemont és, segons el model Harvard, la “única existent”, per a passar de “posicions” a situació de “beneficis” mutus. Podia, devia!, ser molt millor. Però ha obligat a concessions molt doloroses al PSOE. Ningú ha aconseguit tant. La negativa “reacció” d’importants estaments espanyols suggereix la importància, transcendència, d’aquest acord. Baixa en les enquestes. Motiu?
– PP: Augmenta vots. Com avaluar la seva aportació a aquestes necessitats comunes i majoritàries? Ajuda a desenvolupar Catalunya o la frena per a subordinar-la, castellanitzar-la? La seva actuació durant el procés és aquí: signatures contra el 2n Estatut. Inconstitucional sentència del TC. El 155, repressió policial, judicial, pressió per a trasllat de seus, reacció davant l’amnistia, quan no va haver-hi delicte. Motius d’aquest creixement?
– Comuns. Què ofereixen com la millor resposta a les necessitats? Quin “model” de societat ofereixen a l’electorat a Catalunya?
– Vox. Com seria Catalunya governada per VOX? Orientació al futur o… volta a un passat que no s’ha anat i està bé present? ”Això” motiva als seus votants?
– CUP. És anticapitalista Catalunya? Seguirà “antitot”? “Què demostra la seva actuació? Què mou als seus electors?
Més preguntes oportunes
Segons indicadors macroeconòmics, experts economistes internacionals, Catalunya independent se situaria en qualitat de vida equivalent a Finlàndia, Dinamarca. Democràticament, podria ser una moderna república a Europa. Permetria passar de MALAMENT a MOLT BÉ. Es vota així? A un auditor neutral, li costaria molt entendre que, sobre dades objectives, hi hagi votants que triïn la dependència. Què ofereix Espanya que sigui millor que ser independents i prosperar en tot?
És coherent desitjar progressar, però votar als qui ho impedeixen? És coherent que hi hagi “catalans” que triïn als qui els colonitzen lingüísticament?
Que el dependentisme sigui majoritari a Catalunya, fruit d’una eficaç propaganda dependentista… o inexistència d’argumentació funcional independentista?
Des de la coherència, què justifica votar “dependència”? El resultat és conegut i patit per tots. L’independentisme està per veure, però és una oportunitat.
Si l’electorat, realment!, vol passar de MALAMENT a BÉ, de BÉ a MILLOR, evitar el camí contrari; si vol la millor satisfacció a les necessitats de les seves famílies: benestar, qualitat de vida, progrés, treball, democràcia real, dignitat…, quines MOTIVACIONS ha d’utilitzar en votar? Beneficis de la independència o prioritzar partidismes, ideologies, identitats, catalanofòbia, que generen els clars, negatius, efectes de la dependència?
Des de la coherència, què hauria de motivar a l’electorat a Catalunya?
Davant d’una exposició del cas tan clarivident potser es podria arribar a entendre que hi pugui haver gent que viu a Catalunya que es vulgui guanyar la vida anant-hi en contra, però és del tot incomprensible que hi hagi gent que els voti. Enhorabona i gràcies pel plantejament.
No es pot menystenir el vot immigrant, una allau de gent es va regularitzant i amb això adquirint dret de vot, i bona part son llatinoamericans, de tendència unitarista, no entenen que Espanya sigui diversa, i de fet són refractaris a la catalanitat.