Segons publica avui un diari d’ordre espanyol com La Vanguardia, el CNI va fer possible que Ada Colau guanyés l’alcaldia de Barcelona gràcies a les gestions fetes per les clavegueres de l’estat, espiant i ficant-se pel mig en les converses per negociar el govern municipal, i propiciant l’escandalosa maniobra de Manuel Valls, que va passar del “Si voleu fer fora Colau, voteu-me a mi” a regalar-li gratuïtament els seus vots d’investidura. Tot això, amb el cofoi vistiplau del PSC.
Aquest capítol és un més (i espera’t els que encara falten per saber) a sumar a l’espionatge massiu a independentistes, inclòs el mateix president de la Generalitat i molts càrrecs d’ERC, i a l’engany de la no negociació de la Taula de Diàleg, que el govern més progressista de la història no vol tirar endavant de cap manera, no ens queda sinó arribar a la conclusió que ERC no té capacitat de reacció. Què més li han de fer a ERC perquè reaccioni i lideri, com a partit principal de l’independentisme que ara és, el procés democràtic cap a l’autodeterminació i la independència de Catalunya, que es va guanyar democràticament l’1-O?
Aquest mateix matí, el mateix Ernest Maragall, el candidat a alcalde guanyador en vots i objecte del robatori per part de les clavegueres de l’estat, a part de queixar-se molt, no ha sabut dir gaire què caldria fer, com reaccionar. La monolítica posició de Junqueras en mantenir el diàleg, malgrat que els fets dia a dia demostrin que no existeixi ni se’l vegi per enlloc, és tan forta que la resta de dirigents republicans s’han d’empassar el que realment senten i estan pensant.
Si el resultat d’aquesta estratègia dels republicans fos guanyar les eleccions vinents catalanes i augmentar l’independentisme, tots hi estaríem d’acord, ja que, de moment, l’únic que mostren les interessades enquestes del Grup Godó és que, malgrat el brutal devessall de joc brut, la ciutadania vol diàleg i el PSC guanya. Seria molt sorprenent que els independentistes de base vulguin continuar parant la galta davant de cada nova agressió, com sembla que és l’opció Junqueras. Si ERC no reacciona, la seva militància ho acabarà fent.
Costa d’entendre que els màxims dirigents d’ERC no reaccionin de manera contundent davant de tants atacs i davant la normalització de l’ús de les clavegueres de l’estat. Per contra, sí que sembla que cada cop més la militància de base del partit republicà comença a exigir molta més contundència.
I tot quadra quan veiem que l’alcaldessa del CNI, Ada Colau, ja ha decidit presentar-se per tercera vegada passant-se el seu codi ètic per l’arc de triomf: en un acte d’un indissimulat populisme, l’exactivista ha estat beneïda com a reina de la festa per intentar continuar amb el pacte. Les clavegueres de l’estat saben que per tal d’impedir la victòria independentista, tot s’hi val, i Ada Colau, que també ho sap perfectament, s’hi presta i encara més si veu els republicans tan mesells que li continuen aprovant les seves dèries i frustracions.
El president Aragonès ha de donar un cop de puny al capdamunt de tanta claveguera i posicionar ERC com a eina clau per guanyar dins l’independentisme i per recuperar la unitat d’acció dels partits independentistes. Són faves comptades: o ERC reacciona o serà enviada a la paperera de la història.
