Aquest és l’esglai que jo sento i dic en veu alta cada vegada que m’arriba una notícia: Que fort!
Sempre tinc la sensació que cap altra notícia no podrà superar la que estic llegint o veient a la televisió o a les xarxes ara mateix, però Espanya mai no falla, sempre va més enllà i a cada nova notícia he de tornar a dir “que fort!”, perquè és impensable que un estat de dret, com diuen que és aquest país, hi facin les barbaritats que fan.
És incomprensible que l’Estat Espanyol estigui fent servir l’aparell judicial, i també que el mateix aparell no només es deixi manipular sinó que hi col·labori activament, per fer el mateix que va fer Hitler a l’Alemanya nazi. Amb la molt afinada ajuda de la policia, el cert és que s’estan inventant una quantitat ingent de dades falses esgarrifoses per incriminar tots els opositors de l’Estat. No sé si heu pogut veure el documental d’Octuvre, publicat fa poc, que parla del cas de la Tamara Carrasco, de com es va preparar aquest cas fictici per poder col·locar-ho dins d’un ambient de revolució i, per tant, amb violència fictícia que, segons ells, volien perpetrar els CDR com a resposta a la sentència del procés. L’estat espanyol manipula informació, dirigeix els mitjans per donar una notícia falsa, i col·loca els polítics a rebregar el femer davant de les càmeres mentint descaradament per manipular, intoxicar el vot i crear un ambient bèl·lic que vagi sedimentant la idea que el moviment separatista és violent. Però que fort!
I el pitjor de tot és que això no quedarà aquí i ja han trobat la manera de fer-ho servir per a tothom, per a qualsevol dissident, per al veí que no t’agrada o, fins i tot, per al partit que fa coalició dins del govern central perquè cal fer-lo caure, sense importar que sigui un govern votat democràticament a les urnes i sense que el fet que ser tan unionista i repressor com els altres li sigui cap atenuant.
El Problema és que cada dia que passa és un “momentum” menys per a nosaltres. Ja bé voldria dir-ho a l’inrevés, que segueixo creient que ells no se’n sortiran, però el cert és que els nostres dirigents ens tenen descol·locats: no ens diuen ni ase ni bèstia i, quan ens diuen “apreteu”, després ens envien els Mossos; quan ens diuen que farem un Consell DE la República a l’exili, perquè l’autonomia està segrestada, aleshores ens demanen que votem a les eleccions autonòmiques perquè, afirmen, és la manera d’arribar a la república efectiva a través d’un Consell PER la República, que vés a saber si es desenvoluparà d’un cop. I tot això mentre que Espanya fa fallida, en tots els àmbits, polític, econòmic i social. No només ho dic jo, i no ho sabem aprofitar.
Anem punt per punt. De nou ens volen vendre com a èxit el que és un fracàs: ens venen que s’ha aconseguit que vingui la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, a presenciar directament com el president del govern espanyol distribueix els diners europeus a les comunitats autònomes. No és precisament un èxit aquesta visita, és que la UE no se’n fia! No és que vinguin els “homes de negre” a controlar el que fa el gobierno, és que, directament ve la presidenta dels homes de negre a controlar què en fa de la “pasta” un estat en fallida.
Més temes: El món judicial segueix sent el d’un estat feixista perquè és hereu directe dels tribunals feixistes, i l’estat policial, el mateix, també és hereu de la policia feixista. En el món econòmic també hi ha una estructura feixista, l’ibex35, hereva de les 400 famílies feixistes més poderoses. Tot això amanit i acompanyat per uns partits polítics també feixistes, liderats per diversos psicòpates. Una de dues, o això acaba bé (o més o menys bé) amb la intervenció urgent d’Europa i amb un referèndum d’autodeterminació acordat per a Catalunya, o es trobaran amb un país econòmicament mort i, aleshores sí, socialment preparat, si cal, per a una guerra civil. Tots sabem que no seria el primer cop.
I així i tot, cada matí em llevo pensant que no hi haurà una notícia que em faci fer aquest esglai, que realment em surt de l’estómac, amb l’habitual frase contundent. Però en veure la notícia què diu: “La guàrdia civil persegueix transportistes perquè denunciïn pèrdues pels talls del tsunami democràtic” entenc que això no té aturador i que aniran fins al final. No crec que això s’hagi vist mai en una democràcia consolidada! La praxi policial correcta és que els afectats posen una denúncia, la policia la tramita, en busca els culpables i els porta davant de la Justícia. Doncs NO!, ara és la policia la que diu que unes persones són una banda d’organització terrorista violenta, com el cas de la #operacióJudes, i els organitzadors, que són els de l’#OperacióTadeu, el que fan és buscar a possibles víctimes de l’aturada (terrorisme violent), perquè denunciïn allò que la policia creu que hem de denunciar els ciutadans “lliures” i, com que no poden acusar els “terroristes” per violència, perquè és evident que a les imatges no se n’hi veu de violència per enlloc. En qualsevol cas no més que en una vaga qualsevol de tipus laboral.
Més coses en aquesta inacabable llista de la repressió: els repressors han entès que la presó crea un problema dur i difícil, però resoluble en uns anys i veuen que això sembla no aturar el moviment independentista. Aleshores, des de les clavegueres, estan creant una nova manera de repressió, més lenta potser, però segura i determinant: l’econòmica. Es tracta d’embargar famílies senceres perquè durant generacions no aixequin el cap. És el nou “Tribunal de Cuentas” pensat per a la dissidència en general: provocar la ruïna a les famílies, a la gent que es manifesta demanant precisament la llibertat d’aquests presos polítics. I la cosa canvia substancialment: no serien milionades per a quatre polítics que podrien encarar-se entre la ciutadania, com si d’una Marató es tractés. Ara no tocaria a uns quants euros per a cada un sinó que es busca embargar a tota una ciutadania amb indemnitzacions impagables cap a les multinacionals. Que fort, no? Que fort!
Tot això no és cap invenció meva, és una realitat això que està fent el cos de la guàrdia civil, que no oblidem que és un institut armat i de naturalesa militar que forma part de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat: estan contactant amb associacions de transportistes, des de l’endemà del tall pel Tsunami Democràtic, per informar-los que ells ja havien fet una investigació de manera privada i secreta per si els possibles denunciants volien posar alguna denúncia, QUE FORT! No sé si vostès ho veuen, amables lectors d’aquest diari de la @LaRepublica.cat, però és una notícia que sembla passar desapercebuda i és molt greu. Aquest diari ho ha destacat recollint l’exclusiva d’en @quicosalles al @MonDiari. I és que la benemèrita ha contactat fins a dues vegades amb Federacions i Confederacions espanyoles de transports per “arreglar” una denúncia per danys i perjudicis, segurament de milions d’euros, que farien caure al damunt dels imputats i les seves famílies, portant-los a la misèria.
Sort que aquestes associacions, que treballen arreu del món, han entès que si tramiten aquestes denúncies estan falsificant delictes i que si cursessin alguna denúncia, ho haurien de fer a la resta de vaguistes del món i, per tant, seria un conflicte entre les democràcies del món i els seus drets de vaga. I no s’han volgut enganxar els dits. Tot i això, no oblidem que el que intenta fer aquest cos militar de l’estat no és legal. Jo diria que podria ser delictiu. Però que sé jo, que només em dedico a opinar, però vosaltres que n’opineu de tot plegat?
