Avui tot són felicitacions per la resolució del Consell d’Europa demanant l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats, però si algú es pensa que els líders polítics espanyols, siguin de dretes o d’esquerres, en faran cas, van ben arreglats. Si els líders independentistes no agafen aquesta victòria obtinguda en el més antic i prestigiós organisme europeu i l’utilitzen per preparar l’embat amb l’estat en el moment en què es faci palès el fracàs de la taula de negociació, haurem perdut el temps i el poder d’aquest informe sentirà menystingut.
Tothom ho sap, els líders independentistes els primers i també els “tribuneros” acomodats a les seves poltrones mediàtiques, que Espanya no farà res per millorar la situació. És, per tant, responsabilitat dels líders independentistes agafar les victòries obtingudes a Europa i fer-les servir per preparar l’embat amb l’estat recuperant la mobilització ciutadana que s’ha intentat apagar durant els darrers mesos.
Sánchez dóna els indults unes hores abans que li ho reclamin des d’Europa, avançant-se al seu propi consell de ministres (altrament hauria fet tard) per tapar la derrota democràtica a Europa. És increïble i vergonyós com la majoria de mitjans de comunicació, començant per la nostra televisió nacional i acabant pels mitjans de comunicació més regats pel govern independentista, han seguit el joc mediàtic del triler Sánchez i han donat portada i minuts de xerrameca a l’òpera buffa del president espanyol deixant com a tercera o quarta notícia la resolució del Consell d’Europa.
Ara, com diuen els “tribuneros”, toca “desescalar” i preparar un retorn pausat al peix al cove i a l’autonomisme. El problema el tenen els que encara no saben que Espanya ni estima ni vol estimar els catalans i és inversemblant que s’empassin la més gran de les mentides que ha dit Pedro Sánchez en la seva profanació del Liceu: Espanya no ens estima i només ens vol per als seus interessos.
Cal utilitzar aquests dos anys de pròrroga que va imposar la CUP, personalment crec que serà molt menys temps perquè les bases cupaires no tindran tanta paciència veient com actuen a les Espanyes, cal utilitzar aquest temps, dic, per recuperar les confiances entre independentistes i provocar la més gran mobilització continua produïda a Europa per guanyar l’embat amb l’estat. O posem en pràctica la unilateralitat o serem derrotats per uns quants anys per l’autonomisme més tronat.
Postdata.- Fa pocs dies vaig tenir l’oportunitat de preguntar-li a una persona que ha manat molt a Catalunya, si creia que a Espanya hi havia algun governant preparat per fer una proposta engrescadora per la majoria independentista. Després d’argumentar-ho em va respondre que no. Si volem la independència, no ens queda més remei que treballar-nos-la i guanyar-la nosaltres que, per voluntat pròpia, Espanya mai no ens la donarà i ni tan sols ens donarà un nou estatut.
