Publicat: “Sánchez acusa a Puigdemont d’haver comès delicte l’1.0. Compareixerà davant la justícia espanyola i ho pagarà”. Portaveu del govern espanyol: “L’independentisme hauria d’haver après la lliçó”.
Conflicte creixent. Es resol democràticament i política? No. Com a consultor aporto un dels meus lemes: “conèixer la causa d’un problema és la meitat de la seva solució. Ignorar-ho, no fer-li cas, ho agreuja”. Què fa l’Estat espanyol a Catalunya? Què fa Sánchez ara? Ofereixo referents per al diagnòstic: algunes preguntes oportunes
Resolució de conflictes: Basat en Burton: “Un conflicte s’evita si es preveu abans de ser crític. Produït, buscar amb rigor el seu origen per a establir els canvis estructurals necessaris que elimini les seves causes. Paral·lelament, fomentar actituds i col·laboració positives, entre els protagonistes”. Segons el que diu i fa l’Estat espanyol en relació a Catalunya, ho aplica Espanya?
L’independentisme, és “reacció”! Aquí hi ha incompliments constitucionals, estatutaris i pressupostaris. La nconstitucional sentència al segon Estatut, l’espoli que genera mancances importants en sanitat i educació. Ofereix l’Estat actitud positives?
Puigdemont pagarà. És Sánchez jutge que ja dicta sentència? És propi d’un president democràtic? Després de l’experiència en el tema de l’1-0 qui jutjarà a Puigdemont i amb quins criteris? Encara que es modifiqui -no es deroga!- la sedició, canviaran de criteris els qui jutjarien? Montesquieu: “una injustícia feta a l’individu és una amenaça feta a tota la societat”. Es jutjarà i castigarà els més de 2.000.000 de votants de l’1-0? Són també delinqüents pel “delicte” de voler votar fins i tot a favor de continuar depenent d’Espanya? Com qualificar una injustícia feta als més de 5.600.000 votants a Catalunya als qui se’ls nega el dret a votar? Pagarien per ser demòcrates?
Puigdemont delinqüent. Referèndum de l’1-0, segons es va publicar, “desobediència”.. Si desobeir es considera delicte, què és incomplir la Constitució espanyola? La respecta la monarquia? No. El Tribunal Constitucional? No. El CGPJ? No. Els grans partits? No. Quins Estaments la respecten? Aquí estan els fets. Puigdemont “desobeeix” amb l’acte més democràtic que existeix: un referèndum.
Montesquieu: “No existeix tirania pitjor que l’exercida a l’ombra de les lleis i amb aparença de justícia”. Gandhi: “Quan una llei és injusta, el correcte és desobeir” En l’1-0 va haver-hi “desobediència”, segons diuen. Regla de tres: Si Puigdemont, per oferir un referèndum democràtic als votants de Catalunya és “delinqüent”, com qualificar als dirigents espanyols que NO respecten la Constitució que diuen defensar?
Sánchez: “El 155 havia d’haver-se aplicat abans”. “Canviar la sedició per desordres públics agreujats permetria castigar un referèndum com el de 2017”. Aquest possible nou text, a qui afavorirà? Actua sobre les causes crítiques de problema? Resoldrà el conflicte? No. De nou, qui qualificarà, jutjarà, sentenciarà, el que anomenen desordres públics agreujats? Aplicaran criteris d’Estats referents en democràcia o d’estats autoritaris i dictatorials? The Economist va degradar a Espanya a “democràcia defectuosa”. Aquesta modificació i “aplicació” de la llei, convertirà a Espanya en millor democràcia o la degradarà encara més? Permetrà expressar-se democràticament als votants de Catalunya o impedirà encara més la seva llibertat d’expressió i manifestació?
Puigdemont versus Sánchez
Per a dictaminar, nous referents
Líder: “Qui porta a la gent des d’on estan fins on no han estat” (Kissinger)
On, com, està avui la gent a Catalunya? Conegut: espoliada, colonitzada, explotada, maltractada, menyspreada; sota una monarquia obsoleta i enemiga. Hi ha moltes proves. A on la vol portar Puigdemont? A que tota la gent de Catalunya visqui en una moderna república model europeu, amb alt nivell de vida, els millors serveis socials, llibertat, dignitat, democràcia.
A on vol portar Sánchez a la gent de Catalunya? A un país modèlic democràticament? Eliminarà Espanya el crònic espoli? Fa anys que havia de revisar-se un sistema profundament injust. Rectificació per a considerar a Catalunya “subjecto polític” i deixar de “colonitzar-la”? A més llibertat o més submissió? Més participació en funció del molt que aporta? Al contrari. Al millor futur de Catalunya o a un passat espanyol cada vegada més autoritari, pseudodemocràtic?
Dèspota: “Tot pel poble…, però sense el poble”. Pot qualificar-se de líder qui nega tota possibilitat de referèndum i vol portar a la gent a un lloc on està progressivament malament, encara més despotisme il·lustrat?
I mentrestant?
Molts parlen sobre l’independentisme, qualitat de vida, democràcia. Hi ha reunions, sopars, tertúlies, col·loquis i conferències. En què es tradueix? Què fan aquests més de 2.000.000 que van votar independència? Només un 5% en el Consell de la República! Què aquests líders, militants, votants, autoconsiderats demòcrates, però fan costat als qui castiguen un referèndum i que ofereixen lleis com l’actual modificació de la sedició? Què els autoqualificats esquerrans que recolzen als qui exploten i perjudiquen a tothom a Catalunya? Què els autoconsiderats republicans, però donen suport a una monarquia incoherent, inútil i enemiga?
“L’opressor no seria tan fort si no tingués còmplices entre els oprimits” (S. Beauvoir)
“Si ets neutral davant la injustícia, tries el costat de l’opressor” (D. Tutu)
Opcions? No es tracta de Puigdemont o Sánchez. Es tracta d’un futur millor o pitjor per a tothom a Catalunya.
Puigdemont: Catalunya, moderna i democràtica República europea, pròspera, lliure, amb avançats serveis socials, ampli desenvolupament: treball, sanitat, educació, infraestructures. Projecte il·lusionant, visió positiva del futur. Beneficia als més de 7.000.000 que viuen, treballen i tributen a Catalunya.
Sánchez, Espanya: Més submissió, colonització, explotació, maltractament, incompliments, menyspreu. Pèrdua de llibertat, dignitat. Perjudica a tothom a Catalunya.
Beneficis de la independència o perjudicis demostrats de la dependència?
Social, democràticament, què és el coherent?
