Els errors no poden ser cap excusa per insultar-nos, matar-nos i dividir-nos entre nosaltres. Això és exactament el que volen els nostres enemics, es diguin com es diguin. Siguin els xenòfobs de Manuel Valls, que van donar el vot decisiu per fer alcaldessa a Ada Colau; sigui l’alcaldessa mateixa, que mai no ha renegat d’aquest vot ni tan sols quan s’ha comprovat que no va ser gratuït; sigui el govern més progressista de la història del PSOE i Podemos, amb el vistiplau de Catalunya en Comú, que no ha mogut ni un dit per evitar la repressió, que ha retardat qualsevol mesura que deixi en llibertat els presos polítics i que ha incrementat la repressió a la vegada que blanqueja el feixisme militar i judicial.
Prou de banalitzar el feixisme. Per aquest mateix motiu, s’ha de considerar “terrorista” als que es van reunir amb Terra Lliure o ETA per acabar amb la violència? O portar personatges de l’extrema dreta a programes de televisió? Si algú és innocent que llenci la primera pedra, però el que queda clar que una guerra civil independentista és el pitjor que ens podria passar.
Si a Catalunya tenim un problema amb partits, com el FNC o altres, què hi ha millor que parlar-hi? O com pensem fer-ho per evitar aquesta mena d’actituds que no volem a la República Catalana? Que tot això faci que els polítics independentistes entrin en una guerra civil salvatge i sense cap capacitat de diàleg és una vergonya. Mentre nosaltres ens matem, els nostres enemics de veritat aprofiten per rematar-nos, i sobretot es fan un fart de riure veient la incapacitat dels líders independentistes per posar-se d’acord.
Que el meu amic Joan Tardà sigui insultat no vol dir que l’independentisme ha de dividir-se. Jo sóc el primer que condemno els insults en política, que n’he patit un munt, i no només insults sinó també càstigs polítics motivats per parlar clar sempre i això no m’impedeix en absolut seguir creient que sense unitat independentista no podrem guanyar.
L’estat profund, les clavegueres, són responsabilitat del Gobierno i, si aquest Gobierno és incapaç d’exercir-ne un control democràtic, la responsabilitat és únicament seva i no pas dels independentistes, que vam àmpliament i democràticament guanyar el referèndum de l’1-0.
Espanya juga sense pietat amb la vida dels presos polítics, ho veiem cada dia: ni amnistia, ni abolició de la sedició i com a molt un indult que arribarà després de fer-nos pixar sang. Són uns sàdics, siguin del PP, del PSOE o de Podemos i Comuns: ens volen submisos i espanyols i qui trenqui aquest relat patirà.
O els líders independentistes fan callar tots aquests “hiperventilats” que atien la guerra civil independentista i recuperem una unitat d’acció o serem liquidats per la via policial, jurídica i econòmica. La classe política ens ha de parlar clar: no perdem el temps recollint signatures per la llei d’amnistia, que mai no serà aprovada, i preparem-nos per guanyar l’embat amb l’estat.
El feixisme està impregnat dins del mateix govern espanyol. No és cap afirmació gratuïta que es demostra quan el blanqueja i l’utilitza per acabar amb l’independentisme democràtic. Tenen molt clar que van guanyant al veure dividit i mort aquest independentisme en una situació de guerra civil que supera el que va dir Aznar.
