Confesso que quan es va presentar la proposta de les Primàries a l’Assemblea, no ho vaig veure clar. Avui en sóc un ferm partidari, és més, crec que seran un aspecte clau pels propers mesos…
Les eleccions municipals seran el 26 de maig. A dia d’avui ningú sap quina situació tindrem en el panorama polític d’aquí a 6 mesos. Posem per exemple dos escenaris extrems. Imaginem que com ara, molts catalans independentistes estiguin desanimats, no vegin clar que està fent el govern, no entenguin que els partits que van fer possible l’1 d’octubre junt amb la gent, ara no vagin a una, en definitiva, que no es vegin motivats per anar a votar i ho facin només els més convençuts. Imaginem doncs que votin els mateixos que van votar fa 4 anys a les municipals, o sigui 1,4 milions de vots independentistes. I en canvi imaginem que Ciudadanos torna a fer una campanya amb molts mitjans a favor per aturar l’independentisme, i que el PSC recupera també tot el seu electorat per consolidar l’efecte Pedro Sánchez i per tant aconsegueixen els mateixos vots del 21D juntament amb el PP, o sigui 1,9 milions de vots. Crec que no cal que expliqui que si això passa, el procés fracassa estrepitosament, almenys per uns anys…
Ara posem l’extrem oposat. Imaginem que l’independentisme és capaç de mobilitzar de nou tota la seva gent igual com ho va fer el 21D amb 2,1 milions de vots, i que en canvi l’unionisme no es veu motivat per sortir a votar més enllà dels que ho van fer en les municipals del 2015, és a dir 1 milió de vots. Crec que tampoc cal dir que si aquest fos el resultat, a la nit electoral es tornaria a viure una situació similar al 10 d’octubre i per tant es podria plantejar un pas definitiu, similar al que va passar a les eleccions municipals de 1931 i que van suposar la fi de la monarquia…
Evidentment la realitat de les eleccions del maig de 2019 no la podem anticipar ara, però podria ser qualsevol resultat entremig dels dos extrems plantejats. En una situació normal, podríem dir que el resultat depèn de quins partits siguin capaços de mobilitzar més la seva gent. Si les eleccions fossin la setmana vinent, jo diria que es pot assemblar més a l’escenari 1 que al 2. Faig moltes xerrades pel territori i tinc prou presència a twitter per pensar que hi ha molta gent desanimada amb Esquerra sobretot, força desanimada amb Junts per Catalunya i fins i tot amb la CUP en menor mesura. Tot i què podria haver traspassos de vots entre els 3, crec que malauradament molta gent optaria avui per no anar a votar.
Preveient això, l’Assemblea es va anticipar fa uns mesos i va posar en marxa el procés de primàries.
Quins son els arguments a favor de les primàries? Bàsicament 2, per una banda interpel·lar als partits independentistes a què vagin junts i formin llistes conjuntes per assegurar el màxim d’alcaldies i per altra banda experimentar amb el procés de primàries obertes a tota la societat per quan calgui anar de nou a eleccions a tot el país. La llista de primàries pretén en principi incloure tots els candidats de partits que ho desitgin i també persones no adscrites a cap partit que ho considerin oportú. En el millor dels casos, una llista amb aquesta configuració, votada en primàries de la forma més democràtica possible, i donant un clar missatge d’unitat, estic convençut que seria la més votada en la majoria de municipis.
El principal argument en contra, és que en cas que els partits no s’hi avinguin, es genera una llista nova i això fragmenta el vot, i en conseqüència es pot perdre alguna alcaldia per no tenir la llista més votada. Sobre aquest argument només faig una pregunta: algú pensa que amb una llista de primàries sorgida del poble, anirà a votar la mateixa gent que si només hi ha les 3 llistes de sempre? Estic convençut que no, les primàries justament son l’efecte revulsiu perquè cap independentista es quedi a casa. Perquè tots aquells que reclamen unitat i no volen votar un dels partits (ERC, JxC o CUP), ho facin finalment per una llista de gent independent, sorgida del poble i triats pel poble. De fet, és de nou tornar a la gent l’empoderament de l’1 d’octubre, fer que la societat civil cobreixi les mancances dels partits polítics. Amb una llista de primàries, estic convençut que serà molt més fàcil arribar als 2,1 milions de vots, que si només es presenten els 3 partits de sempre.
Hi ha altres arguments exposats sobretot pels partits per no formar part de la llista de primàries. Un d’ells és que treballar 4 anys a l’Ajuntament amb gent que no coneixes o no son de la teva “corda” serà molt complicat. Davant d’això, jo els hi dic a aquests polítics: primer, perquè parlen de 4 anys més, no es creuen que farem efectiva la República abans i per tant caldrà tornar a fer unes municipals republicanes, aleshores si amb múltiples partits? I segon, estan segurs que amb la situació excepcional que viu Catalunya no seran capaços de col·laborar amb altres independentistes, quan entitats com l’ANC per exemple som 77 secretaris nacionals que cada 2 anys ens renovem i no ens coneixem a priori de res, però tenim clar que l’objectiu de tots és compartit?
Altres dirigents municipals diuen en privat que el seu partit no els permet anar a la llista de primàries, i jo els dic, que si son valents ho facin públic, i expliquin al poble que representen que el partit està per davant del país. I finalment, l’excusa més habitual dels caps de llista dels partits és que els fa por anar a les primàries i no ser els més votats… a aquests els dic: tu que tens un “privilegi” perquè portes anys en política i la gent et coneix, tens por que algú del poble que no té el privilegi, tingui més vots que tu? Aleshores és que no ho has fet prou be, i el millor que pots fer és acceptar el que la gent voti. Cal ser molt clars, el poble està fins els nassos del partidisme. O prioritzem país, o molta gent no us votarà.
El tema de les primàries s’està plantejant, a part de Barcelona, en municipis com Terrassa, l’Hospitalet del Llobregat, Granollers, Cornellà, Lleida, Mataró, Molins de Rei, Manresa i fins a una trentena de municipis on s’està debatent de forma avançada, però de fet està obert a tots els municipis que ho vulguin entomar com a repte. Penso sincerament que s’hauria de plantejar en molts més de municipis, principalment perquè si anem a l’escenari 1, hi haurà centenars de municipis que passaran a tenir alcaldes dels partits no independentistes. En canvi amb la llista de primàries i recuperant l’esperit d’empoderament de la gent, podem guanyar a pràcticament tots els municipis de Catalunya amb partits independentistes i aquesta foto seria prou clara per demostrar a Europa i al món que el procés no està encallat, si no que la gent continua lluitant pacíficament i democràtica per assolir la efectivitat de la República proclamada el passat 27 d’octubre. De fet, les municipals son una clara finestra d’oportunitat per fer efectiva la República o si més no per exigir a Europa que faci de mediadora en el conflicte no tancat a Catalunya.
Finalment vull dir, des del meu desconeixement, que intueixo que cap país d’Europa fa primàries com les ha plantejat l’ANC (a twitter @PrimariesCat o www.primariescatalunya.cat), és a dir, que tothom es pot presentar i tothom que vol pot participar en escollir aquells qui els ha de representar. No cal tenir un carnet de partit, només està empadronat al municipi. Això és molt revolucionari, tant com l’1 d’octubre, i per tant cal que tots ens hi sumem i aprofitem per donar un missatge clar als nostres polítics: a la nova República volem una forma diferent de fer política, però mentre no arriba, la volem començar a fer efectiva…
Joan Canadell
Empresari i Secretari Nacional de l’ANC
